La Justícia s'ha tret la màscara
La imatge de la Justícia amb els ulls tancats simbolitza la seva imparcialitat. Vol dir que no mira qui té al davant: ni la seva riquesa, ni el seu poder, ni la seva condició. Davant la llei, tots som iguals, i la bena n’és el recordatori . Tanmateix, observant el capteniment dels tribunals en els darrers temps, aquí i fora d’aquí, haurem de concloure que la Justícia s’ha tret la màscara, i la prevaricació —que consisteix a dictar sentències injustes sabent que ho són— és una pràctica habitual que a més sol quedar impune. Aquesta setmana, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal Suprem espanyol i fins i tot el Tribunal Suprem dels Estats Units, han tornat a demostrar que el seu capteniment no depèn tant de què es jutja com de qui es jutja , la qual cosa ens recorda la denúncia de Kafka a El procés sobre el sistema judicial opac, absurd i burocràticament laberíntic que posa en evidència la impotència de l’individu davant del Poder. De menor a major. El Tribunal Suprem espanyol està entestat a carregar-se el fiscal general de l’Estat Àlvaro García Ortiz. Pensava que ho podria fer només acusant-lo d’una collonada, perquè seria del tot lògic que un fiscal general sota sospita renunciés al càrrec. Tanmateix, el fiscal general , com que sap que és materialment impossible demostrar la seva culpabilitat, ha optat per acceptar el desafiament, convençut que el Tribunal no serà capaç de condemnar-lo sense proves evidents. Això no vol dir que el fiscal sigui del tot innocent. Se l'acusa de revelació de secrets per haver filtrat als mitjans una informació sobre el xicot de la presidenta madrilenya. Potser no va ser ell qui es va embrutar les mans, perquè a la fiscalia hi treballen molts fiscals i d’altres funcionaris, però la filtració es va fer per interès del govern espanyol i, per si de cas, el fiscal general es va afanyar a esborrar completament el contingut del seu telèfon mòbil . Ara bé, tant d’enrenou per una filtració? Les filtracions en l’àmbit judicial és el pa de cada dia dels periodistes que cobreixen tribunals i policia, i sempre el filtrador ho fa per interès. També és freqüent la filtració d’informacions falses, com s’ha demostrat que ha fet l’assessor de la presidenta Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. Sense anar més lluny, s’ha filtrat l’informe de la Guàrdia Civil sobre el cas Koldo; es van filtrar informes policials falsos sobre suposades fortunes amagades a l’estranger d’Artur Mas i de Xavier Trias . En tots dos casos, la intoxicació va alterar els resultats electorals, i tot va quedar impune. En el cas del fiscal general, els jutges i fiscals del Tribunal Suprem s’han pres tan seriosament la filtració no pel fet en si, sinó per la persona . Per què li tenen tanta tírria? Perquè Álvaro García Ortíz s’ha pronunciat a favor de la constitucionalitat de la llei d’amnistia, en contra del Tribunal Suprem, i específicament dels fiscals del procés, als quals a sobre va ordenar aplicar la llei d'amnistia a tots els processats i condemnats pel referèndum de l’1 d’octubre. Això no li ho perdonaran. Van començar reprovant-lo, demanant la seva dimissió, van pretendre que no participés en l’obertura de l’any judicial, i ara remouen cel i terra per condemnar-lo. El TEDH es va fundar per protegir els ciutadans davant la vulneració de drets per part dels estats, però aquesta setmana el TEDH ha invertit el seu paradigma per defensar l’Estat espanyol amb arguments terraplanistes Un altre exemple de justícia parcial i escandalosa ha estat la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans quan afirma que no es van vulnerar els drets polítics dels líders del procés en la campanya electoral de 2017. És tant com dir que la terra es plana. No tenien sentència ferma, eren candidats i se’ls va impedir intervenir, alterant de forma evident el resultat electoral. Fins i tot a Jordi Turull se’l va empresonar en ple debat de la seva investidura com a president. La vulneració de drets, tan evident pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides i el Grup de Treball contra Detencions Arbitràries, no ho és per al TEDH, que justifica les mesures cautelars del jutge Llarena per la perillositat dels detinguts, a qui Llarena equipara amb assassins i terroristes . El TEDH es va fundar precisament per atendre denúncies de violacions dels drets de ciutadans perpetrades pels estats, que solen ser els violadors. Ara sembla que els jutges del TEDH s’han tret la màscara i prefereixen defensar l’Estat abans que segons quins ciutadans , atenent les oracions de la magistrada espanyola del tribunal, María Elósegui, numerària de l’Opus Dei, que Déu la perdoni. Als Estats Units, el Tribunal Suprem (SCOTUS) posa en dubte que sigui legal la política aranzelària de l’Administració Trump, i hi ha una expectativa enorme sobre la sentència perquè fins ara la Cort Suprema ha donat la raó gairebé sistemàticament al president. Seria l’excepció que confirma la regla. Malgrat l’impuls que va donar al cop d’estat del 6 de gener, l’SCOTUS va declarar la seva immunitat. Des del començament del segon mandat de Trump, el Tribunal Suprem s'ha posat al costat del govern en gairebé dues dotzenes d'ordres a curt termini, entre les quals hi ha retallades en programes socials, d’educació, de sanitat, de cooperació i de drets de les minories. El Tribunal Suprem dels Estats Units l’integren 9 magistrats que són designats pel president, però que han de ser confirmats pel Senat per majoria absoluta, i són nomenats a perpetuïtat. La raó que el càrrec sigui vitalici tenia com a objectiu garantir la independència judicial, evitant pressions polítiques o electorals. Ara mateix, però, sis dels nou membres del Tribunal van ser designats per presidents republicans. Van desequilibrar la Cort bloquejant el nomenament del substitut del jutge Antonin Scalia, que va morir sobtadament en el darrer mandat d’Obama. La maniobra filibustera és el que va permetre a Trump designar els tres magistrats d’ideologia conservadora que li donen tan sovint la raó. Interpel·lat el líder xinès sobre quan la Xina serà democràtica, Xi Jinping va respondre sense embuts: “Abans Occident serà com nosaltres que la Xina com vosaltres” M’han explicat que, no fa gaire, en una reunió a Suïssa, un empresari global europeu va preguntar al líder xinès Xi Jinping quan la Xina seria un país democràtic, i Xi va respondre sense embuts: “Abans Occident serà com nosaltres que la Xina com vosaltres”.
ElNacional.cat 
