La falta de datos fiables complica la movilización de la vivienda vacía en España
Los expertos recelan de la única cifra oficial, obtenida a partir del censo de 2021, que señala que hay 3,9 millones de casas sin uso
EL PAÍS 
Ábalos, Koldo García y Aldama comparecen por primera vez en el Supremo ante el tribunal que los juzgará
Las defensas del exministro y su antiguo asesor reclaman la nulidad de la causa de las mascarillas, mientras que Aldama reconoce los delitos de los que se le acusa
¿Quién tiene la culpa de que crezca tanto Vox? Sánchez la rechaza y Feijóo la esquiva
El presidente sostiene que el partido ultra crece porque el PP “le ha puesto una alfombra roja” mientras el líder de la oposición no quiere asumir esa responsabilidad
Gabriel Rufián: “Soy independentista, pero tengo miedo como demócrata”
El portavoz de ERC en el Congreso promete hacer “todo lo posible” para frenar a la derecha. Y asume los riesgos políticos: “Si me cuesta el cargo, peores trabajos he tenido”
Com refredar i conservar el brou perquè no es faci malbé
Poques coses donen tanta pau en arribar a casa després d'un dia dur com saber que tens brou casolà a punt . Obres la nevera i allà el tens, esperant per fer una sopa ràpida , per arreglar un arròs, per un guisat improvisat o per aquells dies en què algú es posa malalt i el cos demana alguna cosa calenta i reconfortant. Per això fer brou en grans quantitats és una gran idea. Estalvia temps, diners i molts “i ara què sopo?”. És clar que és una bona idea, però el guardem de la forma correcta per evitar intoxicacions? Quan parlem de seguretat alimentària, no cal posar-se tècnics. N'hi ha prou amb entendre una idea clau: a temperatura ambient, els microorganismes es multipliquen molt de pressa . I els brous, sopes i guisats són especialment delicats perquè tenen molta aigua, han estat calents i triguen força a refredar-se per complet. Deixar una olla gran al marbre “fins que es refredi sola” pot semblar inofensiu, però no ho és tant. Hi ha una regla bàsica que repeteixen molts experts en seguretat alimentària: els aliments cuinats s'haurien de refredar en menys de dues hores . Passat aquest temps, el risc que es desenvolupin bacteris augmenta de forma considerable Olla amb brou a la nevera, una pràctica habitual, però que s'ha de fer bé. / Foto: Pixabay L'error més comú (i més repetit) El clàssic és aquest: apagar el foc, tapar l'olla i deixar-la allà durant hores. De vegades fins i tot tota la nit, amb la idea de “demà ja ho guardo”. També hi ha la creença que no passa res perquè després “es torna a bullir”. El problema és que reescalfar no sempre ho soluciona tot . Alguns bacteris poden generar toxines que no s'eliminen amb la calor. És a dir, encara que bullis de nou el brou , el mal ja pot estar fet. Per això, més que pensar en com arreglar-ho després, convé fer-ho bé des del principi . Prevenir sempre és millor que curar. Aquí hi ha el truc que marca la diferència i que evita la majoria de problemes. No és complicat, només requereix una mica d'ordre. 1. Separar sòlids i líquids El primer pas és separar carns, verdures i llegums del brou. Tot junt triga molt més a perdre calor . Els sòlids es col·loquen en una safata àmplia, ben esteses. En augmentar la superfície, es refreden molt abans. Quan estiguin tèbies, ja es poden guardar en un recipient tancat. El brou cal repartir-lo en recipients petits de com a màxim un litre. Com menor és el volum, més ràpid baixa la temperatura i més segur és el procés 2. Refredar més de pressa Un cop repartit el brou, col·loca aquests recipients a la pica amb aigua freda. Si hi afegeixes gel, es refreda molt més ràpid. L'objectiu és clar: baixar la temperatura el més ràpid possible. Amb aquest mètode, en poc temps el brou passa d'estar molt calent a estar per sota dels 10 °C, que és el punt a partir del qual ja es pot posar a la nevera sense problema. 3. Cada cosa al seu lloc Quan el brou ja és fred o molt tebi, aleshores sí que es pot ficar a la nevera. Això sí, si el consum no serà immediat, millor congelar . És la millor forma de conservar. El brou es congela molt bé i manté sabor i qualitat durant mesos. A més, congelar-lo en porcions petites és un autèntic salvavides: un got per a una sopa ràpida, una carmanyola per a un arròs, una altra per a un guisat. Brou casolà. / Foto: Pexels Calor i nevera Aquí hi ha un altre mite molt estès. Posar menjar calent a la nevera no trenca l'aparell. Els frigorífics actuals estan preparats per a això . El que sí que passa és que puja la temperatura interior, i això pot afectar els aliments que ja estaven refrigerats : carns, peixos, lactis… És a dir, no espatlles la nevera, però sí que pots comprometre la seguretat de la resta del menjar. Per això no és bona idea fer servir el frigorífic com a mètode d'escalfament. Primer s'escalfa fora, de forma controlada, i després es conserva a dins
ElNacional.cat 
Nicaragua cierra el paso a los cubanos que migran hacia Estados Unidos
El régimen sandinista canceló el libre visado en la principal ruta del exilio de la isla
Orden de actuación de la segunda semifinal del Benidorm Fest 2026: quién canta hoy
El Benidorm Fest ya ha arrancado. El pasado martes tuvo lugar la primera semifinal del certamen alicantino, que se celebra en el Palau d'Esports l'Illa de Benidorm. Este jueves, 12 de febrero, podremos disfrutar de la segunda gala , en la que un total de 9 participantes se dispuratán los seis últimos pases a la final del sábado, 14 de febrero. Un total de 12 artistas competirán, por primera vez en la historia del concurso, por un premio en metálico de 150.000 euros. Este año, a diferencia de los anteriores, el ganador no representará a nuestro país en Eurovisión, tras la decisión que tomó RTVE por la participación de Israel . Tanto las semifinales, como la gran final, están conducidas por Jesús Vázquez , que se incorpora a RTVE tras más de 30 años en Mediaset . Al popular presentador se le unen Javier Ambrossi, Inés Hernand y Lalachus . Además, la final contará con la actuación de todas las ganadoras de la historia del certamen alicantino: Chanel, Blanca Paloma, Nebulossa y Melody. Este jueves, 12 de febrero, se celebra la segunda semifinal del Benidorm Fest 2026. De nuevo, un total de 9 participantes competirán por hacerse con uno de los seis últimos huecos disponibles para la final. Estos son todos los artistas que forman parte de esta segunda terna y sus respectivas canciones. La primera semifinal dejó el abandono de Luna Ki por ansiedad y los primeros clasificados: Izan Llunas, Tony Grox y Lucyscalys, Kenneth, María León ft. Julia Medina y Mikel Herzog Jr y KITAI. ASHA, Atyat, Dani J, Funambulista, KU Minerva, MAYO, Miranda! & bailamamá, Rosalinda Galán y The Quinquis son los nueve artistas que participarán este jueves, 12 de febrero, en la segunda semifinal del Benidorm Fest 2026. RTVE ya ha anunciado cuál será el orden de actuación en la segunda gala del festival, en la que conoceremos a los seis últimos concursantes finalistas. Esta será la colocación de los nueve participantes de la segunda semifinal que se disputan este jueves su pase a la gran final. A diferencia de años anteriores, en los que pasaban a la final solo cuatro participantes de cada una de las semifinales, este año serán seis. Otra de las grandes novedades de la quinta edición del certamen alicantino será la vuelta del jurado demoscópico , seleccionado a través de criterios estadísticos que representan a la población del país. De esta forma, el voto del jurado demoscópico se sumará al televoto del público y al del jurado profesional. Así quedan los porcentajes del sistema de votación del Benidorm Fest 2026: En caso de que se produzca un empate , la normativa marca que se impone el criterio del jurado profesional . Es decir, si dos o más concursantes alcanzan la misma puntuación total después de sumar los votos del jurado, el televoto y el panel demoscópico, el triunfo será para el participante que haya logrado una mayor valoración por el jurado especializado. Los finalistas serán los seis participantes de cada una de las dos semifinales que consigan colocarse con la mejor puntuación . En total, 12 de los 16 concursantes conseguirán el pase a la gran final del 14 de febrero.
ABC
Orden de actuación de la segunda semifinal del Benidorm Fest 2026: quién canta hoy
El Benidorm Fest ya ha arrancado. El pasado martes tuvo lugar la primera semifinal del certamen alicantino, que se celebra en el Palau d'Esports l'Illa de Benidorm. Este jueves, 12 de febrero, podremos disfrutar de la segunda gala , en la que un total de 9 participantes se dispuratán los seis últimos pases a la final del sábado, 14 de febrero. Un total de 12 artistas competirán, por primera vez en la historia del concurso, por un premio en metálico de 150.000 euros. Este año, a diferencia de los anteriores, el ganador no representará a nuestro país en Eurovisión, tras la decisión que tomó RTVE por la participación de Israel . Tanto las semifinales, como la gran final, están conducidas por Jesús Vázquez , que se incorpora a RTVE tras más de 30 años en Mediaset . Al popular presentador se le unen Javier Ambrossi, Inés Hernand y Lalachus . Además, la final contará con la actuación de todas las ganadoras de la historia del certamen alicantino: Chanel, Blanca Paloma, Nebulossa y Melody. Este jueves, 12 de febrero, se celebra la segunda semifinal del Benidorm Fest 2026. De nuevo, un total de 9 participantes competirán por hacerse con uno de los seis últimos huecos disponibles para la final. Estos son todos los artistas que forman parte de esta segunda terna y sus respectivas canciones. La primera semifinal dejó el abandono de Luna Ki por ansiedad y los primeros clasificados: Izan Llunas, Tony Grox y Lucyscalys, Kenneth, María León ft. Julia Medina y Mikel Herzog Jr y KITAI. ASHA, Atyat, Dani J, Funambulista, KU Minerva, MAYO, Miranda! & bailamamá, Rosalinda Galán y The Quinquis son los nueve artistas que participarán este jueves, 12 de febrero, en la segunda semifinal del Benidorm Fest 2026. RTVE ya ha anunciado cuál será el orden de actuación en la segunda gala del festival, en la que conoceremos a los seis últimos concursantes finalistas. Esta será la colocación de los nueve participantes de la segunda semifinal que se disputan este jueves su pase a la gran final. A diferencia de años anteriores, en los que pasaban a la final solo cuatro participantes de cada una de las semifinales, este año serán seis. Otra de las grandes novedades de la quinta edición del certamen alicantino será la vuelta del jurado demoscópico , seleccionado a través de criterios estadísticos que representan a la población del país. De esta forma, el voto del jurado demoscópico se sumará al televoto del público y al del jurado profesional. Así quedan los porcentajes del sistema de votación del Benidorm Fest 2026: En caso de que se produzca un empate , la normativa marca que se impone el criterio del jurado profesional . Es decir, si dos o más concursantes alcanzan la misma puntuación total después de sumar los votos del jurado, el televoto y el panel demoscópico, el triunfo será para el participante que haya logrado una mayor valoración por el jurado especializado. Los finalistas serán los seis participantes de cada una de las dos semifinales que consigan colocarse con la mejor puntuación . En total, 12 de los 16 concursantes conseguirán el pase a la gran final del 14 de febrero.
Jordi Roca comparteix la seva recepta de pinya catalana que pots fer a casa
Quan un cuiner com Jordi Roca decideix compartir una recepta des de casa, convé parar atenció. El petit dels germans Roca, conegut per la seva sensibilitat pastissera i la seva capacitat per convertir el quotidià en extraordinari , ha publicat a Instagram un nou vídeo dins de la seva sèrie “Coses de casa” on transforma un clàssic absolut de la rebosteria catalana en quelcom fresc i sorprenent. La proposta s'anomena pinya catalana , i és exactament el que sembla: una reinterpretació de la tradicional crema catalana on la fruita adquireix un paper protagonista. Una recepta que combina tècnica pastissera, producte senzill i un toc creatiu que qualsevol pot replicar a la seva pròpia cuina. Recepta de pinya catalana de Jordi Roca El punt de partida és una base clàssica de crema catalana elaborada amb llet sencera infusionada amb pell de llimona i branca de canyella , vuit rovells d'ou, sucre i midó de blat de moro. Jordi Roca comença pelant un quart de pinya amb precisió, separant diferents talls: per una banda, prepara daus petits en brunoise , i per l'altra, làmines fines i tires delicades que aportaran textura i matisos diferents en boca. Aquest detall no és casual, perquè en la cuina del reboster cada tall influeix en l'experiència final. Postres de pinya de Jordi Roca Mentrestant, la llet s'escalfa suaument amb la canyella i la llimona per extreure tots els aromes . En un bol a part, barreja amb energia els rovells i el sucre , creant una base cremosa i brillant, a la qual incorpora després el midó de blat de moro. A poc a poc afegeix la llet calenta sense deixar de remenar, integrant tots els ingredients abans de tornar la barreja al foc. El secret rau en la paciència: la crema es cou a foc molt baix i sense deixar de moure , perquè espesseixi de forma uniforme i sense grumolls. Jordi Roca transforma un clàssic absolut de la rebosteria catalana en quelcom fresc i sorprenent Abans que la crema estigui llesta, els daus de pinya es col·loquen al fons dels bols que serviran com a base de les postres . Aquesta capa aporta frescor, acidesa i un contrast suculent enfront de la untuositat de la crema. Quan la barreja comença a quallar i adquireix la textura adequada, es retira del foc i s'aboca directament sobre la fruita . El resultat és una combinació que respecta l'essència de la crema catalana tradicional , però introdueix un toc tropical i lleuger. La recepta pot gaudir-se tal qual, reposada a la nevera, o culminar-se amb el gest més icònic: sucre escampat i cremat amb bufador fins a formar una capa cruixent . Jordi Roca, com no podia ser d'una altra manera, utilitza el seu cremador per aconseguir aquesta superfície caramel·litzada que es trenca amb la cullera i contrasta amb la suavitat interior . Veure aquesta publicació a Instagram Una publicació compartida per Jordi Roca (@jordirocasan) Més enllà de la tècnica, aquesta pinya catalana demostra com un clàssic pot renovar-se amb un simple gest creatiu . És una recepta accessible, amb ingredients habituals en qualsevol cuina , però que gràcies a la mirada d'un dels grans noms de la gastronomia catalana es converteix en unes postres dignes de celebració . Perquè de vegades, com suggereix el mateix Roca, si vols que t'estimin i t'adoren, n'hi ha prou amb servir alguna cosa feta amb cura, tradició i un toc inesperat. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
Quants formatges es fan a la península Ibèrica? Així s'elaboren a les diferents regions
Us heu preguntat mai quants formatges es fan a la península Ibèrica ? Doncs mireu, a l'Estat espanyol hi ha 26 denominacions d'origen i a Portugal n'hi ha 11 més . Ja hem parlat més d'una vegada que els formatges tradicionals estan molt lligats a la seva geografia, a l'orografia. Llavors, podem dividir la península Ibèrica en una zona humida i una zona més seca. La denominació d'origen, en qualsevol producte, és una distinció que certifica un seguit de característiques d'allò que s'elabora . És un segell que garanteix que un producte, en aquest cas el formatge, s'ha produït en una zona geogràfica concreta i compleix una sèrie de requisits de qualitat. Les denominacions d'origen més conegudes són les del vi , amb Penedès o Costers del Segre a Catalunya (entre moltes altes) o Ribera del Duero i Rioja a la resta de l'Estat. Cada regió, en funció de les seves característiques geogràfiques, elaborarà els formatges d'una manera o d'una altra. La cabra és l'animal que està més acostumat a aquests rostolls al típic clima mediterrani, i allà és on precisament nosaltres podem treure molt de pit Formatge de la denominació d'origen Maó a la formatgeria Llet Crua. / Foto: Carlos Baglietto La zona humida és la zona dominada per les vaques i per les ovelles, que necessiten més pastura. Aquesta zona seria la de la Tetilla , per exemple, la del Cabrales , que a sobre aprofita les coves d'Astúries, o la de l'Idiazabal , que es fa amb les ovelles de pastura del País Basc. Si anem més cap al centre, allà ens trobem ramats d'ovella que havien de fer molts i molts quilòmetres per aconseguir unes herbes molt estacionals i són les de la Manxa . Allà tenim els Zamoranos també, que són formatges, això, amb ramats molt grossos que fan molts quilòmetres , i per això han de fer formatges que s'han de curar durant molt de temps perquè no sabem quan tornaran a passar per allà. Per altra banda, la zona que està més a prop de la costa, allà és on ens trobem les cabres. A Menorca tenim una de les DO més respectades de parla catalana: el nostre Maó Diferents formatges amb denominació d'origen Maó a la formatgeria Llet Crua. / Foto: Carlos Baglietto La cabra és l'animal que està més acostumat a aquests rostolls al típic clima mediterrani, i allà és on precisament nosaltres podem treure molt de pit. Però també tenen formatges similars als nostres a Andalusia o al País Valencià . Finalment, les illes són un món totalment a part . Trobem excepcions molt particulars com per exemple les Açores, on els holandesos fa molts segles van portar-hi unes vaques que avui dia fan un formatge que és únic . A Canàries, per exemple, la raça Majorera o la Gomera fan formatges que també són únics i exclusius d'aquella part del món. I finalment, a Menorca, tenim una de les DO més respectades de parla catalana: el nostre Maó . Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
Carlos Gómez i Rafa Antonín revelen el suquet de peix que conquerirà la teva cullera en dies plujosos
En els dies grisos i plujosos, pocs plats reconforten tant com un bon guisat de peix. I si a més el preparen Carlos Gómez i Rafa Antonín , l'expectació està assegurada. En el seu últim vídeo compartit, els xefs mostren com elaborar un suquet de peix amb rap que combina sabors intensos, textura cremosa de la patata i un sofregit aromàtic que fa que vulguis repetir. La clau, segons expliquen, està en un sofregit ben fet i en tenir un fumet casolà llest per coure les patates, aconseguint un plat que es cuina en poc temps, però que té gust de molt. El vídeo ha conquerit els amants del peix, i no és difícil entendre per què: el resultat és un guisat saborós , senzill de seguir i perfecte per reconfortar qualsevol dia fred. El suquet de rap dels xefs que arrasa a xarxes El procediment, explicat pas a pas al vídeo, comença marcant el rap per segellar-lo i extreure una mica de sabor, sense cuinar-lo completament. Mentrestant, es prepara un sofregit amb all, ceba i pebrots tallats fins, que se sofregeixen lentament en oli d'oliva abans d'afegir un rajolí de cava per desglaçar la cassola i aportar un aroma especial. Una conserva de tomàquet de bona qualitat s'integra al sofregit, compensant la menor intensitat dels tomàquets d'hivern, i se salpebra amb pebre vermell picant i un toc de pebre acabat de moldre per donar profunditat al guisat. Suquet de rap / Foto: Unsplash Aquest suquet combina la suavitat del rap, la cremositat de la patata i l'aroma d'un sofregit que enamora El moment més satisfactori arriba al “chascado” de les patates, una tècnica que permet que treguin midó i espessin lleugerament el brou. Després s'incorpora el fumet prèviament preparat, i es deixa que la barreja faci “chup chup durant 20-25 minuts” , fins que les patates estiguin tendres i l'aroma del sofregit hagi impregnat tot el guisat. Aquest procés senzill és el que garanteix un plat ple de sabor i textura , fins i tot sense complicacions Quan les patates estan gairebé llestes, es talla el rap en trossos de mossegada i s'afegeix a la cassola juntament amb una mica de julivert finament picat. Els xefs insisteixen a deixar reposar el guisat uns minuts abans de servir: la calor residual acaba de cuinar el rap i permet que els sabors s'integrin perfectament. Així, en menys de mitja hora, s'obté un suquet elegant, casolà i ple de personalitat , ideal per servir com a plat principal o com a estrella d'un menú de peix. Veure aquesta publicació a Instagram Una publicació compartida per Carlos Gómez | Charlito Cooks (@charlito_cooks) El vídeo de Carlos Gómez i Rafa Antonín no només mostra la recepta, sinó també trucs professionals accessibles per a tothom, com l'ús correcte del pebre vermell o com segellar el rap per potenciar-ne el sabor. Un exemple perfecte que la cuina de qualitat pot ser senzilla i que els plats de sempre poden sorprendre fins i tot els paladars més exigents. Aquest suquet de peix es convertirà en un recurs imprescindible per a aquells que busquen receptes reconfortants, ràpides i amb resultats que enamoren des del primer mos. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
La prevenció francesa
La nova “Estratègia de Seguretat Nacional” dels Estats Units no s’està d’evocar una Europa que avança, literalment, cap a “l’aniquilació com a civilització” . Aquest és el diagnòstic que es fa des de l’altre costat de l’Atlàntic respecte de la situació al Vell Continent, la qual cosa suposa, de facto, la fi d’Occident, si més no tal com l’havíem conegut i entès des de la Segona Guerra Mundial . I em temo que aquesta visió transcendeix el trumpisme i representa una situació traumàtica per als europeus, que havíem delegat l’esforç de la nostra defensa en la potència americana . De tots els estats europeus, a qui aquesta situació causarà menys sorpresa és a França. L’estat francès intuïa que el divorci es produiria, i estava preparat per a fer-hi front . Nogensmenys, el general De Gaulle ja desconfiava de “l’amic americà” fa setanta anys. I això era així, i alguns el titllaran de desagraït i egoista, malgrat els milers de soldats nord-americans morts intentant la reconquesta d’Europa per a la civilització. Les platges de Normandia i, sobretot, els cementiris propers, són testimonis vius de l’aportació americana a l’alliberament de França, i d’Europa; però, tot i això, De Gaulle considerava que el suport de Washington a Europa no seria etern i que, per tant, calia avançar cap a l’autosuficiència en matèria de defensa i de capacitat industrial, la militar inclosa. Ja el 10 de novembre del 1959, en una roda de premsa a l’Elisi, el general es preguntava: “Qui pot dir si, en el futur, les dues potències que tinguin el monopoli de les armes nuclears no s’entendran per a repartir-se el món?” . I el món ha girat molt, perquè de les dues potències nuclears hem passat a unes quantes que també disposen de la dissuasió nuclear, algunes declarades, d'altres no, i d'altres encara estan en la cursa per a tenir-ne. Sigui com sigui, la França gaullista va fer els deures , i el 1965 ja comptava en el seu arsenal bèl·lic amb la bomba nuclear, seguint la lògica de De Gaulle, que afirmava: “Des del punt de vista de la seguretat, la nostra independència exigeix, en l’era atòmica en què som, que tinguem els mitjans propis per dissuadir un eventual agressor, sense perjudici de les nostres aliances, però sense que els nostres aliats tinguin el nostre destí a les seves mans” . Durant anys, aquesta doctrina de seguretat independent s’ha mantingut a França, independentment de si els governs eren de dreta o d’esquerra. Gràcies al seu manteniment, França posseeix avui un exèrcit quantitativament poc nombrós però armat amb enginys de qualitat , i és capaç de produir, ja siguin míssils, caces bombarders, submarins, satèl·lits espies o canons d’artilleria. De Gaulle considerava que el suport de Washington a Europa no seria etern i que, per tant, calia avançar cap a l’autosuficiència en matèria de defensa El general, sempre va desconfiar de l’aliat americà perquè pensava que, com qualsevol superpotència, defensaria els seus interessos (geopolítics, econòmics, militars, industrials, tecnològics), i que la tendència pendular acreditada de la seva opinió pública influiria en la presa de decisions del seu sistema polític. U pèndul que es mou històricament entre l’intervencionisme i l’aïllacionisme . França va fer aquest camí en solitari a Europa. Contràriament a Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia o Espanya, a França no hi va haver mai ni hi ha bases militars estatunidenques en el seu territori . I, a més a més, França (en aquest cas conjuntament amb la Gran Bretanya) és capaç de no dependre del paraigua nuclear protector dels Estats Units, perquè va construir el seu propi paraigua . De tota manera, les suspicàcies eren tan altes, que el 1966 el general De Gaulle va decidir sortir de l’estructura militar integrada de l’OTAN . Una decisió que va durar fins al 2009, quan el president Sarkozy —verbalment un declarat gaullista— va decidir revertir la situació. De Gaulle tenia memòria i recordava que, després de la fi de la Primera Guerra Mundial, el Senat dels Estats Units va decidir no ratificar el Tractat de Versalles, que havia signat el president Woodrow Wilson, cosa que va deixar Europa a la intempèrie pel que feia a garanties de seguretat , i fet que va comportar que els Estats Units no s’integressin inicialment en la Societat de Nacions. També recordava que, el juny del 1940, la crida del president Paul Reynaud, demanant ajuda als Estats Units per tal de frenar l’avenç dels nazis en el territori hexagonal, fou desestimada pel president Franklin D. Roosevelt , que només es va comprometre a “donar suport moral”. I els fets del 1956, quan els Estats Units obligaren les tropes britàniques i franceses a retirar-se del canal de Suez , o quan el 2003 Dominique de Villepin —aleshores ministre d’Assumptes Exteriors de França— es va oposar al Consell de Seguretat de l’ONU a la invasió de l’Iraq . El comportament del president Trump ha tornat a plantejar la vella qüestió sobre si el paraigua nuclear americà protegirà els aliats europeus, o no. Però a França aquesta qüestió ja no l’ateny . Perquè gràcies a les decisions del general, aquest nus gordià no l’afecta. Ara la qüestió és: protegirà el paraigua francès a la resta dels europeus? L’ambigüitat en la resposta ens donarà idea de la desfeta europea.
Atlètic de Madrid - Barça: horari i on veure per TV el partit de semifinals de la Copa del Rei
El Barça es troba en un gran moment de forma. Tot i les baixes i la falta de joc en alguns moments dels partits, l'equip de Hansi Flick treu victòries com si fos fàcil. I aquest dijous es juga el partit d' anada de les semifinals de la Copa del Rei contra l' Atlètic de Madrid . L'escenari, el Metropolitano , un dels camps més exigents de la competició espanyola, posarà a prova com està el Barça i la capacitat de superar un rival molt exigent. Primer assalt abans de la final És una realitat que el Barça està guanyant partits i convencent . En alguns duels no acaben de ser partits complets, però aleshores apareixen les individualitats o l'experiència de futbolistes clau. I el Barça guanya partits sense gairebé despentinar-se. Lamine Yamal és el gran referent i la gran estrella d'aquest equip . Tot passa per les seves botes. Però quan ell no pot aparèixer, aleshores els futbolistes que tenen més confiança i també els que són més secundaris fan un pas endavant per convertir-se en protagonistes. I és per això que el Barça només ha perdut un partit aquest any. Lamine Yamal celebrant un gol amb el Barça / Foto: EFE L'Atlètic de Madrid també està en un bon moment de forma , i continua acumulant bones actuacions i arriba amb un punt de confiança extra a aquest partit de semifinals. Tercer a la Lliga, encara no ha cedit en la lluita pel títol. Però els duels contra el Barça sempre són diferents. A l'últim enfrontament entre els dos equips, que va ser el passat mes de desembre en partit de la Lliga, la victòria a l'Spotify Camp Nou va ser per als blaugrana . Però també cal recordar que el Barça i l'Atlètic de Madrid ja es van veure les cares a les semifinals de Copa de l'any passat , amb victòria culer, i guanyant per la mínima al Metropolitano. Els jugadors del Barça celebrant el gol aconseguit al Metropolitano a la Copa del Rei de l'any passat / Foto: Europa Press Atlètic de Madrid - Barça: horari del partit de les semifinals de la Copa del Rei El partit entre l'Atlètic de Madrid i el Barça corresponent a les semifinals de la Copa del Rei tindrà lloc al Metropolitano aquest pròxim dijous 12 de febrer a partir de les 21.00 hores . Atlètic de Madrid - Barça: on veure per TV el partit Atlètic de Madrid - Barça L'enfrontament entre l'Atlètic de Madrid i el Barça corresponent a les semifinals de la Copa del Rei es podrà seguir a través de TV3 i TVE . A més, des del web d' ElNacional.cat podràs seguir una cobertura en directe amb el minut a minut del partit, amb una prèvia inclosa des de les 19.30 hores. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
Fires i festes aquest cap de setmana a Catalunya: els millors plans pel 14 i 15 de febrer
Aquest cap de setmana del 14 i 15 de febrer , el Carnaval esclata amb força arreu de Catalunya i es converteix en el gran protagonista del calendari festiu. La majoria dels pobles i ciutats surten al carrer per celebrar-lo amb rues multitudinàries, disfresses, comparses, música i molta disbauxa , donant via lliure a la sàtira, la creativitat i el capgirament de les normes. Al costat de l’ambient carnavalesc, l’agenda es completa amb activitats culturals i propostes per a tots els públics, fent d’aquest cap de setmana una invitació clara a viure la festa, compartir rialles i deixar-se portar per l’esperit més irreverent de l’any . Carnaval a Vilanova i la Geltrú Del 12 al 18 de febrer, Vilanova i la Geltrú viu intensament una nova edició del seu Carnaval , una de les celebracions més arrelades i participatives del país. Amb un programa ple d’àpats populars, danses, disfresses, comparses, guerres festives i cors satírics, el Carnaval vilanoví destaca especialment per la seva forta càrrega de crítica social , on el veïnat surt al carrer a “fer vinagre” i a ridiculitzar, amb humor i enginy, els fets socials i polítics més rellevants de l’any. Una festa viva, irreverent i col·lectiva que combina tradició, sàtira i molta implicació ciutadana. Data: del 12 al 18 de febrer Preu: gratuït Lloc: Vilanova i la Geltrú Carnaval de Vilanova i la Geltrú Carnaval de Solsona Del 12 al 18 de febrer, Solsona celebra el seu emblemàtic Carnaval , un dels més concorreguts i originals de Catalunya. Declarat Festa d’Interès Turístic Nacional, aquest carnestoltes destaca per la seva autenticitat i els elements singulars com les bates de colors de les comparses, els gegants bojos, la penjada del ruc i la sàtira del sermó . Amb una seixantena d’activitats pensades per a totes les edats, el programa combina tradició, humor i participació ciutadana, oferint una experiència festiva única i irrepetible. Data: del 12 al 18 de febrer Preu: gratuït Lloc: Solsona Carnaval de Solsona Carnaval del Vendrell Els dies 12 i 13 de febrer, el Vendrell celebra el seu Carnaval , enguany sota el lema “Un Carnaval de llum” . La festa inclou activitats per a totes les edats, des del Carnaval Infantil amb l’arribada del Rei Carnestoltes fins a la tradicional Rua de Carnaval , combinant música, disfresses i gresca pel carrer. Amb un programa carregat de color, diversió i participació ciutadana, és una de les cites festives més esperades del calendari local. Data: del 12 i 13 de febrer Preu: gratuït Lloc: el Vendrell Carnaval Festa Major d'Hivern d'Esparreguera Del 12 al 15 de febrer, Esparreguera celebra la seva Festa Major d’Hivern en honor a Santa Eulàlia , amb un programa variat que combina activitats per a totes les edats. Concerts, espectacles, activitats familiars i tradició es donen cita al llarg de quatre dies per viure el municipi amb alegria, cultura i participació ciutadana. Data: del 12 al 15 de febrer Preu: gratuït Lloc: Esparreguera Esparreguera Espectacle 'Sonrisas y lágrimas, el musical' Divendres 13 de febrer, el Teatre de la Llotja de Lleida acull ‘Sonrisas y lágrimas, el musical’ , una gran producció que recupera el clàssic atemporal amb una posada en escena espectacular. Una combinació d’escenografies majestuoses, il·luminació acurada, tecnologia escènica i un elenc de primer nivell transporta el públic a l’Àustria dels anys 30 per viure una història plena d’emoció, música inoblidable i moments icònics del teatre musical. Data: del 13 de febrer Preu: entre 47 i 57 euros Lloc: Lleida Sonrisas y lágrimas
Front d'esquerres
La idea de Gabriel Rufián, d’original, no es pot dir que ho sigui . El Front Popular del 1936 (PSOE, Izquierda Republicana, Unión Republicana, PCE i POUM, amb suport indirecte de la CNT en alguns territoris) provava de frenar la dreta agrupada a la CEDA i, de fet, ho va aconseguir a les eleccions de febrer d’aquell any. Els experiments posteriors no han acabat de tenir tant d’èxit com a fórmula electoral (sí com a pactes postelectorals, especialment els tripartits): però molts dels noms dels partits d’esquerres a l’Estat han partit d’aquest concepte d’unitat necessària (Izquierda Unida, Unidas Podemos, Sumar...). “Com és possible”, deu pensar Rufián, “que tan megapopular com soc arreu, que em paren pel carrer per confessar-me admiració arreu, no vegin que jo puc encapçalar un front d’esquerres tan necessari com ho era el 1936?”. Vegem per què no. En primer lloc, no: no aturen Rufián pel carrer. Té un alt reconeixement en enquestes, es considera que parla bé i que clava bons mastegots, però a l’altiplà espanyol no s'adverteix cap entusiasme a l’esquerra davant l’aparició d’un lideratge únic com el seu . Prou feina tenen a salvar els seus propis mobles, o els seus propis espais electorals, especialment formacions com Bildu (que de cap manera no entraria en una dinàmica reformista espanyola) o la mateixa ERC, amb greus problemes d’identitat. En segon lloc, però, perquè l’amenaça de l’extrema dreta ja no uneix res: ni per l’esquerra ni per la banda nacionalista . Els discursos d’esquerres a Espanya han estat tan reaccionaris, tan radicals, tan basats en la venda barata de múltiples ofertes suposadament socials, que el potencial votant no en té prou amb la “unitat” com a recepta: volen coses de debò, pràctiques, realistes, no simples pegats pintats de vermell. I, per la banda nacionalista, el mateix: les lluites compartides no colen quan no hi ha cap rastre de voluntat d’implantar una agenda plurinacional. Per enlloc. Deixant de banda que, com tothom sap, incorporar el nacionalisme al front d’esquerres acaba històricament amb l’evaporació del nacionalisme per al simple engreixament de l’esquerra espanyolista. Incorporar el nacionalisme al front d’esquerres acaba, històricament, amb l’evaporació del nacionalisme La qual cosa em porta a la reflexió següent, si ens posem a alçar la perspectiva: l’eventualitat d’una majoria PP-Vox pot ser combatuda d’alguna altra manera? Jo crec que sí. En primer lloc, amb un Front Nacional: la unitat de tots els partits nacionalistes o independentistes, si més no els catalans, en un sol grup . Però n’hi ha una altra: jo no descartaria que a algú se li acudís defenestrar Pedro Sánchez i proposar, a canvi, una gran coalició (a l’estil alemany) amb el pretext d’una “legislatura constituent”. Amb un acostament, si calgués (que evidentment caldria), cap als nacionalistes. Crec honestament que, si Espanya vol evitar que l’extrema dreta desnaturalitzi la ja prou desnaturalitzada comèdia “democràtica” del règim del 78 —com és previsible que farà si accedeix al poder—, la manera no és el Front d’Esquerres, sinó o bé una gran coalició nacionalista o bé una gran coalició estatalista-reformista , amb l’eix i la iniciativa en PP i PSOE. Si és que realment volen salvar alguna cosa de debò. Dit això: facin cas a Rufián o no, facin grans coalicions o no, proposin reformes constitucionals o no, l’independentisme català només ha de saber aprofitar aquesta clamorosa feblesa del règim per tornar a provar d’imposar el seu propi, i que té el nom d’independència .