Add source Login
Front d'esquerres

Front d'esquerres

La idea de Gabriel Rufián, d’original, no es pot dir que ho sigui . El Front Popular del 1936 (PSOE, Izquierda Republicana, Unión Republicana, PCE i POUM, amb suport indirecte de la CNT en alguns territoris) provava de frenar la dreta agrupada a la CEDA i, de fet, ho va aconseguir a les eleccions de febrer d’aquell any. Els experiments posteriors no han acabat de tenir tant d’èxit com a fórmula electoral (sí com a pactes postelectorals, especialment els tripartits): però molts dels noms dels partits d’esquerres a l’Estat han partit d’aquest concepte d’unitat necessària (Izquierda Unida, Unidas Podemos, Sumar...). “Com és possible”, deu pensar Rufián, “que tan megapopular com soc arreu, que em paren pel carrer per confessar-me admiració arreu, no vegin que jo puc encapçalar un front d’esquerres tan necessari com ho era el 1936?”. Vegem per què no. En primer lloc, no: no aturen Rufián pel carrer. Té un alt reconeixement en enquestes, es considera que parla bé i que clava bons mastegots, però a l’altiplà espanyol no s'adverteix cap entusiasme a l’esquerra davant l’aparició d’un lideratge únic com el seu . Prou feina tenen a salvar els seus propis mobles, o els seus propis espais electorals, especialment formacions com Bildu (que de cap manera no entraria en una dinàmica reformista espanyola) o la mateixa ERC, amb greus problemes d’identitat. En segon lloc, però, perquè l’amenaça de l’extrema dreta ja no uneix res: ni per l’esquerra ni per la banda nacionalista . Els discursos d’esquerres a Espanya han estat tan reaccionaris, tan radicals, tan basats en la venda barata de múltiples ofertes suposadament socials, que el potencial votant no en té prou amb la “unitat” com a recepta: volen coses de debò, pràctiques, realistes, no simples pegats pintats de vermell. I, per la banda nacionalista, el mateix: les lluites compartides no colen quan no hi ha cap rastre de voluntat d’implantar una agenda plurinacional. Per enlloc. Deixant de banda que, com tothom sap, incorporar el nacionalisme al front d’esquerres acaba històricament amb l’evaporació del nacionalisme per al simple engreixament de l’esquerra espanyolista. Incorporar el nacionalisme al front d’esquerres acaba, històricament, amb l’evaporació del nacionalisme La qual cosa em porta a la reflexió següent, si ens posem a alçar la perspectiva: l’eventualitat d’una majoria PP-Vox pot ser combatuda d’alguna altra manera? Jo crec que sí. En primer lloc, amb un Front Nacional: la unitat de tots els partits nacionalistes o independentistes, si més no els catalans, en un sol grup . Però n’hi ha una altra: jo no descartaria que a algú se li acudís defenestrar Pedro Sánchez i proposar, a canvi, una gran coalició (a l’estil alemany) amb el pretext d’una “legislatura constituent”. Amb un acostament, si calgués (que evidentment caldria), cap als nacionalistes. Crec honestament que, si Espanya vol evitar que l’extrema dreta desnaturalitzi la ja prou desnaturalitzada comèdia “democràtica” del règim del 78 —com és previsible que farà si accedeix al poder—, la manera no és el Front d’Esquerres, sinó o bé una gran coalició nacionalista o bé una gran coalició estatalista-reformista , amb l’eix i la iniciativa en PP i PSOE. Si és que realment volen salvar alguna cosa de debò. Dit això: facin cas a Rufián o no, facin grans coalicions o no, proposin reformes constitucionals o no, l’independentisme català només ha de saber aprofitar aquesta clamorosa feblesa del règim per tornar a provar d’imposar el seu propi, i que té el nom d’independència .

Les obres de la Meridiana: què s'ha fet, que s'està fent i que queda pendent?

Les obres de la Meridiana: què s'ha fet, que s'està fent i que queda pendent?

En aquest Barcelona Exprés us proposem un petit recorregut per les obres de l’avinguda de la Meridiana, per explicar com avança la reurbanització, en quin tram es treballa, quins terminis hi ha per finalitzar-les i que passarà amb els trams que encara queden per fer. D’entrada, cal recordar que la Meridiana és un dels carrers més llargs de Barcelona , amb 7,1 quilòmetres de longitud entre el parc de la Ciutadella i les autopistes C-33 i C-58. Per la seva longitud passa pels districtes de l'Eixample, Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris. La reurbanització integral fa anys que dura i de moment està finalitzat el tram des de la plaça de les Glòries Catalanes fins a Felip II , ja que per la seva extensió, es fa per fases. En aquests moments es treballa en un ampli sector entre Felip II i el passeig de Fabra i Puig , on les obres van començar a inicis del 2025 i la bona notícia és que la previsió és que finalitzin l’estiu d’aquest any 2026. La nova configuració resultant de les obres deixarà voreres més amples i un carril bici bidireccional al centre de l’avinguda, amb un petit passeig per a vianants a l’altura del carrer del Cardenal Tedeschini. Amb tot, la part més important de la reforma és la que caldrà afrontar un cop la nova Meridiana arribi a Fabra i Puig, amb el llarg tram fins al pont de Sarajevo, que actualment té una configuració d’autopista. En aquest tram el projecte es troba amb algunes dificultats afegides, principalment el canvi de cota entre els districtes de Nou Barris i Sant Andreu. L'última hora d'aquest tram és que al desembre l'Ajuntament de Barcelona va licitar la redacció de l'avantprojecte per ampliar la transformació de la Meridiana fins a prop del pont de Sarajevo, pràcticament a la sortida de la ciutat. L'encàrrec establirà la configuració definitiva de la calçada en aquesta zona per salvar els desnivells existents entre els barris, així com la distribució del verd i altres elements urbans com el mobiliari i l'enllumenat, en el tram d'uns 2,5 quilòmetres de longitud sobre el qual es preveu actuar i que suposaria la desaparició del pont de Can Dragó. ➡️ Virrei Amat, una plaça que podria canviar de nom? El Museu del Transport, una reivindicació històrica per a Barcelona En aquest marc, s’espera que el 2027 puguin començar les obres en aquest tram, amb un projecte que preveu eliminar carrils de circulació i afavorir les connexions entre Nou Barris i Sant Andreu. En tot cas, per veure tota la Meridiana reurbanitzada encara queden un grapat d’anys. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

El petit poble d'Osona que està envoltat d'un paisatge idíl·lic: a tocar d'un espectacular salt d'aigua

El petit poble d'Osona que està envoltat d'un paisatge idíl·lic: a tocar d'un espectacular salt d'aigua

La comarca d'Osona és un paradís per a tots aquells a qui els agraden les rutes senderistes i envoltar-se de paisatges naturals únics. Amb pobles plens d'encants, en aquesta ocasió ens fixem en un que està situat en un entorn idíl·lic que ens permet explorar la zona, amb rutes a peu o en bicicleta. Estem parlant de Vidrà , que té una ruta per gaudir en família que et condueix fins a una cascada espectacular: el salt del Molí . Vidrà: descripció del municipi Vidrà és un municipi situat al nord de la comarca d'Osona, al límit amb el Ripollès i la Garrotxa, amb una població de 167 habitants, segons dades de l'INE el 2025. Té poc més de 34 km², però la seva situació el converteix en un lloc perfecte: envoltat per les muntanyes del Prepirineu, al nord amb la serra de Milany i Santa Magdalena i al sud-est per la Serralada Transversal, amb cims com el del Puigsacalm, puig Curull, puig Tosell, puig dels Llops i el puig de les Àguiles. Des d'alguns cims de Vidrà es poden veure indrets com la Badia de Roses, Plana de Vic-Montseny, Pedraforca, Serralades del Cadí i del Canigó. A banda, també destaca per les fagedes, rouredes i prats situats a l'entorn, així com diversos salts d'aigua i fonts . De fet, segons informa l'ajuntament del municipi, Vidrà té una xarxa de carreteres rurals i camins de més 60 quilòmetres, que permeten descobrir tots aquests paisatges fent excursions. A banda de la natura, aquest petit poble d'Osona també conserva patrimoni arquitectònic interessant, com ara diverses ermites romàniques, entre les quals destaquen Santa Margarida de Cabagès, Sant Bartomeu de Covildases i Santa Magdalena de Cambrils. També conserva les restes del Castell de Milany, un pont medieval i masies plenes d'història. La ruta fins al salt del Molí a Vidrà Des de Vidrà es pot accedir al salt del Mol í, un salt d'aigua de 20 metres del riu Ges amagat entre fagedes i rouredes. Forma part del PR C47 o Camí Vora Ges, de Torelló a Vidrà. Per arribar-hi, es pot anar caminant des del poble a través de camins que s'endinsen als boscos, oferint un paisatge majestuós, sobretot a l'època de tardor. En total, es triguen poc més de 3 hores a completar el recorregut circular, que supera els 5 quilòmetres. A banda de l'espectacular entorn natural, l'itinerari passa pel pont de Salgueda , que té un gravat de l'any 1841 i que és tot un tresor a visitar, i també pel Molí de Salt que li dona nom. Segons diversos usuaris, aquest és el tram més bonic del riu Ges, afluent del riu Ter que neix al Mas de la Coma de Cabagés. Si vols completar el recorregut, pots consultar tot l'itinerari detallat a Wikiloc . Salt del Molí a Vidrà / Foto: EliziR Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!