Add source Login
Peces del pessebre

Peces del pessebre

Avui és la nit de Nadal i demà Nadal. Fum, fum, fum. Pau, amor i felicitat. Quina meravella disfrutar d’aquestes tradicions tan nostres. La llum al carrer, l’arbre guarnit i el pessebre a casa. Que si el pastoret, la grangera, el caganer, la filatera i la família! Un bou i una mula per fer escalfor, un llit de palla per al nounat i una establia ben senzilla. ¿Tan auster? Per descomptat, es tracta d’un cobert improvisat. Segons els antics textos cristians, l’infantament va agafar la parella sense allotjament a Betlem. Poc després, van haver d’abandonar Judea molt de pressa fugint d’Herodes. També hi ha figures del pessebre amb la imatge del rei i els seus soldats. El monarca havia sabut del naixement del nen pels Reis d’Orient, sentia amenaçat el seu poder i va decidir acabar amb la seva vida. Per assegurar el tret va ordenar assassinar tots els menors de dos anys de Betlem i rodalia. Advertida per un àngel, la família va aconseguir esquivar la matança dels innocents i fugir a Egipte, on es va mantenir refugiada durant tres o quatre anys. Per això l’establia, un símbol de l’acollida senzilla al perseguit, a l’humiliat. Ja se sap, allò de l’amor i la compassió tan propis de la nostra civilització. El problema és que, si reflexionem sobre la història, és evident que alguna cosa ens està passant per alt. Al nostre pessebre, decididament, hi falten peces. Seguir leyendo... .

Si el mur fos l’abstenció

Si el mur fos l’abstenció

Des que Pedro Sánchez va aixecar el seu particular mur contra la ultradreta i va deixar el Partit Popular condemnat a dependre d’Abascal, Vox ha duplicat les seves expectatives de vot a Espanya i ha materialitzat aquest creixement en la primera oportunitat que ha tingut, a Extremadura. Aquest mur no ha funcionat com a antídot al creixement d’un espai polític conformat per una amalgama de llepaciris i bagassers, nostàlgics del franquisme, enemics del moviment progre avui anomenat woke i, de manera molt determinant, els damnificats de l’enfonsament de la classe mitjana, especialment a les zones rurals, que busquen el govern d’això que Harari anomena "els homes forts". Mentre no es determini la naturalesa del fenomen, no es pot aturar amb eficiència. L’apaivagament del PP tampoc està donant resultat, ja que, tot i que no ha cedit davant Vox en temes fonamentals, és cert que el relat del que està a la dreta del PSOE cada dia traspua aroma ultra. Seguir leyendo... .