
Dols exprés a la feina
Va morir el pare de Yolanda Díaz i es van desencadenar tota mena de crítiques perquè la vicepresidenta va acudir el dia després a treballar al Congrés. Pensava que, a hores d’ara, ja se sabia que ningú ha de jutjar el dol dels altres. Que segurament, amb un pare polític, Díaz va acudir a treballar com una manera d’honrar la seva memòria. De la mateixa manera que quan va morir un familiar, Concha Velasco m’explicava que va haver de fer una funció de teatre quan ella només volia plorar. I així, desenes de persones conegudes o anònimes que, per diverses circumstàncies, han hagut de reaccionar igual. Algunes, per ocupar els seus pensaments davant el dolor, prefereixen treballar aviat. D’altres, optarien pel contrari, però el sistema no ho permet. Potser seria aquesta la pregunta que ens hauríem de fer: ¿com afrontem el dol en una societat que mesura el temps com a productivitat i que amb prou feines concedeix espai per processar i guarir? Seguir leyendo... .