El museo de El Madruelo en Cáceres ultima los trámites previos a licitar la obra

El museo de El Madruelo en Cáceres ultima los trámites previos a licitar la obra

El proyecto del museo que se ubicará en el solar de El Madruelo en Cáceres encara el ecuador del verano pendiente de sacar a concurso la obra. La propuesta, una de las bazas de la candidatura para Cáceres 2031, sigue a la espera de su construcción debido a que la administración ultima el registro de los terrenos pendientes para que el ayuntamiento de luz verde a la autorización municipal, no obstante, la Junta de Extremadura se muestra optimista y asegura que «la licitación de la obra saldrá en un plazo breve de tiempo».

La bilocación es corrupta

La bilocación es corrupta

En la puerta de un burdel todo es cutre mientras que en una asesoría llamada, por ejemplo, Equipo Económico y en el Ministerio de Hacienda todo es funcional y lo rigen leyes estrictas y razones técnicas. Los cerebros de la asesoría y los cargos del ministerio no desentonan al lado de un rey mientras que a los porteros se les nota el burdel incluso bajo la luz de la luna campechana. Cristóbal Montoro, que fue ministro de Hacienda, se dedicó a lo mismo en la consultoría y en el ministerio: trabajó en favor de las grandes empresas, que hay que cuidar porque son el motor de la sociedad, dicen, y su mejor carrocería, creen. Esas contratistas y proveedoras obtienen beneficio de los impuestos cuando los pagan y, mucho más, cuando los ahorran. Montoro puso sus conocimientos y su poder a la tarea de perjudicar al erario ahorrando impuestos a los que más tienen. Lo hizo de dos maneras: aplicando las leyes primero y creándolas después. Desde las asesorías se lee entre líneas el BOE para esquivar su significado sin alterar su significante y desde el ministerio se redactan las leyes futuras. Todo eso es legal.

Duelos exprés en el trabajo

Duelos exprés en el trabajo

Murió el padre de Yolanda Díaz y se desataron todo tipo de críticas porque la vicepresidenta acudió el día después a trabajar al Congreso. Pensaba que, a estas alturas, ya se sabía que nadie debe juzgar el duelo de los demás. Que seguramente, con un padre político, Díaz acudiera a trabajar como una forma de honrar su memoria. De la misma manera que cuando murió un familiar, Concha Velasco me contaba que tuvo que hacer una función de teatro cuando ella solo quería llorar. Y así, decenas de personas conocidas o anónimas que, por diversas circunstancias, han tenido que reaccionar igual. Algunas, para ocupar sus pensamientos frente al dolor, prefieren trabajar pronto. Otras, optarían por todo lo contrario, pero el sistema no lo permite. Quizás sería esta la pregunta que nos deberíamos hacer: ¿cómo afrontamos el duelo en una sociedad que mide el tiempo como productividad y que apenas concede espacio para procesar y sanar?

La oferta de ocio en Córdoba se traslada este finde a la provincia con el Festival Estelar y Montemayor Medieval

La oferta de ocio en Córdoba se traslada este finde a la provincia con el Festival Estelar y Montemayor Medieval

El último fin de semana de julio en Córdoba cambia el foco de la capital a la provincia con una nutrida oferta de eventos, conciertos y actividades de ocio, entre las que destaca el Festival Estelar en Los Pedroches y Montemayor Medieval. En la capital, con una propuesta más tímida, las citas son con los recitales de flamenco y el teatro de Viana a Escena.

Rufián es converteix en una peça incòmoda per a Junqueras

Rufián es converteix en una peça incòmoda per a Junqueras

Quan Esquerra va fitxar Gabriel Rufián, un dels objectius que perseguia era el de posar a les seves files un perfil que pogués atraure un electorat castellanoparlant al qual el partit no havia aconseguit arribar històricament. Aquesta era una de les obsessions de Junqueras per ampliar la base electoral independentista, de fet. L'actual portaveu republicà ha estat una de les peces que el líder d'ERC ha cuidat més al llarg dels últims anys, també quan Rufián ha sortit del guió marcat pel partit. La complicitat ha estat recíproca: Rufián va ser un dels principals valedors de Junqueras en les primàries de l'any passat. Ara bé, segons diverses fonts consultades per l'ARA, aquesta relació s'ha enrarit: el líder d'ERC al Congrés s'ha convertit en una peça incòmoda per a Junqueras. La gota que ha fet vessar el got aquesta setmana ha estat la proposta de Rufián de fer un front comú de partits "d'esquerres i nacionalistes", sabent que la direcció no l'avala .

Osona ja no és un desert pel PP: recupera un regidor després de deu anys en blanc

Osona ja no és un desert pel PP: recupera un regidor després de deu anys en blanc

És oficial: Aiguafreda ja pertany a la comarca d'Osona a tots els efectes després que el ple del Parlament hagi aprovat aquest dimecres el projecte de llei de canvi de comarca del municipi que fins ara formava part del Vallès Oriental. Després que s'hagin acabat tots els tràmits administratius i que la cambra n'hagi donat l'últim vistiplau necessari, el municipi veu complerta la voluntat expressada en un referèndum el maig del 2022, que va ser clar amb un 60,6% de vots favorables, a diferència de la consulta del 1987 que va apostar per ser vallesà. Curiosament, aquest canvi ha trencat amb la mala ratxa del PP a Osona, on no té cap regidor des de fa deu anys, mentre que ara, de sobte, n'ha recuperat un. La popular Lydia Remon Aguirre és regidora a la localitat de 2.500 habitants i deixa enrere la travessia total pel desert a la zona a causa d'aquest canvi administratiu.

La torre Trump que els serbis consideren una provocació de guerra

La torre Trump que els serbis consideren una provocació de guerra

Quan un passeja per davant del Generalštab, a Belgrad, se sent aclaparat pel pes de la memòria. L’antic edifici de les forces armades sèrbies conserva la façana socarrada i l’estructura despullada tal com va quedar després que la ciutat fos bombardejada el 1999 per avions nord-americans. Mig per negligència mig per intencionalitat política, la que va ser la seu de les forces armades de Iugoslàvia ha romàs intacta des d’aleshores.

El secret més ben guardat a l’Estartit: un arròs espectacular davant del mar

El secret més ben guardat a l’Estartit: un arròs espectacular davant del mar

En arribar a La Galera de Can Pau, el primer que et rep és la cortesia de la Sandra, amb el seu somriure, simpatia i naturalitat. Només amb aquests detalls, ja sents que hi menjaràs com a casa. Aquest restaurant, que ha passat de generació en generació, porta a l'ADN el gust i la tradició de la Mediterrània. La història comença l’any 1968 quan la Mercedes, l'àvia de la Sandra Cros, va obrir una petita guingueta per oferir begudes i gelats. “Era el que buscaven els estrangers en aquell temps”, recorda la Sandra. Poc després, la Mercedes va ampliar la carta amb entrepans i minipizzes amb baguette . Als anys 90, els fills de la Mercedes van decidir fer un pas més i van transformar el local en un restaurant sobre l'espigó, i en van redissenyar la carta.

El peix de colors que prestigia la carta dels restaurants i que neda en grups de femelles defensades per un mascle

El peix de colors que prestigia la carta dels restaurants i que neda en grups de femelles defensades per un mascle

El llorito, com popularment es coneix el peix raor ( Xyrichtys novacula ), ha passat de ser un peix desconegut a aixecar passions quan n’és temporada, que és justament ara a Catalunya, i també a l'agost. “Quan vam començar a treballar-lo, fa més de quinze anys, no el coneixia ningú i havíem d’explicar com era”, recorda el director del restaurant Via Veneto de Barcelona, Pere Monje, que tots aquests dies en té a la carta. “Ens venen directament des del Maresme, i el proveïdor, que els pesca amb canya, ens diu diàriament quants en té”, continua explicant Monje. El dia que entrevistem el Pere Monje i el cuiner David Andrés n’hi havia mig quilo. I quin mig quilo! Al mercat, el quilo de lloritos pot costar al voltant de seixanta euros o més.

Pirinexus: la volta en bici a les comarques gironines en cinc dies

Pirinexus: la volta en bici a les comarques gironines en cinc dies

A mitjans de maig vaig fer 37 anys, una data en què t’acostes perillosament a la quarantena, i vaig pensar que era el moment de començar-los amb un bon repte per seguir bategant amb força. Fa un parell d’anys que pedalo amb bicicleta gràvel per Girona i tenia ganes de provar de fer cicloturisme des de casa amb tot el que necessites per dormir fora al damunt. És el que molts han passat a anomenar bikepacking , tot i que en el meu cas volia evitar dur la tenda i tot el menjar, perquè no pretenia fer autosuficiència. En concret, una ruta em cridava l’atenció: i si feia la volta a les comarques gironines en cinc dies, movent-me amb la bicicleta una mitjana de vuit hores? Va ser així com va començar el meu particular regal d’aniversari, en un viatge amb el suport del Consorci de les Vies Verdes i el Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, que van proporcionar l’allotjament.