Add source Login
Meggie Connelly, nutricionista: "El iogurt de sabors no és una opció tan saludable com s'anuncia"

Meggie Connelly, nutricionista: "El iogurt de sabors no és una opció tan saludable com s'anuncia"

La cultura del benestar ens ha fet creure que certs productes són aliats infal·libles d'una vida llarga i plena. Tanmateix, el que es ven com a "opció nutritiva" podria amagar trampes que afecten silenciosament la salut. La reconeguda nutricionista Meggie Connelly ha llançat una advertència que està encenent les alarmes: "el iogurt de sabors no és una opció tan saludable com s'anuncia" i, pitjor encara, pot estar actuant com un cavall de Troia en la nostra dieta diària. Els envasos acolorits i les campanyes de màrqueting asseguren que aquest producte és font de probiòtics i vitalitat , però la realitat és molt menys idíl·lica. "Els iogurts de sabors solen contenir molts sucres afegits o edulcorants artificials", afirma Connelly, que insisteix que el seu consum excessiu pot obrir la porta a l'obesitat, malalties cardiovasculars i fins i tot deteriorament cognitiu. Iogurt saboritzat: el dolç engany del supermercat El problema rau que, segons l'Associació Americana del Cor, el límit recomanat de sucres afegits no hauria de superar els 25 grams diaris per a dones i 36 grams per a homes. No obstant això, un simple iogurt saboritzat pot apropar-se perillosament a aquestes xifres. I el més alarmant: moltes persones en consumeixen més d'un al dia, convençudes que estan prenent una "opció saludable". Veure aquesta publicació a Instagram Una publicació compartida de Meggie PCOS Dietitian (@bebalancednutrition.rd) Lluny de ser un snack innocent, el iogurt de sabors pot convertir-se en un enemic de la longevitat, ja que el sucre en excés dispara la inflamació al cos, la qual cosa al seu torn incrementa el risc de diabetis, malalties hepàtiques i problemes neurològics. La doctora Jessie Anderson, una altra experta en dietètica, subratlla que els efectes del sucre afegit són acumulatius i silenciosos: Es paga la factura d'aquests hàbits molts anys després, quan ja és massa tard per revertir el mal. Aliments "saludables" que amaguen un costat fosc Però el iogurt de sabors no està sol en la llista negra. D'acord amb Connelly, existeixen altres productes que semblen aliats de la salut però, en realitat, són bombes disfressades de benestar. Entre ells es troben els refrescos de dieta, carregats d'edulcorants artificials vinculats a problemes cardiovasculars; les begudes esportives, innecessàries per a la majoria de les persones i carregades de sucres; i les barres de proteïna, ultraprocessades i riques en sodi i greixos saturats. La paradoxa és evident: mentre més busquem cuidar-nos, més caiem a les grapes del màrqueting alimentari. Aquests productes són presentats com "moderns, pràctics i funcionals", quan en realitat poden estar escurçant la nostra esperança de vida. Connelly insisteix que la clau no és demonitzar el menjar, sinó aprendre a identificar què s'amaga darrere de cada etiqueta. Per als qui no desitgen renunciar al sabor dolç del iogurt, la nutricionista ofereix una sortida senzilla: optar per versions naturals sense sucres afegits i acompanyar-les amb fruites fresques o un toc de mel. D'aquesta manera, s'obté el benefici dels probiòtics sense la càrrega excessiva de calories buides. Així mateix, la substitució intel·ligent es converteix en la millor estratègia. L'aigua de coco en lloc de begudes esportives, infusions amb fruites fresques en comptes de refrescos de dieta, o fruita seca com a alternativa a les barres energètiques, són opcions que permeten gaudir sense sabotejar la salut. "Soc un ferm defensor que el dinar i el menjar han de ser agradables per ser sostenibles", assenyala Connelly amb contundència.

El Castillo de Moeche acoge una exposición sobre la moneda gallega en la Baja Edad Media

El Castillo de Moeche acoge una exposición sobre la moneda gallega en la Baja Edad Media

El Concello de Moeche, a través de la Concejalía de Turismo, ofrece este mes de septiembre la exposición “La moneda gallega en la Baja Edad Media”, que se podrá visitar en el castillo entre los días 10 y 30. La iniciativa cuenta con la colaboración de los responsables de los fondos de la colección del Grupo Numismático de Moeda Galega: Antón Rey Saá, Daniel Casal Fernández, Antolín Zapirain Fernández y Víctor García Almeida. Todos ellos visitaron la fortaleza el pasado domingo 28 de septiembre, acompañados por la alcaldesa, Beatriz Bascoy, para dar a conocer los secretos de estas monedas de enorme valor histórico. El período de la Baja Edad Media supuso un momento de crisis social, económica y política, que en Galicia culminó con las Revoltas Irmandiñas y el final de la era medieval. La exposición muestra cómo en esa época la moneda comenzó a circular por el rural para la venta de excedentes agrícolas y ganaderos, lo que reflejaba un cambio en los usos económicos y sociales. Tal y como explica la concejala de Turismo, Isabel Lois, la exposición ofrece “un atractivo más para visitar el Castillo, especialmente ahora que va finalizando la temporada de mayor afluencia, y al mismo tiempo, conocer mejor aquella época tan convulsa”. La muestra también permite entender cómo la moneda no era solo un objeto comercial, sino también una herramienta propagandística de quienes aspiraban a gobernar en tierras gallegas. Además, la exposición se complementa con una charla a cargo del Grupo Numismático de Moeda Galega, que se celebrará el domingo 28 de septiembre a las 12:30 horas, con el objetivo de profundizar en este período de la historia gallega y resolver dudas de los asistentes.

Un pediatra explica cuánto se puede llegar a ganar en España con las guardias

Un pediatra explica cuánto se puede llegar a ganar en España con las guardias

Miles de estudiantes eligen cada año la carrera de Medicina, una de las más duras y largas. Lo hacen movidos por vocación, pero también por la promesa de un salario digno. Ahora bien, ¿cuánto cobra realmente un médico en España? Sobre esta cuestión ha hablado recientemente la cuenta de TikTok @talentmatch.es, un perfil que se dedica a entrevistar a profesionales de distintos sectores para preguntarles directamente cuánto ganan. En uno de sus vídeos más recientes, se toparon en la calle con un médico y decidieron conocer de primera mano cuál es su situación económica. El protagonista de la entrevista explica que es pediatra y que el aspecto económico es clave en una profesión tan demandante. «El dinero que ganas es una motivación muy importante para el tiempo que inviertes», reconoce. En este sentido, recuerda que al inicio de su trayectoria cobraba en torno a 2.300 o 2.500 euros al mes, una cifra que fue aumentando con los años. En los periodos de más intensidad, cuando llegó a encadenar hasta diez guardias de 24 horas en un solo mes, asegura que alcanzó casi los 4.000 euros. De hecho, el pediatra remarca en la entrevista que estas guardias son el verdadero factor diferencial y que pueden suponer entre 2.000 y 4.000 euros extra, dependiendo del hospital, la especialidad y la disponibilidad del profesional.

El entrenador Adrián González explica la verdadera influencia que tiene Cristiano Ronaldo en Arabia Saudí: «Creo que tiene relación con el Príncipe Bin Salman»

El entrenador Adrián González explica la verdadera influencia que tiene Cristiano Ronaldo en Arabia Saudí: «Creo que tiene relación con el Príncipe Bin Salman»

Cristiano Ronaldo marcó un antes y un después en la historia del fútbol de Arabia Saudí . Con su marcha del Manchester United a Al-Nassr en enero de 2023, el portugués, que persigue los 1.000 goles en su carrera (le separan aún más de 50 de ese registro), abrió el camino a que otras grandes estrellas del escenario internacional recalaran en aquel país. El atractivo económico es evidente , pero, a raíz de su llegada, se empezó a contemplar el fútbol de Arabia Saudí como una opción competitiva y que diera pasos, poco a poco, para acercarse en ese aspecto a Europa. Una de las personas que ha podido comprobar en primera persona la influencia de Ronaldo en Arabia Saudí es Adrián González, segundo entrenador del Al-Qadsiah , donde trabaja bajo las órdenes de su padre, Míchel González, desde finales de 2023. Durante su entrevista en el podcast Los Fulanos , Adrián González no solo ha destacado el nivel deportivo del portugués, algo fuera de toda duda, sino, también, su influencia fuera del campo. «A nivel personal muy bien, por cómo trata a la gente», señala Adrián, al relatar una anécdota con sus propios hijos. «En el último partido en casa, mis hijos , que están locos con él, querían hacerse una foto y les trató de maravilla . Y venían de perder, que se jugaban el tercer puesto con nosotros», destaca el hijo de Míchel. Ronaldo ha sido una atracción clara para la liga, así como un personaje clave en su evolución. « Está haciendo mucho por el fútbol saudí y el desarrollo de la liga », apunta Adrián, segundo entrenador de un equipo que, como el Al-Nassr de Cristiano, es de lo más potentes de la competición y tiene vinculación directa con el Estado saudí. Según las palabras de Adrián, la influencia del exjugador del Real Madrid y Manchester United llegaría a decisiones de carácter institucional. «Yo creo que tiene cierta relación con el príncipe bin Salman y creo que tiene bastante importancia para la liga su figura y su opinión en muchas cosas », afirma. Todo ello, lógicamente, se traduce en un mejor contrato para Cristiano, pero Adrián mira más allá: «Hay una cuestión económica que es muy potente, pero hay parte, y le entiendo, de lo que nosotros vimos cuando fuimos a Al-Qadsiah. A él le explicaron un proyecto , una idea de construir algo bastante bonito y que él fuese referencia de eso». Adrián también ha podido comprobar el estado físico del portugués. «Tú le ves y está fino . Obviamente no puede ser el mismo jugador del United o el del Real Madrid, pero tiene 40 años y está fino. Dentro del área, como le caiga ahí, es de lo mejor que hay », cuenta con clara admiración. De él destaca, también, la «mentalidad», el verdadero motor que le sigue empujando a alcanzar nuevos retos. «Es increíble esa fuerza mental. No lo necesita, porque ha hecho prácticamente todo, pero hay algo dentro de él que le dice que tiene que seguir…». Esta perseverancia, afirma el técnico español, es la clave para entender no solo su carrera, sino también su implicación con el proyecto saudí.

Tambors de guerra sonen a les portades (per la provocació de Putin a l'OTAN i del TSJC al català)

Tambors de guerra sonen a les portades (per la provocació de Putin a l'OTAN i del TSJC al català)

Tambors de guerra sonen a les portades dels diaris d’aquest 11 de setembre, Diada nacional de Catalunya . Guerra en sentit literal, per la provocació que ha suposat la violació de l’espai aeri polonès dels drons russos que atacaven Ucraïna i que han estat abatuts per les forces aèries d'aquest país i de l’OTAN , el que ha estat considerat una agressió sense precedents i una provocació en tota regla de Vladímir Putin als aliats, entre els quals es troba els Estats Units. I guerra en sentit figurat la que han declarat les institucions, començant pel Govern de la Generalitat , els partits i les organitzacions independentistes , contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’anul·lar el decret que blindava el català com a idioma vehicular a l’escola ; una provocació i una amenaça per a la supervivència de la llengua del país . Una notícia que marca una Diada que, com no pot ser d’altra manera és protagonista de les pàgines nobles de la premsa catalana -a la de Madrid no diuen ni una paraula-; una Diada que arribava en hores baixes, però que ha pres impuls en les darreres hores per la decisió del TSJC. La jornada d’aquest dimecres començava amb la notícia d’aquesta violació de l’espai aeri polonès , membre de l’Aliança Atlàntica, per la identificació de 19 avions no tripulats de l’exèrcit rus , dels quals almenys tres van ser abatuts; un fet sense precedents que va desencadenar les reaccions de tots els actors implicats. Polònia va invocar l’article 4 de l’OTAN , que preveu que els aliats es consultin entre ells quan considerin amenaçada la seva integritat territorial, la independència política o la seva seguretat. El secretari general de l’aliança atlàntica, Mark Rutte, va considerar que la violació russa “no és un incident aïllat” i advertir Putin que els estats membres de l’Aliança Atlàntica “estan decidits a defensar cada centímetre del territori” , i el president dels Estats Units, Donald Trump , va respondre a l’agressió russa contra Polònia amb un breu missatge críptic a la seva xarxa Truth Social. Som-hi!”, ha dit, una expressió que alguns interpreten com una advertència a Putin " Què fa Rússia violant l'espai aeri de Polònia amb drons?" , es va preguntar. Així, els diaris van plens de titulars més aviat alarmistes. “Putin fica la guerra a la UE” , titula El Mundo , que considera que l’atac rus amb drons arriba a territori polonès i desafia la defensa dels aliats. “Putin viola el territori de l’OTAN amb drons de guerra”, escriu l’ ABC en el titular principal de la seva portada, on destaca que Polònia invoca l’article 4 del Tractat de l’Aliança després de patir una agressió sense precedents amb una vintena d’avions no tripulats. I “Rússia desafia l’OTAN amb una incursió de drons a Polònia” , titula El País , que es fa ressò de l’alerta de l’Aliança Atlàntica d’un risc d’escalada bèl·lica pels actes de Moscou, que va evitar donar explicacions i va assegurar que el seu objectiu està a Ucraïna. La Razón també porta el tema més petit a la seva portada, però la seva guerra és una altra, i l’objectiu és Pedro Sánchez i el seu govern . Així, dedica el seu titular principal a què “la Moncloa renova i redobla la seguretat de Begoña Gómez” , que aquest dimecres va declarar davant el jutge . A la premsa catalana ( La Vanguardia , El Periódico i El Punt Avui ) la portada simbòlica és l’anunci institucional de la Generalitat de Catalunya amb la seva versió de les quatre barres, però en la primera pàgina informativa conviuen altres temes. A La Vanguardia també es parla de “ la incursió de drons russos a Polònia que alerta l’OTAN” , però el titular principal és per la Diada de l’11 de setembre , que Catalunya commemora “marcada per la defensa de la llengua” per la decisió del TSJC. El Periódico , en canvi, fa un enfocament diferent de la resta de diaris i dedica el titular principal a la notícia que Von der Leyen “impulsa la ruptura de la UE amb Israel” , explicant que la presidenta de la Comissió Europea proposa suspendre l’acord comercial i detenir tots els pagaments al govern de Netanyahu . 'El Mundo' 'ABC' 'El País' 'La Razón' 'La Vanguardia' 'El Periódico' 'Ara' 'El Punt Avui' Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

Isabel Preysler, els seus secrets, la família que la va protegir a Espanya quan va arribar de les Filipines

Isabel Preysler, els seus secrets, la família que la va protegir a Espanya quan va arribar de les Filipines

Pocs saben que Isabel Preysler , la reina indiscutible de les portades i musa de l'alta societat espanyola, no sempre va viure envoltada de glamur i exclusivitat. La seva arribada a Madrid, a finals dels anys seixanta, va estar marcada per la incertesa, la solitud i un passat familiar ple d'ombres. Avui, quan prepara la publicació de 'Mi verdadera historia', editada per Espasa, emergeixen secrets fins ara silenciats: qui la va acollir, qui la va protegir i com una família influent la va catapultar a l'epicentre del poder social i econòmic de la capital espanyola. La jove Isabel va aterrar amb tot just una maleta i una infinitat de dubtes . Els seus pares, temorosos que repetís els passos erràtics d'alguns dels seus germans, afectats per addiccions, van veure a Espanya una taula de salvació. Però la realitat d'aquells primers mesos distava molt del luxe que després l'envoltaria. La tímida filipina es va trobar perduda, sense amigues ni contactes, i amb la pesada càrrega de ser una estrangera en un Madrid rígid i vigilat pel franquisme. Els Sainz de Vicuña: la clau daurada de l'alta societat madrilenya Quan Isabel Preysler semblava destinada a l'anonimat, va aparèixer en escena una família que canviaria el seu destí: els Sainz de Vicuña , una de les dinasties més poderoses de l'elit madrilenya. El seu "Oncle Teddy", Eduardo Sainz de Vicuña, no només va ser el seu padrí a Espanya, sinó també el seu protector i mentor als passadissos on es decidia qui pertanyia a l'alta societat. Amb connexions empresarials internacionals —incloent accions en la cervesera Quilmes gràcies al seu matrimoni amb l'hereva argentina Inés Bemberg-, Teddy va obrir per a Isabel les portes d'un univers exclusiu. De sobte, la jove nouvinguda es va veure envoltada d'aristòcrates, empresaris i polítics que movien els fils de l'economia espanyola. En qüestió de mesos, va passar de sentir-se aïllada a ser la convidada exòtica que tots volien tenir a les seves recepcions privades. De l'anonimat a la fama: la reinvenció d'Isabel a Madrid El poder d'aquesta família madrilenya no es limitava al social. Juan Manuel "Johnny" Sainz de Vicuña va ser l'home que va introduir la Coca-Cola a Espanya i hi era casat amb Fernanda Primo de Rivera i Urquijo, parent proper del dictador Franco. Els seus contactes polítics i empresarials eren un imant irresistible per als qui volien avançar a l'Espanya de l'època. Isabel Preysler es va convertir en la seva protegida, gaudint de privilegis vetats per a la majoria d'immigrants. José Antonio, el cineasta de la família, també va tenir un paper crucial. Propietari de la productora Impala, la va apropar al món del cinema i del glamur. Estrenes privades, festes selectes i trobades amb actors i empresaris van anar modelant la nova imatge d'Isabel. Però el clan va ser més que un cercle d'amistats. Eren el seu escut davant la crítica i l'aval que necessitava per ser acceptada en una societat que no perdonava als nouvinguts. Sota la seva empara, la mare de Tamara Falcó va aprendre l'art de moure's entre els poderosos, va perfeccionar el seu encant natural i es va posicionar com a protagonista indiscutible als salons més exclusius de Madrid. El temps va confirmar que aquella protecció va ser decisiva. Sense els Sainz de Vicuña, és probable que Isabel Preysler hagués romàs en la penombra , atrapada entre la nostàlgia de Manila i la fredor d'una capital desconeguda. Però gràcies a ells, es va reinventar en tot just un any, preparada per escriure el següent capítol de la seva vida: la trobada amb Julio Iglesias, el cantant que la convertiria en mite.