Luis Leante: Un escritor en su laberinto

Luis Leante: Un escritor en su laberinto

En 2003 ganó el Premio Ciudad de Barbastro con su novela corta Academia Europa, título que recupera veintiún años después en M.A.R. Editor bajo los auspicios del inefable Miguel Ángel de Rus, quien, a modo de los ojeadores que se pateaban todas las canchas de fútbol o los tentaderos más remotos para descubrir las nuevas... Leer más La entrada Luis Leante: Un escritor en su laberinto aparece primero en Zenda .

Isidora Rufete en el diván del psiquiatra

Isidora Rufete en el diván del psiquiatra

La novela La desheredada, de Benito Pérez Galdós, comienza en el capítulo primero con la voz viva del subconsciente de Tomás Rufete, padre de Isidora, recluido en el psiquiátrico de Leganés, plasmada mediante un soliloquio mental. El cuadro clínico de Tomás destaca por ideas delirantes de grandeza y megalomanía, convencido firmemente de ser una destacada... Leer más La entrada Isidora Rufete en el diván del psiquiatra aparece primero en Zenda .

Dies d’estiu

Dies d’estiu

Recordo el cine a la plaça. Recordo que era un llençol que anomenàvem pantalla. Recordo que allà vaig veure Grease per primera vegada. Recordo el tupè de Travolta i la veu doblada d’Olivia Newton-John. Recordo la nit que la selecció masculina de futbol va guanyar l’or en les Olimpíades de 1992. Recordo el gol de Kiko. Recordo que llavors pensava que les noies no havien de jugar a futbol. Recordo la cerimònia d’inauguració dels Jocs de Barcelona. Recordo Mercury i Caballé. Recordo Nana Mouskouri. Recordo els bancs de la plaça de l’ajuntament. Recordo no saber quin va caure sobre el peu de la meva cosina Mari Paz quan era petita. Recordo preguntar-me, però no preguntar, com va ser. Recordo imaginar-me els seus dits esclafats. Recordo les sandàlies de dit de la meva mare. Recordo el seu color, daurat. Recordo les platejades, també. Recordo el pot blau d’Algodón Mágico Aladdin amb què a casa netejaven la plata. Recordo el reflex platejat de l’aigua de la piscina que hi havia a la parcel·la del meu oncle Luis. Recordo la tarda que hi vaig caure mentre els grans la netejaven. Recordo sortir pensant que portava un gripau en una butxaca dels pantalons. Recordo que preferia el cabell curt i que no em posessin vestits. Recordo veure el Tour amb els meus pares. Recordo Induráin, la seva gorra i les seves 28 pulsacions per minut. Recordo el Tourmalet. Recordo la meva bicicleta de muntanya. Recordo la del meu pare, de carreres. Recordo sortir amb el meu pare a muntar en bici. Recordo anar amb el meu pare a jugar a tennis. Recordo el quiosc del Perico. Recordo els talls de nata. Recordo que no m’agradaven els sabors barrejats. Recordo que el favorit de la meva germana era el de maduixa perquè era de color rosa. Recordo la llet merengada. Recordo el Frigo Pie. Recordo que el meu avi ens portava a la piscina municipal. Recordo que el seu cotxe feia olor de puro. Recordo l’olor de la gespa acabada de regar. Recordo el meu primer banyador. Recordo els cursos de natació. Recordo la panxa del socorrista. Recordo veure Los vigilantes de la playa a la tele dels meus avis. Recordo que la marca era Grundig. Recordo que calia prémer els botons suaument perquè el senyal no se n’anés. Recordo la meva àvia fent sopes de lletres. Recordo els meus avis asseguts a la fresca al carrer. Recordo que només parlaven per saludar els veïns que passaven per davant. Recordo el so de les cigales. Recordo que com més les sentia més calor tenia. Recordo els grills nocturns. Recordo els dragons que s’enfilaven per les parets. Recordo el cel estrellat. Recordo la parra que no donava raïm. Recordo la sensació d’avorriment. Recordo gravar cançons a la ràdio. Recordo no ser capaç de fer la migdiada. Recordo no ser capaç de dormir. Recordo comptar al llit els tocs de les campanes de l’església, el nombre exacte a l’hora en punt, només un a i mitja. Recordo el toc de morts. Recordo el dia que van acabar aquells estius. Seguir leyendo... .

Gaza: equidistància letal

Gaza: equidistància letal

Periodistes que es moren de gana. Costa molt recordar casos com aquest. L’agència France Presse ha alertat que un dels seus col·laboradors a la Franja de Gaza corre el risc de morir per inanició. Al-Jazeera ha emès un comunicat en la mateixa línia: "Els periodistes sobre el terreny, que han informat amb valentia sobre aquest genocidi en curs, han arriscat les seves vides i la seguretat de les seves famílies per donar llum sobre aquestes atrocitats. No obstant, ara es troben lluitant per la seva pròpia supervivència". Els periodistes a Gaza Israel els mata de gana. No per ser reporters, sinó per ser palestins. Tot i que el fet d’informar des d’allà afegeix un plus de perillositat: més de 200 periodistes han mort des del començament de les hostilitats, i la xifra continua augmentant. Seguir leyendo... .

Bones notícies per a l’ocupació

Bones notícies per a l’ocupació

Espanya bat rècords d’ocupació, segons les dades conegudes ahir de l’Enquesta de Població Activa (EPA) referents al segon trimestre del 2025, ja que supera els 22 milions de treballadors, una fita que no havia assolit mai fins ara. Lògicament, el percentatge d’atur també ha baixat, en aquest cas fins a un 10,29%, cosa que el situa en els nivells més baixos des de la gran crisi econòmica del 2008, que va destruir milions de llocs de treball. Aquestes, sens dubte, són unes notícies excel·lents per a l’ocupació i acompanyen un creixement sostingut de l’economia espanyola, molt superior al que es registra als països de l’entorn. Seguir leyendo... .