Add source Login
Las últimas balas del franquismo: así funcionó el siniestro engranaje de los fusilamientos finales de la dictadura

Las últimas balas del franquismo: así funcionó el siniestro engranaje de los fusilamientos finales de la dictadura

El 27 de septiembre de 1975, dos meses antes de la muerte de Franco, cinco militantes del FRAP y de ETA fueron asesinados en cuatro fusilamientos sincronizados en Madrid, Barcelona y Burgos. Esta es la reconstrucción de esos días a través de testigos y el regreso a los escenarios de los juicios y las ejecuciones. Y además, los expedientes completos de los cinco fusilados

El revés a la reducció de jornada trenca l'acostament de Díaz a Puigdemont

El revés a la reducció de jornada trenca l'acostament de Díaz a Puigdemont

Yolanda Díaz és l’únic ministre del govern espanyol que s’ha reunit a Brussel·les amb Carles Puigdemont. El gest es va produir el setembre del 2023 , amb les urnes del 23-J encara calentes i al principi d’unes negociacions que tenien com a objectiu aconseguir els vots de Junts per Catalunya per reeditar l’executiu de coalició del PSOE amb l’espai situat a la seva esquerra. La líder de Sumar era una figura adequada per greixar les relacions amb els independentistes: no té carnet del PSOE, però com a vicepresidenta segona representa un membre d’alta jerarquia de l’executiu de Pedro Sánchez. Dos anys són els que separen aquella fotografia amb la d’una Yolanda Díaz, aquesta setmana, pronunciant el discurs més dur de la legislatura per part del govern espanyol contra Junts; a causa del naufragi de la seva llei estrella: la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals. Les imatges d’aquell dia al Parlament Europeu estan carregades de somriures. Yolanda Díaz — que el 2021 en ple debat sobre els indults també defensava no detenir Puigdemont en cas de retorn — anava acompanyada de Jaume Asens, l’home que va fer possible la cita per la seva bona relació amb el president de la Generalitat a l’exili; actualment és eurodiputat per Sumar, una formació que en aquelles dates va avançar-se al PSOE en el pas d’advocar per una llei d’amnistia. Encara faltaven moltes setmanes perquè el llavors secretari d’Organització dels socialistes, Santos Cerdán, es fotografiés amb Puigdemont a Brussel·les; i més per a la fotografia de la setmana passada amb Salvador Illa a la capital europea. Des de llavors, les declaracions de la vicepresidenta segona del govern espanyol sobre Junts han acostumat a anar carregades de cordialitat. Quan al Congrés dels Diputats s’ha votat una iniciativa que ha fet coincidir el sentit del vot de Junts per Catalunya, PP i Vox, la líder de Sumar ha acostumat a gastar pràcticament tota la seva munició en trets cap a les formacions espanyoles, sobretot el partit d’Alberto Núñez Feijóo. I ha presumit, en diverses ocasions, de tenir contacte permanent amb el president a l’exili. “ Estic parlant amb Puigdemont ”, assegurava aquest passat dilluns la vicepresidenta espanyola quan en una entrevista a La Sexta li preguntaven sobre la reducció de la jornada laboral. Sumar i el Ministeri de Treball, una visió naïf de les negociacions amb Junts Yolanda Díaz pensava —així ho reconeixia el seu entorn més pròxim— que seria senzill convèncer Carles Puigdemont de votar a favor de la reducció de la jornada laboral. En privat, el seu cercle traslladava que els independentistes no podrien evitar avalar la norma perquè compta amb el “ consens social ” de l’àmplia majoria de la població; així com dels seus electors. L’entorn de la vicepresidenta segona es vantava, fins i tot, de tenir una excel·lent relació amb el líder de Junts a causa d’aquella visita a Brussel·les que facilitaria una entesa. Les fonts de l’ala socialista del govern espanyol consultades durant mesos insistien que Sumar feia una mala lectura de les cartes de Junts. Advertien que els independentistes no anaven de farol quan insistien que el projecte impulsat per Yolanda Díaz no els convencia. El PSOE ha entès, després de mitja legislatura, que el grup parlamentari de Míriam Nogueras negocia “peça a peça”. Però el Ministeri de Treball confiava arribar a un principi d’acord amb Junts perquè retiressin la seva esmena a la totalitat a la norma, i llavors poder pactar esmenes a l’articulat durant la tramitació parlamentària. Junts considera que l’aplicació d’aquesta llei no podrà ser assumida per la petita i mitjana empresa de Catalunya , així com pels seus autònoms i el sector agrícola. La formació fa una defensa de la cultura de l’esforç, de la “generació de riquesa” i dels petits negocis que han de pagar les nòmines d'uns pocs treballadors. Considera que la reforma del Ministeri de Treball “empobreix la classe mitjana i treballadora" i lamenten que ells no estan en contra de reduir la jornada, però que l'executiu de PSOE i Sumar "no ha explicat qui ho pagarà". La llei va descarrilar, com ja es preveia . I Díaz va abandonar la cordialitat i va trencar el seu acostament durant mesos a Puigdemont. Dimecres va pronunciar, a més, el discurs més dur aquesta legislatura d’un ministre contra Junts. Va incloure els independentistes en el sac de les “tres dretes del nostre país”. “ Vostès no representen l’independentisme, sinó els interessos més reaccionaris de la patronal espanyola; aquí hi ha una lluita de classes en la qual vostès representen el capital i jo represento les classes treballadores catalanes i espanyoles ”, va etzibar. L’endemà, en una entrevista radiofònica, assenyalava que ella té “límits i principis”. I també desafiava els independentistes impulsant un enduriment del registre horari que no necessitarà passar pel Congrés dels Diputats. Dissonància estratègica entre Yolanda Díaz i l’ala socialista de la Moncloa L’estratègia de Díaz d’aquest dimecres contrasta amb la línia seguida per l’ala socialista durant aquesta legislatura, que ha procurat no fer sang amb Junts quan els independentistes han tombat alguna iniciativa al Congrés. Díaz, de fet, estava pràcticament sola durant la intervenció en la qual disparava contra Míriam Nogueras ; només acompanyada pels seus ministres de Sumar i el socialista Félix Bolaños. Per tal d’evitar el conflicte, alguns ministres del PSOE insisteixen en privat que la posició de Junts és més que legítima, perquè “la reducció de jornada no figura en el seu programa electoral”. Malgrat tot, l’ala socialista sí que reconeix fora de càmera que també els sembla bé que, de tant en tant, a Junts li caigui alguna bufetada dialèctica. Aquestes mateixes fonts celebren, de fet, el desenllaç de la batussa entre Díaz i Nogueras d’aquest dimecres. Al final de la seva intervenció, la independentista va mostrar-li la seva predisposició a negociar un nou text sobre aquesta mateixa mesura. “ Em trobarà sempre dialogant; comencem demà mateix ”, li va respondre després Díaz. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!