La tela bordada del siglo XI, que saldrá por primera vez en mil años de Francia, relata la conquista normanda de Inglaterra a través de 626 personajes, 202 caballos, 55 perros, 37 edificios y más de 40 embarcaciones
Novel·listes, poetes i assagistes narren l’especulació desenfrenada, el xoc cultural i el canvi de paradigma que travessa la major de les Balears, per on en 2024 van passar 13 milions de turistes
En la isla de Fuerteventura, en la urbanización inacabada de Marlape, también conocida como Casas Verdes de Playa Blanca, decenas de familias han encontrado un refugio inesperado. Las viviendas, propiedad en parte de la Sareb, llevaban abandonadas desde 2006, pero desde octubre de 2023 han sido habitadas por unas 200 personas —66 de ellas menores— que, empujadas por la precariedad laboral, la falta de vivienda pública y el auge del alquiler vacacional, decidieron okupar estas estructuras. “Era alquilar y aguantar hambre o venir a estas casas y tener el plato de comida para mis hijos”, confiesa Elena, madre soltera de dos niños pequeños, en Diario de Fuerteventura. Su historia, como la de otras vecinas, refleja un patrón común: salarios bajos, ausencia de redes familiares, situaciones de violencia de género y un mercado inmobiliario fuera del alcance de quienes apenas superan los 700 euros mensuales. A pesar de todo, insisten: no quieren vivir como okupas. Quieren pagar. “Hemos hecho habitables estas casas. Hemos puesto puertas, baños y cocinas. Quisiéramos que fueran nuestras y nos dijeran cuánto pagar”, explica Sandra Milena, otra residente. Desde dentro, las Casas Verdes no son el gueto que algunos vecinos y autoridades han querido pintar. “Llevamos a nuestros hijos al colegio, hacemos la compra, limpiamos la zona y cuidamos lo que hemos levantado”, aseguran. Sin embargo, el rechazo social cala. “Cuando digo que vivo aquí, noto las miradas, el juicio”, confiesa Paula. La estigmatización ha sido constante, hasta el punto de que algunas vecinas prefieren que los taxis las dejen a varias calles para no revelar dónde viven. La portavoz del Sindicato de Inquilinas, Chus Vila, ha acompañado a estas familias desde el principio. Rechaza las acusaciones de criminalización que, sin pruebas, han vinculado el asentamiento con prostitución o tráfico de drogas. “Aquí hay familias normales. Personas que trabajan, que cuidan a sus hijos, que han tenido que construir su hogar desde escombros porque no había alternativa”, insiste. Además, recuerda que muchas están en situación irregular y no pueden acceder ni a un contrato de alquiler ni a un empleo formal. Mientras las familias piden un alquiler público o razonable, el Ayuntamiento de Puerto del Rosario ha avanzado en otra dirección. Según recogió Radio Insular el pasado 8 de junio, la concejala de Urbanismo, Ana Hernández, aseguró que el informe técnico sobre Marlape es concluyente: no se puede legalizar y todo apunta a la demolición. La urbanización no ofrece garantías estructurales, está prescrita urbanísticamente y no encaja en el actual planeamiento. “Todo el expediente nos lleva a que hay que derribarla”, zanjó. Además, Hernández cuestionó el perfil de los residentes: “Prácticamente vulnerables estamos hablando de muy pocos”. El consistorio ha iniciado la evaluación de las familias y no descarta llevar a la Sareb a los tribunales si no colabora. Paralelamente, se han anunciado nuevos planes urbanísticos y promociones de vivienda social, pero ninguna de esas viviendas estará disponible a corto plazo para quienes hoy viven en Marlape. Mientras tanto, las vecinas organizan turnos para mejorar el entorno, limpian, reparan filtraciones y siguen esperando una visita institucional. “Solo pedimos que nos escuchen”, dicen. Y, si vinieran, las recibirían con café. “Queremos que el alcalde y los concejales se acerquen. Que miren a los ojos de nuestros hijos antes de decidir que debemos vivir en la calle”, concluye Paula.
Quan es tracta de calçat d’estiu, menys és més. I les sandàlies planes en són el millor exemple: fresques, còmodes i amb un punt desenfadat que mai falla. MTNG ho sap i per això ha creat les Zuri 51891 , un model senzill però amb un disseny trenat que les fa especials. Són les típiques sandàlies que pots portar tot el dia sense que et molestin ni un moment , però que alhora donen un toc rústic i natural als teus looks d’estiu. Ara mateix, tenen un 6% de descompte i es poden trobar per 29,10 €, un preu raonable per un calçat que segur que acabaràs portant una i altra vegada. Comprar a Amazon per 29,10€ Unes sandàlies planes amb un 6% de descompte que no fallen aquest estiu Zuri de MTNG Les sandàlies planes Zuri de MTNG són un d’aquells models que passen d’any en any sense perdre força . Són planes, lleugeres i amb una sola de goma que les fa molt còmodes per caminar. El que les fa especials és la tira ampla trenada que cobreix el peu amb un disseny que recorda l’artesania mediterrània . Aquest detall, a més de donar-los un toc distintiu, ajuda que s’adaptin bé al peu i que no facin nosa en caminar . La combinació d’ una estructura senzilla amb un acabat rústic i natural les fa molt versàtils. Estan pensades per a qui busca un calçat d’estiu fresc i pràctic , però sense renunciar a l’estètica. I això les converteix en un encert per al dia a dia , ja sigui per fer una passejada per la ciutat , per un sopar informal o per anar a la platja . Amb el descompte actual , tenen un preu realment competitiu per la qualitat que ofereixen . Per què són tan pràctiques i afavoreixen tant El gran avantatge d’aquestes sandàlies és que no necessiten taló per afavorir la silueta . La tira trenada amplia visualment el peu i el turmell , creant un efecte que estilitza sense haver de guanyar alçada. És una opció ideal per a persones que prefereixen anar planes , però no volen renunciar a sentir-se arreglades . Aquest model encaixa perfectament amb vestits vaporosos , pantalons amples de lli o fins i tot amb texans curts . No fallen quan es busca un estil casual però polit. A més, el seu disseny obert permet que el peu transpiri bé , cosa que s’agraeix en dies de molta calor. Per la seva estructura lleugera i el tipus de sola, també són adequades per portar durant hores sense que el peu es cansi . Són perfectes per a situacions com viatges o dies llargs en què vols anar ben calçat sense patir. Per què val la pena aprofitar aquesta rebaixa Tot i que no és un descompte espectacular, el 6% menys en un model tan buscat com aquest no és gens habitual en plena temporada d’estiu . Les Zuri de MTNG acostumen a esgotar-se en algunes talles quan arriba l’agost , per la qual cosa és un bon moment per aconseguir-les si es volen aprofitar els últims mesos de calor. Ara mateix, aquestes sandàlies es poden comprar per 29,10 €, un preu més ajustat del que sol ser habitual en un model de marca i amb aquesta qualitat. Si busques unes sandàlies planes, boniques i pràctiques per aquest estiu , aquesta opció és d’ aquelles que difícilment deceben . Comprar a Amazon per 29,10€ Aquest article pot incloure enllaços d’afiliació. Si compres a través d’ells, a ElNacional.cat podríem rebre una petita comissió. Això no afecta el preu que pagues ni condiciona la nostra opinió.
Les activitats humanes generen paraules i expressions. Però hi han activitats humanes que poden desaparèixer . Quan passa això, pot ser que alguna expressió hagi perviscut malgrat que l'activitat que va generar aquella expressió ja no es dugui a terme . Llavors els parlants continuen fent servir l'expressió a pesar que la referència (l'activitat) ja no sigui vigent. Per exemple, anar al canyet significa 'morir' . Per què es diu? Antigament, tothom a la pagesia per poc que pogués tenia alguna bèstia, com una mula, perquè li permetia portar a cap la seva feina amb més capacitat (llaurar, transportar coses amb carro, etcètera). Quan la bèstia es moria, hom solia llançar-la a un indret amb canyes (podien ser torrents secs). El sufix -et permet indicar plantacions ; per tant, un lloc amb canyes és un canyet . Per cert: tal com explica Joan Puigmalet, al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) l'expressió anar a parar darrere cal Saio o anar a cal Saio també significava 'morir' perquè el cementiri es trobava vora el mas anomenat cal Saio . Tradicionalment, a Girona deien una cosa semblant: tal com expliquen David Casellas i Jordi Corominas, can Crestó era una casa que es trobava camí del cementiri i, per això, sovint els gironins es referien al cementiri esmentant aquesta casa. Sense deixar la pagesia, podem reportar l'expressió arribar i moldre , que es diu quan algú té la sort de posar-se a fer una tasca sense perdre temps; es refereix al fet que la gent que collia gra havia d'anar a moldre'l al molí. Els valencians solen dir arribar i agranar , aplegar i engranar o aplegar i enfornar . També podem reportar tenir xeixa , que significa que un negoci rutlla i dona rendiment o, al Collsacabra, que algú té diners ; de fet, en altres llocs (com el Ripollès o Mallorca) la paraula xeixa va acabar designant els diners en si. Això ve del fet que el blat xeixa està molt ben considerat. A l'entorn de la filatura Antigament era important saber teixir i cosir. A la zona d'Alcoi va generar-se l'expressió d'a fil de vint per a indicar que una cosa té molta qualitat. Ho diuen perquè allà hi ha molta tradició d'indústria tèxtil i el fil de vint era el de més qualitat . A partir d'aquí, van aplicar aquesta expressió a qualsevol altra cosa. Sense deixar el món del teixit, tenim l'expressió embolicar la troca o enredar la troca , que significa que algú fa coses que només creen dificultats o complexitats innecessàries (un adult pot dir a un xiquet insistent: No emboliquis més la troca, home! ). La troca , dita també madeixa , és el resultat d'embolicar un fil en si mateix de manera ordenada, sense enredar-lo, per a tindre'l guardat d'una manera que pugui agafar-se posteriorment amb facilitat (si allò quedava enredat, recuperar el fil portava molta feina). Avui dia ben poca gent fa això amb els fils, però ha quedat l'expressió. Per cert, amb la paraula madeixa també existeix una altra expressió: una cosa, estar més embolicada que una madeixa significa que un afer és ben complicat, que està ben enredat. En el pròxim article veurem més expressions d'aquestes!
En un món cada vegada més accelerat, on l'estrès i l'ansietat formen part del dia a dia de moltes persones, trobar petits hàbits que ajudin a millorar el benestar emocional s'ha convertit en una prioritat. Un d'aquests aliats naturals que ha guanyat popularitat no només pels seus beneficis físics, sinó també pel seu efecte sobre l'estat d'ànim, és el te verd . Fa segles que per aquesta beguda mil·lenària, originària d'Àsia, s'utilitza per a les seves propietats calmants i saludables , i la ciència moderna ha confirmat alguns dels seus efectes positius en la salut mental . Prendre te verd diàriament redueix l'estrès i millora l'humor Una de les claus del poder del te verd està en un aminoàcid anomenat L-teanina , present gairebé exclusivament en aquesta planta. Aquest compost ha estat objecte de diversos estudis, i molts coincideixen que la L-teanina té un efecte relaxant , sense causar somnolència. Actua sobre els neurotransmissors del cervell, augmentant els nivells de dopamina i serotonina , coneguts pel seu paper en la regulació de l'estat d'ànim, la concentració i la sensació de plaer. Te verd natural / Foto: Unsplash Un estudi publicat a la revista científica Nutrients el 2019 va demostrar que el consum regular de L-teanina ajudava a reduir els nivells de cortisol , l'hormona de l'estrès, especialment en persones sotmeses a situacions de pressió constant. A diferència d'altres begudes amb cafeïna , el te verd ofereix una combinació molt equilibrada entre energia i relaxació: el seu contingut en cafeïna és sota i, juntament amb la L-teanina, afavoreix una concentració calmada , ideal per treballar o estudiar sense nerviosisme. Un estudi publicat a la revista científica Nutrients el 2019 va demostrar que el consum regular de L-teanina ajudava a reduir els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès Però els beneficis no acaben aquí. El te verd també conté antioxidants com les catequines , que combaten l'envelliment cel·lular i poden tenir un efecte positiu indirecte sobre la salut mental. Una ment descansada també passa per un cos més sa. A més, el seu consum regular s'associa amb una millor qualitat del son en comparació amb altres begudes estimulants, sempre que es consumeixi amb moderació i no massa tard. Te verd / Foto: Unsplash Per si no fos prou, el simple acte de preparar i prendre una tassa de te verd pot convertir-se en un ritual relaxant . Prendre uns minuts per respirar, desconnectar i assaborir una infusió calenta pot ser un petit gest diari amb un gran impacte en el benestar general. Així que, si estàs buscant una alternativa saludable al cafè o simplement necessites una ajuda natural per millorar el teu estat d'ànim en el dia a dia, el te verd pot ser una gran elecció . No és una solució màgica, però sí un hàbit senzill i eficaç per cuidar cos i ment en la teva rutina diària, una cosa que mai no hem d'oblidar malgrat el ritme frenètic de la vida moderna. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
A l'hora de cuidar l'alimentació, l'esmorzar s'ha convertit en un dels moments clau del dia . Encara que durant anys es van popularitzar opcions ràpides, plenes de sucre i productes ultraprocessats, cada vegada més persones aposten per alternatives saludables i fàcils de preparar . D'entre totes les opcions que existeixen, hi ha una combinació que està guanyant terreny entre nutricionistes , esportistes i persones que simplement volen començar la jornada amb energia: un esmorzar sense sucre, ric en fibra, greixos saludables i proteïnes de qualitat. Aquesta proposta no només és senzilla de preparar , sinó que a més manté estables els nivells de glucosa en sang, ajuda a reduir els antulls i contribueix a mantenir una bona salut intestinal. I el millor: no requereix ingredients rars ni costosos . Es tracta d'una barreja d'aliments tan quotidiana com el iogurt natural sense sucre, flocs de civada, llavors, fruita fresca i un toc de fruits secs. Una fórmula equilibrada, saborosa i versàtil , que s'adapta a qualsevol ritme de vida. L'esmorzar que arrasa entre nutricionistes Els experts coincideixen que aquest esmorzar triomfa per la seva composició nutricional intel·ligent . En combinar hidrats de carboni complexos , com els de la civada, amb greixos saludables i fibra , es genera una sensació de sacietat prolongada, que evita el picoteig a mig matí. A més, l'ús de iogurt natural sense sucre permet mantenir un bon equilibri de bacteris intestinals, la qual cosa afavoreix la digestió i el sistema immune. Les fruites, per la seva part, aporten vitamines, minerals i antioxidants sense necessitat de recórrer al sucre afegit. El resultat és un esmorzar que nodreix, satisfà i millora la salut a llarg termini, sense renunciar al sabor . Ingredients recomanats 3 o 4 cullerades de flocs de civada 1 iogurt natural sense sucre (pot ser grec o vegetal) 1 fruita de temporada (plàtan, maduixes, poma, etc.) 1 culleradeta de llavors de xia, lli o sèsam Un grapat de fruits secs al gust (ametlles, nous, anacards) Un esmorzar que nodreix i millora la salut a llarg termini / Foto: Unsplash Preparació ràpida i saludable Un altre dels grans punts forts d'aquesta proposta és la seva rapidesa de preparació . N'hi ha prou amb posar en un bol unes cullerades de civada, afegir iogurt natural, fruita al gust (com plàtan, poma o fruits vermells), unes llavors de xia o lli, i un grapat petit de nous o ametlles. Fins i tot es pot preparar la nit anterior i deixar reposar a la nevera, com els coneguts overnight oats . Aquesta rutina, que per a molts s'ha convertit ja en hàbit diari, és una manera eficaç de començar el dia amb bon peu sense necessitat de passar molt temps a la cuina. Se li poden afegir tota mena de llavors / Foto: Unsplash Col·loca en un bol els flocs de civada i afegeix el iogurt. Barreja bé i afegeix la fruita trossejada. Incorpora les llavors i els fruits secs. Pots consumir-lo tal qual o deixar-lo reposar tota la nit a la nevera. Llest per gaudir d'un esmorzar saludable, saborós i sense sucre! Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
La carn és un producte molt habitual en la dieta de la majoria de persones. Fa uns anys, però, la carn era un producte gairebé de luxe . L'accés als aliments no ha sigut sempre tan senzill com és ara; sense supermercats ni servei a domicili, la gent s'havia d'espavilar per aprofitar i conservar totes les parts de carn dels animals. Alguns talls i elaboracions, gràcies a l'abaratiment de preus i a l'abundància de recursos, han arribat fins als nostres dies. Però hi ha altres carns i preparacions que s'han anat perdent pel camí i que no han tingut èxit en la nostra societat de consum. Avui t'expliquem quines són les carns típiques de la cuina catalana menys habituals, però igualment delicioses. Carns tradicionals a Catalunya Si féssim una llista de tots els peixos que es consumeixen a Catalunya , no acabaríem mai. Però si parlem de carn, és més fàcil fer-nos una idea general de tots els productes que s'han consumit tradicionalment a casa nostra. Des de les més conegudes, com la de porc o vedella, fins a les més inusuals, com la d'isard, aquestes són les carns catalanes del nostre receptari tradicional : Porc Vedella Pollastre Gallina Xai Ovella Cabrit Cabra hispànica Conill Llebre Ànec Oca Guatlla Perdiu Gall d'indi Colomí Tord Isard Cérvol Senglar Granota Caragol Granota. / Foto: Pixabay Un conjunt de productes i sabors que sovint no es coneixen perquè la manera de produir i de consumir d'avui en dia ha fet que ens deixem la majoria de tradicions pel camí En total són més d'una vintena d'animals els que formen part de la tradició culinària de Catalunya . Malgrat ser moltes (segurament moltes més de les que coneixies), no són totes. Aquesta vintena d'animals són els que apareixen al Corpus de la Cuina Catalana , l'obra de referència que recull el patrimoni culinari del país. A més d'aquestes, però, hi ha carns d'altres animals que segurament s'han consumit en indrets locals concrets, com algunes aus o animals de caça, però que no formen part del patrimoni del país perquè el seu consum no és general. Plats poc habituals A ningú li estranya que el porc, el pollastre o la vedella siguin animals que es fan servir per al consum humà. Tampoc ens estranya, malgrat ser menys habitual, que mengem caragols, conill o xai. El que segurament no sabies és que el tord o l'oca són aus que formen part del nostre receptari, o que l'isard i el cérvol són carns de caça habituals en alguns restaurants. També criden l'atenció la cabra hispànica o la gallina, amb una recepta concreta cadascuna que apareix al receptari del Corpus. La llebre, la perdiu o la granota són també carns poc habituals; si bé és cert que les anques de granota són un plat curiós que a tothom li sona, la llebre i la perdiu són més difícils de trobar. Un conjunt de productes i sabors que sovint no es coneixen perquè la manera de produir i de consumir d'avui en dia ha fet que ens deixem la majoria de tradicions pel camí. Criar porcs és molt més fàcil i rendible que criar granotes o tords; però les granotes i els tords formen part del patrimoni culinari català igual que el pollastre i la vedella. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
Fer la maleta hauria de ser una ciència exacta, però per a molta gent continua sent un drama. Entre el dilema de què portar i com encaixar-ho tot sense acabar assegut a sobre la maleta per tancar-la, sovint acabem portant més del compte… o pitjor encara, pagant de més a l’aeroport per excés d’equipatge. Però, ep, això s’ha acabat. Et portem el kit de supervivència per fer la maleta perfecta: sense arrugues, amb tot el que necessites i, atenció, sense pagar un euro extra. Dos reels virals d’Instagram ens han posat sobre la pista de trucs que, un cop els proves, ja no hi ha marxa enrere. ? Com fer una maleta ideal: trucs per estalviar espai i que hi càpiga tot El truc de les sabates per guanyar espai a la teva maleta aquest estiu La tècnica de l’arxiu: adeu a apilar la roba Si estas pensant en fer la teva maleta, necessites veure aquest vídeo. El creador de contingut @soyamodecasa ens recomana una forma de fer la maleta que et canviarà la vida. T’has fixat com organitzes els papers en un arxiu? Doncs aplica exactament el mateix mètode a la teva maleta. View this post on Instagram A post shared by Amo de casa® (@soyamodecasa) En lloc d’apilar roba, col·loca-la verticalment, com si fos un fitxer. El resultat? Hi cap més roba, no s’arruga i, atenció, pots veure tot el que portes sense desfer-ho tot com un animal buscant aquells pantalons que vas posar al fons. El compartiment secret que no sabies que tenies A veure, si has fet servir mai una bossa dins la maleta per separar la roba bruta o les sabates, prepara’t per sentir-te una mica estafat per la vida. És probable que t’estiguis deixant d’utilitzar una part secreta de la teva pròpia maleta. En aquest vídeo dels creadors de contingut @gemelosviajeros, ens revelen un truc que pocs coneixen a l'hora de fer la maleta. Resulta que la majoria de les maletes ja tenen un espai pensat per això. Com diuen al reel : "no sé com no ho havíem descobert abans" . Aquest “compartiment secret” és, de fet, una mena de folre amb cremallera que va enganxat a la carcassa interior. Sembla decoratiu, però no: obre’l i hi trobaràs un espai perfecte per amagar-hi la roba bruta o les sabates. Ideal per mantenir el que està net ben protegit. I ja que hi som: també serveix per guardar-hi diners o coses de valor de forma molt més discreta. View this post on Instagram A post shared by Alfon & Gon| Viajes (@gemelosviajeros) Ordre estratègic: no és el mateix tot arreu Zona de rodes = pes pesant. A prop de les rodes col·loca el que més pesa: sabates, necesser, potser llibres. Així, quan la maleta estigui dreta, no esclafaràs tota la roba. A sobre = el més delicat. Les peces que s’arruguen amb només mirar-les, a dalt de tot. Recolza’t en els racons. Fes servir els forats entre objectes, l’interior de les sabates (ideal per a mitjons o roba interior), i fins i tot aquella bossa de dutxa de l’hotel que mai vas fer servir? Ara et cobreix les soles del calçat perquè no embrutin. El necesser: aliat i enemic alhora Productes d’higiene? Sempre en bosses hermètiques i així, a més, no et cal necesser que sovint ocupa molt d'espai. No t’arrisquis a obrir la maleta i trobar-te amb el xampú regalimant sobre la roba blanca. Les tovalloles? Que siguin de microfibra: ocupen poc i s’assequen ràpidament. No cal ser Marie Kondo per fer una maleta que flueixi. Només cal saber quatre trucs, tenir una mica d’enginy i deixar d’amuntegar roba com si s'hagués d'acabar el món. Prova-ho un cop, i et prometem que n o tornaràs a fer la maleta igual mai més. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
Amb onades de calor cada vegada més habituals , quan el sol pica és essencial reduir la temperatura a l'interior de casa si no volem fondre’ns al sofà com una vela de cera. I si cal, sempre és millor fer-ho sense dependre de l’aire condicionat, que és car, a voltes sorollós i et deixa el coll com un pollastre de nevera. Per això, La Gandula d' El Nacional et porta els trucs definitius per convertir casa teva en un oasi casolà , segons el vídeo que ho peta a YouTube . Casa teva pot passar d'infern en flames a refugi fresquet amb uns pocs trucs. Ni aire condicionat, ni màgia negra. Només sentit comú i una mica d’enginy. Així pots refredar la casa sense aire condicionat: deu trucs amb enginy 1. Obrir les finestres A primera hora del matí i de nit , que són les hores més fresques del dia, obre-ho tot i que entri l’aire fresc com un convidat benvingut en forma de corrent. 2. Ventiladors Usa l'enginy i, per dormir bé, posa'l davant de la finestra oberta a la ni t. Així ajuda a expulsar l’aire calent i t'envia el fresquet. 3. Que no entri ni un raig Durant les hores amb més calor del dia, al migdia i primera hora de la tarda, va bé tancar persianes o desplegar les cortines per bloquejar els raigs del sol . 4. Tèxtils lleugers Fora catifes gruixudes i llençols de franel·la. Tot de cotó blanc o lli , com si fossis a un hotel. Una casa sòbria i sense elements innecessaris que mantinguin la calor. 5. Verd per tot arreu A més de decorar i fer-te sentir que vius dins una story d’Instagram, les plantes purifiquen l’aire i ajuden a regular la temperatura . Potos, àloe vera, areca, falguera, tot un equip verd salvador pels dies de més calor a l'estiu. 6. Evita cuinar l'escudella de l'àvia L'assecadora, el forn o la cuina generen calor i poder fer augmentar la temperatura de la casa, així que prohibits o amb un ús moderat, el mínim imprescindible per cuinar alguna cosa ràpida per alimentar-se i, si pot ser, menjar gaspatxos, amanides, talls de síndria i tota mena de plats frescs i estiuencs que no necessitin encendre el foc. I si cuines, obre extractor, finestres i digues una oració. 7. Dorm com un egipci Mulla una tovallola lleugera, escorre-la bé i posa-te-la al damunt per dormir . El cos refrescat, la son tranquil·la... i la factura a zero (bé, sense comptar l'aigua). 8. Apaga i desendolla Cada bombeta o carregador encès suma graus a l’ambient . Només encén el que necessitis. Pensa: et compensa la sèrie de Netflix i carregar el mòbil alhora a canvi de viure en una sauna? 9. El superpoder dels tendals Són antics? Potser. Són lletjos? Depèn del color. Funcionen? Com una maledicció contra el sol. Els tendals , cortinetes d'exterior o fins i tot un llençol ben posat poden rebaixar diversos graus la temperatura dins de casa. 10. Potser el problema és la casa Una casa mal aïllada és com dormir dins un microones amb finestres. Pots fer miracles amb ventiladors i gel, sí, però si les parets i les finestres són com planxes de metall, la calor s’hi queda. Sempre és millor que hi hagi façanes i sostres de colors clars i materials aïllants a les parets . Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
Els rellotges són més que un accessori: són una declaració de personalitat . N’hi ha que busquen peces cridaneres, però per a moltes dones amb classe, l’encert rau en la subtilesa. Aquest model de Michael Kors n’és un bon exemple: sofisticat, amb un acabat daurat suau i xifres romanes que li donen un toc clàssic i refinat. Ara mateix, es pot aconseguir amb un descompte del 17% i un preu actual de 122,90 €, una oportunitat gens habitual per a un accessori d’aquesta categoria. Comprar a Amazon per 122,90€ Un rellotge Michael Kors amb un 17% de descompte: elegància que perdura rellotge Michael Kors Aquest model de Michael Kors , referència MK7391 , és un dels més apreciats per les dones que volen lluir un complement elegant sense caure en excessos. La seva esfera blanca amb acabats metàl·lics destaca per la presència de nombres romans en daurat , que aporten un aire clàssic i intemporal. La corretja, també daurada i d’acer inoxidable , manté l’equilibri perfecte entre robustesa i sofisticació . El mecanisme de precisió és de quars , una garantia de durabilitat i fiabilitat. A més, el seu disseny pla i lleuger permet portar-lo amb comoditat tot el dia, ja sigui per anar a la feina, sortir a sopar o assistir a un esdeveniment especial. La combinació de funcionalitat i disseny refinat explica per què aquest rellotge s’ha convertit en un dels més triats per dones que busquen una peça discreta però amb personalitat. Característiques i avantatges: per què triomfa aquest disseny Aquest rellotge no falla quan es tracta de combinar amb qualsevol tipus de roba . Tant si es porta amb un vestit de còctel com amb una americana i texans , el seu acabat daurat aporta sempre un toc de distinció sense ser estrident. És ideal per a persones que prefereixen complements versàtils que no passen de moda . El format de nombres romans el fa perfecte per a qui té predilecció per un estil clàssic amb un punt modern . El vidre mineral que protegeix l’esfera ofereix una bona resistència als cops i a les ratllades del dia a dia, mentre que el tancament amb polsera desplegable facilita la posada i la retirada amb comoditat. Un altre detall que el fa pràctic és la seva resistència a l’aigua fins a 5 ATM , fet que permet portar-lo sense preocupacions en situacions quotidianes com rentar-se les mans o en dies de pluja . Així, a banda de ser una peça elegant, resulta també funcional i pensada per al ritme diari . Per què val la pena ara? Aquest model sol tenir un preu més elevat , així que la rebaixa del 17% és una ocasió interessant per aconseguir-lo per 122,90 € , una xifra que el situa com una de les opcions més atractives dins la gamma de rellotges de firma . No és freqüent trobar un complement d’aquesta qualitat i disseny a un preu tan ajustat . Aquesta promoció és limitada , i habitualment aquest tipus d’ofertes en productes de marques reconegudes no solen durar gaire . Si es busca un detall sofisticat per a una ocasió especial , un regal elegant o simplement un complement per al dia a dia que transmeti bon gust i discreció , aquesta proposta de Michael Kors val la pena tenir-la present . Comprar a Amazon per 122,90€ Aquest article pot incloure enllaços d’afiliació. Si compres a través d’ells, a ElNacional.cat podríem rebre una petita comissió. Això no afecta el preu que pagues ni condiciona la nostra opinió.
Aconseguir adormir-se a les nits pot ser tot un repte, sobretot davant l'episodi de calor que vivim aquest estiu. Sense anar més lluny, un estudi científic, elaborat el 2023 per experts de l'ISGlobal Barcelona i investigadors d'universitats de prestigi, determina que les temperatures més altes danyen tant la qualitat com la quantitat del son, "especialment en els mesos més càlids" i amb un especial efecte sobre "grups vulnerables i zones tropicals". De fet, els experts apunten que un augment d'1 °C en la temperatura nocturna pot reduir el temps total de son entre 5 i 15 minuts per nit, depenent del context. La calor no és l'únic factor que condiciona les hores de son. Les pantalles, l'estil de vida, l'estrès, l'entorn o la dieta també tenen un efecte directe en el nostre descans. Si et costa agafar el son, el psiquiatre Alejandro Martínez , que sota l'usuari @alejandropsiquiatra fa divulgació científica a les xarxes socials, ha compartit un truc que assegura que és "infal·lible". Chad Milando, investigador: "Dormir bé a la nit comença per mantenir-se hidratat tot el dia" El truc infal·lible per dormir del psiquiatre Alejandro Martínez "Si et despertes a la meitat de la nit i no pots tornar-te a quedar adormit, t'ensenyaré un truc que funciona sempre ", assegura el psiquiatre, que parla d'un mètode que descriu com "el més boig que he après mai". "Sempre l'ensenyo a tots els meus amics i familiars i mai són capaços de fer-lo més de dos cops sense quedar-se, per fi, adormits", afirma. I en què consisteix aquest truc? Doncs quan et trobis fent voltes al llit sense èxit, en lloc de pensar 'he de dormir' o mirar l'hora, has de fer el següent: "Amb la mirada porta els ulls cap amunt , després cap a baix". A continuació, fes un cercle amb els ulls en el sentit de les agulles del rellotge, per després fer-lo cap a l'altre sentit. L'expert "garanteix" que és possible que no puguis "fer ni dos o tres circuits més". "Sé que queda ridícul, però fes-ho si us plau", afegeix. El moviment amb els ulls ha de ser lent i suau , tot combinant-lo amb una respiració calmada "per ajudar a calmar també la teva ment abans de dormir". "Si ho combines amb una respiració diafragmàtica i una rutina de son constant, potenciaràs els beneficis per millorar el teu descans", exposa Martínez. View this post on Instagram A post shared by Dr. Alejandro Martínez Rico | Psiquiatra (@alejandropsiquiatra) Per què funciona el mètode del psiquiatre? El psiquiatre explica que aquest mètode, si bé no té una evidència científica sòlida, ajuda a trencar el cicle dels pensaments que no et permeten descansar i generar un lleu cansament ocular que invita a mantenir els ulls tancats. En aquest sentit, destaca que té un component de teràpia de dessensibilització i reprocessament per moviments oculars (EMDR), "que connecta i activa els dos hemisferis del cervell". "Actua com un petit ritual de relaxació per preparar la teva ment". Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
La cuina catalana és magnífica. Però, encara millor, és diversa i amb una infinitat de receptes que ens omplen d'orgull . Plats típics de les Terres de l'Ebre, del Camp de Tarragona, de les comarques de Lleida, de les contrades gironines o de petits pobles amb una història fascinant. En aquest cas, fem parada i fonda per descobrir com cuinar la mel i mató . Amb la inestimable ajuda de l'Alba i la Laura, creadores del popular compte @taulaperdos_ , ens ensenyen a elaborar aquesta icònica recepta, que representa les postres per excel·lència de les fondes tradicionals. La recepta catalana viral que demostra si ets un bon català Si vols demostrar que ets un bon català i un autèntic expert de la cuina catalana, toca enfundar-se el davantal i fer front a un nou repte de “no ets català si això no saps cuinar”. La cuina catalana és plena de plats salats, però de vegades oblidem que el ventall de postres del nostre receptari és enorme. Postres tan icòniques com el flam o la crema catalana són habituals en molts restaurants. Però si hi ha unes postres tradicionals que brillen a les fondes del país són la mel i mató . El mató és un formatge fresc molt típic de la Catalunya Central que originàriament es feia amb llet de cabra. Avui en dia, però, en trobem també de vaca o d'ovella i és un formatge popular arreu del país. Aquesta recepta pot semblar tan senzilla com un músic: ajuntar quatre ingredients i llestos. Però les postres casolanes necessiten temps i tècnica, per això aquesta recepta inclou l'elaboració casolana del mató . Un formatge que es qualla amb llimona, vinagre o herbacol per separar el xerigot (sèrum). Fes aquesta recepta amb només tres ingredients, cap complicació i un resultat que sempre triomfa! Com fer mel i mató: ingredients i pas a pas Ingredients : 2 l de llet fresca Suc de 2 llimones Mel al gust Nous per decorar Mel i mató / Foto: Albert Vilas El pas a pas d'aquesta recepta és especialment senzill . El primer que has de tenir en compte és que, en realitat, aquestes postres es poden fer comprant la mel i el mató per separat i ajuntant-ho. Però per tenir unes bones postres casolanes, és millor fer-ho tot des de zero. El primer que necessites és escalfar la llet en una olla fins que estigui a punt de bullir. En aquest punt, retira-la del foc i afegeix-hi el suc de les dues llimones. Deixa reposar la mescla entre 5 i 10 minuts fins que comenci a quallar. A continuació, remena suaument a foc molt baix fins que es talli del tot. És moment de colar-ho amb un drap net i prémer-ho per eliminar el líquid. Finalment, deixa refredar el formatge i serveix-lo amb mel i nous per sobre. Tingues en compte que en receptes tan senzilles com aquesta, la qualitat dels productes que facis servir determinarà el resultat final . Una bona llet, una bona mel i unes bones nous són la clau per fer unes postes d'èxit! Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
Durant tots els anys de procés i postprocés, l’esquerra catalana parlamentària, ERC i la CUP, van alimentar la ficció que els comuns —i Podemos, i derivats— podien ser un aliat per a la causa independentista . Fent-ho, alimentant aquesta ficció, en realitat van alimentar la possibilitat d’una Espanya plurinacional en què els interessos dels espanyols no es giraven contra els catalans. Ni els discursos oficials del procés —basats en un anhel de democràcia i de drets civils desnacionalitzats— ni els discursos oficials del postprocés —pacificadors, escombrant cap a l’eix social per pur temor— van voler desfer la ficció que una altra Espanya és possible. L’esquerra espanyola ha estat sempre el cavall de Troia d’aquesta idea, i l’esquerra —i una part de la dreta— catalana ha fet de més i de menys pensant-se que comptava amb adeptes dins del sistema de partits i l’estructura administrativa, cultural, lingüística, judicial i econòmica de què deien voler-se independitzar . L’esquerra catalana va procurar jugar-se aquesta ficció a favor per justificar la reculada, la van fer servir d’excusa per explicar per què no estaven fent allò que havien promès que farien. Buidada la idea d’independència, ara era el moment de teixir aliances d’esquerres. Però els espanyols, a l’hora de la veritat, sempre fan d’espanyols . Aquesta és l’aliança que mai no fan saltar pels aires. Aquests dies Podemos ha envestit contra els catalans. Podríem fer veure —com han fet els socialistes per no haver de posar-se la paraula catalanofòbia a la boca— que tot plegat es tracta d’una campanya per desprestigiar els Mossos, un menyspreu institucional, però faltaria perspectiva. L’espanyolisme de l’esquerra espanyola sempre s’ha ocupat de confrontar la lluita de classes —o qualsevol lluita de l’esquerra— amb la lluita per a l’alliberament nacional . Ho fan amb un joc de contraposicions que l’esquerra catalana normalment s’empassa, i ara toca vincular catalanitat i racisme —o confrontar catalanitat i antiracisme— valent-se de les velles tàctiques de l’opressor, fent que la catalanitat sigui sospitosa d’allò que, en funció del posicionament polític, sigui considerat el pitjor crim. Davant l’onada reaccionària i xenòfoba, els catalans som sospitosos de xenòfobs pel simple fet de voler decidir com a catalans . O de voler continuar sent-ho. És una associació que l'espanyolisme furibund de Ciutadans sempre va fer servir de manera deixondida. Catalanitat i anhel d’autogovern implica sospita, fins i tot per a l’esquerra espanyola. També per a l’esquerra espanyola. Sempre, per a l’espanyolisme. De dretes o d’esquerres, la intenció és desarmar ideològicament el nacionalisme català perquè, arribat el moment, no li quedi res amb què defensar-se. I fer, així, que l’única posició política moralment acceptable sigui la de renunciar a tot el que impliqui ser o semblar nacionalista català per a renunciar, així, a l’eterna sospita. A l’esquerra catalana no hi falten submisos . Els espanyols, a l’hora de la veritat, sempre fan d’espanyols Durant els anys del procés i, sobretot, del postprocés, uns han fet veure que es creien l’Espanya plurinacional i els altres han fet veure que es creien que els altres se la creien, i tots tan amics. Això ha estat així en la mesura que Podemos ha necessitat la complicitat política d’ERC —i de la CUP— per estabilitzar Espanya i ERC —i la CUP— han necessitat els comuns per estabilitzar Catalunya. La ficció cau ara perquè la feina està feta . Perquè les renúncies nacionals d’uns i l’ambició de tocar poder dels altres han arribat al seu cap de carrer. El pacte de ficcions, però, no ha estat del tot reeixit per a les dues parts. A Madrid, ERC s’ha convertit en una crossa completament absorta pel sistema de partits espanyol. La distància ideològica amb l’esquerra espanyola en termes nacionals és mínima i se’ls fa impossible reivindicar qualsevol victòria que aquesta absorció hagi pogut significar per als catalans. A Catalunya, les renúncies d’ERC són tan òbvies i el record del govern del 80% massa recent per obviar que han estat el pont vers el govern del PSC . Els seus estirabots contra l’esquerra espanyola essent espanyolista no tenen cap credibilitat, Oriol Junqueras fent-se el milhomes amb Pablo Iglesias no té cap credibilitat, perquè totes i cadascuna de les seves renúncies polítiques han adobat el terreny perquè l’esquerra espanyola pogués ser obertament espanyolista sense trobar resistència . La CUP, en tot això, no ha sabut —o no ha volgut— fer d’oposició, perquè no ha volgut posar en escac una base dividida. Ara la realitat és crua, però és més honesta. Pablo Iglesias pot retreure la seva visita a la presó a Oriol Junqueras per distanciar-se del PSOE i semblar una alternativa —per poder continuar fent de Podemos, vaja—, i Oriol Junqueras fa la toia —en castellà— perquè no pot tornar-s’hi. Perquè l’esperança de poder fer reformisme espanyol l’ha engolit fins a tal punt que el té lligat de mans i peus, també quan l’humilien . L’esquerra espanyola té captiva la part de l’esquerra catalana que sempre està disposada a renunciar a ella mateixa per no semblar ves a saber què. Els espanyols sempre procuren tenir psicològicament segrestats els catalans perquè això que passa a l’esquerra passa a l’engròs, però és a l’esquerra espanyola en què la hipocresia d’uns i l’esperança dels altres és tan evident que es fa impossible de creure. I de fet, és bo que sigui així: és bo que la sorpresa sobreactuada d’una part de l’esquerra catalana no tingui credibilitat, perquè vol dir que la dinàmica de submissió —aquesta vegada, vinculant xenofòbia i catalanitat— sobre una part dels catalans no té poder. El seu xantatge ideològic no és útil quan encara et queda una mica d’autoestima. La seva Espanya plurinacional de cartró pedra es fon quan ja no necessiten els catalans per lluitar contra el feixisme, quan és més útil electoralment que els feixistes siguin els catalans . Ara la realitat és crua, però quan tornin a necessitar parlar d’aliances a l’esquerra i de fraternitat, quan les lluites compartides els tornin a ser avantatjoses, si l’esquerra catalana no ha fet la feina, si no s’ha sumat a un discurs nacionalment fort i desacomplexat, l’esquerra catalana tornarà a alimentar totes les ficcions que mantenen Catalunya lligada a Espanya.
EL PAÍS 
COPE 
ElNacional.cat