
Les dedicatòries dels llibres
Teniu llibres dedicats pel seu autor o per la seua autora? Ho reconec, des de ben menut he anat atresorant aquest petit regal que em connectava amb qui havia escrit una obra que m’agradava. No és qüestió de fer una llista de tots els que tinc, però sí puc comentar-vos l’última que he aconseguit. Ara fa un mes, a casa seua, Carme Riera em dedicava una novel·la seua que havia conegut quan era alumne de batxillerat a l’IES Pare Vitòria d’Alcoi: Una primavera per a Domenico Guarini (1980). Era l’any 1984 i acabava de llegir, sense ser-ne conscient, la primera novel·la d’una autora que ens sorprendria anys més tard amb Dins el darrer blau (1994) o La meitat de l’ànima (2004), entre altres. Havíem llegit a l’aula alguns relats de Te deix, amor, la mar com a penyora (1975), una primera obra que ja ha fet els 50 anys de la seua publicació. La dedicatòria ara rebuda té el mèrit del lector que ha aconseguit connectar en persona, de primera mà, amb l’autora. La responsable dels somnis creats a partir de la lectura, de les emocions descobertes, de la sensibilitat d’unes pàgines que reforçaven el plaer per l’acte de llegir d’un adolescent que quedaria, per sempre, ferit per la lletra impresa, en aquell moment només en paper.