Julián Álvarez no demanarà un sou estratosfèric per anar al Barça

Julián Álvarez no demanarà un sou estratosfèric per anar al Barça

Julián Álvarez s'ha convertit en el gran objectiu del FC Barcelona per al pròxim estiu. La direcció esportiva que encapçala Deco i el mateix Hansi Flick tenen clar que l'argentí encaixaria a la perfecció en el projecte culer, sobretot pensant en el relleu de Robert Lewandowski. El davanter de l'Atlètic de Madrid viu un moment clau en la seva carrera i, encara que no ha demanat de sortir de manera pública, el seu entorn ja comença a deixar missatges que apropen el seu futur al Camp Nou. Un dels aspectes més cridaners és que Julián no té al cap demanar un sou desorbitat en cas que s'obri la porta del seu fitxatge pel Barça. El seu entorn l'ha filtrat clarament: el jugador està disposat a adaptar-se a la realitat econòmica del club. Saben que la situació financera de l'entitat continua sent delicada i que un fitxatge d'aquestes dimensions sol seria viable si les xifres salarials es mantenen en un rang assumible. Gol Julian Alvarez Reial Madrid Atletic EFE L'adeu a Simeone, cada vegada més a prop El punt d'inflexió passa per la convivència futbolística amb Diego Pablo Simeone. El tècnic argentí sempre ha estat un referent per als seus jugadors, però en el cas de Julián, el sistema de joc de l'Atlético limita molt les seves virtuts. L'Aranya és un davanter que necessita un context ofensiu, amb pilotes a l'espai i llibertat per moure's per tot el front d'atac. En l'Atlético, tanmateix, s'ha vist obligat a sacrificar part del seu repertori en tasques defensives, la qual cosa genera frustració tant en ell com en el seu entorn. Per això un canvi d'aires al Barça es veu amb molt bons ulls . L'estil ofensiu, la possessió, la capacitat de combinar amb talents com Pedri o Lamine Yamal i la possibilitat de convertir-se en la referència ofensiva el converteixen en una destinació molt atractiva. Julián Álvarez xuti penal Champions League Europa Press Una picada d'ullet al Barça El gest de no demanar un sou estratosfèric és, en si mateix, una picada d'ullet al Barça . Julián Álvarez sap que si realment vol jugar en el Camp Nou ha de posar de part seva, i el seu entorn ha volgut deixar clar que els diners no serà un problema. El prioritari és el projecte esportiu, l'oportunitat de créixer en un equip amb ambicions europees i la possibilitat d'explotar tot el seu talent en un sistema que l'afavoreixi. Deco ja fa números i Laporta segueix el cas molt de prop. La sensació és que si totes les peces encaixen –venda de jugadors, espai salarial i voluntat del futbolista– el camí podria ser net. Julián està decidit: si es dona l'oportunitat, s'adaptarà.

El Sevilla recupera el model Monchi amb cinc futbolistes que multipliquen el seu valor de mercat

El Sevilla recupera el model Monchi amb cinc futbolistes que multipliquen el seu valor de mercat

Al Sevilla han apostat per tornar als orígens, i recuperar la política de contractació que tan bon resultat va donar durant l'etapa de Monchi com a director esportiu . Aquesta consistia a apostar per joves talents desconeguts, que poguessin arribar a canvi d'una xifra irrisòria, i convertir-los en estrelles mundials, obtenint una gran plusvàlua en el moment de les seves vendes. A més de formar una plantilla competitiva, això també va servir per recaptar grans quantitats de diners. Amb l'arribada d'Antonio Cordón, desitgen tornar a fer el mateix, per provar de recuperar-se dels problemes econòmics que han tingut en els últims anys. I això explica l'arribada de cinc cracs que creuen que poden acabar sortint per una important xifra. Els dos primers són Rubén Vargas i Lucien Agoumé, que van aterrar a Nervión per un cost molt accessible, i que han estat dels pocs futbolistes que han complert les expectatives. Lucien Agoumé Ambdós estan destinats a ser peces importants en els sistemes de Matías Almeyda, i en el Ramón Sánchez Pizjuán hi ha l'esperança que pròximament puguin acabar sortint per un preu molt superior, tal com han fet recentment amb Dodi Lukebákio, fitxat pel Benfica . I el mateix creuen que pot passar amb Akor Adams, que ha estat una aposta personal de la directiva, que al gener va pagar més de cinc milions d'euros al Montpeller. Ara per ara, l'internacional nigerià no ha acabat de trobar la seva millor versió al Sevilla , on esperen molt més d'ell. Però creuen que té unes condicions fantàstiques, i que pot acabar sortint a la Premier League en un futur per més del triple del que van invertir. I també confien en Alfonso González, que va ser una oportunitat de mercat que no van voler deixar escapar, i van aprofitar que finalitzava contracte el 30 de juny per fitxar-lo a cost zero. Encara que les seves actuacions en el Celta de Vigo no haguessin estat descomunals, i tampoc no és precisament jove, 26 anys, van decidir reclutar-lo per poder obtenir una plusvàlua interessant. Juanlu Sánchez, la pròxima gran venda del Sevilla Tanmateix, no hi ha cap dubte a l'hora d'assenyalar quina serà la pròxima gran venda que es concreti al Sevilla. Un honor que recaurà en Juanlu Sánchez , format en les categories inferiors, i que aquest estiu ja va estar molt a prop del RB Leipzig, i en especial, del SSC Napoli. Juanlu Va acabar quedant-se, però al gener no hi ha res que pugui impedir que faci les maletes, i s'espera obtenir uns 20 'quilos' com a compensació.

Begoña Gómez y su asesora explican su relación ante el juez Peinado: "No se cometió ninguna extralimitación"

Begoña Gómez y su asesora explican su relación ante el juez Peinado: "No se cometió ninguna extralimitación"

Begoña Gómez y su asesora en La Moncloa, Cristina Álvarez, han explicado este miércoles ante el juez Juan Carlos Peinado que "no se cometió ninguna extralimitación" en las funciones entre ellas y que las labores de la segunda siempre se han ceñido a las encomendadas, entre las que se encuentran la gestión de su agenda y del equipo de seguridad de la mujer de Pedro Sánchez. Según apuntan fuentes jurídicas, Gómez ha expuesto que su imputación por malversación de caudales públicas solo responde a un "favor" que pidió a la persona contratado en ocasiones excepcionales. Por lo tanto, los correos que la asistente envió a su nombre a directivas de Reale en el año 2021 -dentro de todas las comunicaciones que ha pedido el magistrado- no exceden las funciones de su cargo. Noticia en ampliación...

Aprobados los festivos de apertura comercial en la Comunitat Valenciana para 2026

Aprobados los festivos de apertura comercial en la Comunitat Valenciana para 2026

El Observatorio del Comercio Valenciano, reunido en sesión ordinaria, ha aprobado los once domingos y días festivos en los que se permitirá la apertura de los comercios en la Comunitat Valenciana durante 2026, en cumplimiento de la normativa autonómica. Funciones del Observatorio Este órgano, adscrito a la Conselleria de Innovación, Industria, Comercio y Turismo que […]

Los signos de zodiaco más afortunados: van a conseguir todo lo que se propongan

Los signos de zodiaco más afortunados: van a conseguir todo lo que se propongan

El Horóscopo nos advierte sobre los signos del zodiaco más afortunados, van realmente a conseguir todo lo que necesitamos y más. Habrá llegado el momento de apostar claramente por algunos detalles que quizás hasta ahora no habíamos tenido en cuenta. Los signos del zodiaco son grandes guías para poder determinar qué es lo que nos … Continuar leyendo "Los signos de zodiaco más afortunados: van a conseguir todo lo que se propongan"

Aquests són els arguments del TSJC per seguir menystenint el català a l'escola

Aquests són els arguments del TSJC per seguir menystenint el català a l'escola

El Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) ha tornat a desequilibrar la balança contra la llengua catalana a l’escola i ha decretat nuls la majoria d’articles del  Decret 91/2024, de règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, en vigor el 16 de maig de 2024 i suspès cautelarment des de fa un any per aquest procediment. En la resolució, redactada en castellà i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat ,  la secció 5a de la sala del contenciós administratiu del TSJC dona parcialment la raó a l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), que la norma “no garanteix la presència adequada del castellà  a l'escola pública catalana “. Així, rebutja els arguments del Departament d’Educació, així com d’entitats catalanes personades a la causa: Plataforma per la Llengua, l’ANC, l’associació d’Advocats d’Osona en defensa dels Drets Humans i l’Associació de Juristes per la República. Ara es pot presentar recurs de cassació contra la resolució. Les entitats catalanistes ja han reaccionat i han qualificat de "cop d'estat", la resolució del TSJC. Educació i les entitats catalanes han defensat que l’AEB no està legitimada per participar en aquest plet perquè en la defensa de drets fonamentals han de ser persones físiques, i no jurídiques.  El TSJC ho desestima perquè sosté que en el seu objecte està la defensa lingüística. Això no obstant,  hi precisa que l’AEB no pot actuar en l’organització del Departament, i per això no anul·la tots els articles del decret. Així en queden salvats el que parla de retolació en català i la immersió lingüística a les escoles. Pendents del Constitucional La resposta del TSJC arriba ara quan el Tribunal Constitucional té pendent de resoldre els recursos presentats pel mateix alt tribunal català contra el decret 5/2022 i la llei 8/2022 , pensats per blindar la llengua catalana a l’escola, malgrat que el TSJC ha anat validant el 25% de castellà en els centres que ja ho tenien. Què s’ha anul·lat? En concret, el TSJC afirma que el decret vulnera la Constitució i anul·la els articles: 2, lletres c), d) i e) 4, apartats 1, 2, 3: 5; 6 (sense incloure la retolació de l'apartat 7); 7, apartat 2; 9, apartat 3 b);  10, apartats 1 i 2;  18, lletra a); 19, apartat 1, lletres e) i f), i apartat 2, lletres a), b) i d); 24, apartat 2, lletres a), b) i f); articles 33 i 34 apartat 1. Quins són els arguments? En la resolució, de 56 planes, el tribunal- amb el magistrat Marcos Amor Bayona, de ponent, raona: “En virtut de les disposicions citades i tenint en compte que estem davant una disposició general que fixa els criteris elaborats pel Departament d'educació, ens trobem que, l'absència de cap esment a la llengua castellana com a llengua vehicular de l'ensenyament en els apartats analitzats, no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà ni que existeixin instruments de control i avaluació que facin possible que tot l'alumnat aconsegueixi la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix, això és, prestar en els centres públics i concertats un servei educatiu que permeti als alumnes dominar l'ús del castellà en finalitzar cada etapa educativa. Així mateix, tampoc sembla que s'hagi previst cap mesura per a garantir que els centres educatius facin el necessari per a compensar les mancances que poguessin existir en qualsevol de les llengües cooficials.” A més, reprodueix distintes resolucions del Tribunal Constitucional (TC), que insisteixen a defensar que el castellà també ha de ser llengua oficial a les escoles catalanes, malgrat que la norma autonòmica no ho especifiqui. I afirma: “Hem de recordar que, com es diu en la STC 51/2019, la declaració de normalitat en l'ús d'una llengua, no pot comportar la primacia sobre una altra en el territori de Catalunya, perquè la declaració d'ús normal no implica “ni exclusió ni preferència” sobre les altres llengües que també són oficials en el respectiu territori. Aquest criteri implica que la regulació, articulada sobre el principi de “ús normal” del català, no pot suposar, com ha reiterat el Tribunal Constitucional en les SSTC 31/2010, 109/2019, 114/2019 i 34/2023, ni l'exclusió del castellà com a llengua vehicular i d'aprenentatge, ni la seva relegació a un ús merament instrumental, circumstancial o residual. El sistema de conjunció lingüística exigeix un equilibri real i efectiu entre les llengües cooficials, que garanteixi el dret de tot l'alumnat a adquirir una competència plena i equivalent en totes dues llengües oficials al final de l'ensenyament obligatori, conforme a l'article 35.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i a l'article 3 de la Constitució Espanyola.” I el TSJC conclou: “Els apartats analitzats no estableixen una presència raonable del castellà en l'ensenyament, sinó que determinen una situació de desequilibri a favor de la llengua catalana, sense que les ínfimes i genèriques previsions contingudes relatives a la llengua castellana , en el sentit d'acreditar el seu coneixement en l'ensenyament, permetin considerar que es respecti la garantia d'un ensenyament equilibrat del castellà de tal forma que l'alumnat pugui aconseguir el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori.” Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!