Add source Login
El paradís dels aperitius existeix (i s'amaga dins aquest mercat de Barcelona)

El paradís dels aperitius existeix (i s'amaga dins aquest mercat de Barcelona)

Hola hola, gourmters! Toca tornar al mercat, concretament al Mercat del Ninot , on entre parades històriques i clientela fidel, hi ha un lloc on l’aperitiu s’ha convertit en art: Perelló 1898 , una casa centenària que ha sabut conservar l’essència dels inicis amb una mirada actualíssima . Perelló 1898 és una parada històrica fundada per la família Perelló a finals del segle XIX. Especialitzada en bacallà i aperitius selectes, la parada ha mantingut la tradició de la pesca artesanal i la qualitat del producte. La història de Perelló 1898 és un testimoni de l'evolució gastronòmica de Barcelona, des de les primeres vendes de peix salat fins a l'actual oferta d'aperitius gurmet. La parada ha estat un punt de trobada per a generacions de barcelonins que valoren la qualitat i l'autenticitat dels seus productes , i jo això no m'ho vull perdre! Avui en dia, Perelló 1898 continua sent un referent en el món de la gastronomia local, mantenint viu l'esperit de la tradició familiar. Aperitius amb una qualitat gurmet A Perelló 1898 es ven una selecció molt cuidada de productes del mar i aperitiu gurmet, amb un gran protagonisme del bacallà i les conserves artesanes. És una destinació mítica per als amants del vermut, les anxoves i els sabors intensos però delicats. Quan ens plantem davant la parada ens espera el David Perelló , que és la quarta generació al capdavant del negoci, i ens explica que els seus besavis van obrir la primera parada a la cantonada de Villarroel amb Mallorca. Allà, l'Enriqueta i l'Emili venien salaons, conserves i adobats quan no hi havia neveres i anys després van anar al Mercat del Ninot. Les gildes i seitons de Perelló 1898 / Foto: Ana Cebal D'aquella parada, recorda el David, en queden les tècniques de conservació que es continuen aplicant 118 anys després , i per tal que no es perdin i es continuïn fent servir molts anys més, van decidir crear la barra de degustació , que és on seurem d'aquí una estoneta. Abans de menjar, cal comprar Els treballadors de Perelló 1898 fan la compra diària al mercat per assegurar-se de la frescor dels ingredients, que posteriorment utilitzen per elaborar plats com gildes , brandada i bacallà a la llauna, amanides ... Aquest procés reflecteix el compromís de la família amb la qualitat i la passió per la cuina tradicional . Així que abans de començar a menjar anirem a comprar amb la Jenny que ja la coneixen a totes les parades. Parada a Fruites i Verdures Rovira a buscar tomàquets, pebrots i cebes i també a Ous de Calaf , a buscar els ous més preciosos que mai he vist (per cert, la varietat d'ous d'aquesta bonica parada us deixarà perplexes). Ara que ho tenim tot, ja podem anar a seure a la barra de Perelló 1898 i a esperar que en Gabriel, el xef, ens prepari alguna de les seves especialitats combinant els productes de la seva parada amb els que hem anat a comprar. Comencem amb unes gildes de bacallà d'Islàndia dessalat al seu obrador amb piparra, tomàquet confitat i olives de kalamata, i uns seitons casolans amb una mica de ratlladura de llimona i taronja. No em negareu que són dos aperitius de categoria. Truita oberta Perelló 1898 / Foto: Ana Cebal D'aquells ous meravellosos de Calaf, el Gabriel en fa una truita oberta amb ceba i tomàquet confitats, bacallà i pebrots del Padrón. La dolçor de la ceba i el tomàquet combinen a la perfecció amb l’intens umami del bacallà i el toc atrevit dels pebrots del Padrón; un plat amb capes de sabor de 10. Prosseguim amb uns porros amb unes làmines de tonyina , tomàquet en escabetx i una salsa tzatziki, que és una salsa grega refrescant i cremosa que es fa amb iogurt, all, oli d'oliva i cogombre (tot i que la del Gabriel és especial perquè porta cogombret envinagrat en lloc de cogombre ratllat). Quin tros de bacallà! El plat fort, evidentment, és un llom de bacallà espectacular, d'aquests que quan trenques amb la forquilla es formen uns lloms grossos i carnosos. Per respectar el producte al màxim , es fa a la planxa i se serveix amb pebrot confitat i ceba, tal com li va ensenyar la seva mare. Per què és tant bo aquest plat tant senzill? Doncs perquè el producte de Perelló 1898 és de qualitat i alta gamma, i el pebrot i la ceba s'han comprat a la parada del davant; aquesta és la màgia dels mercats! Porros i tonyina / Foto: Ana Acebal La raó és que Perelló 1898 no és només un lloc per comprar, sinó una experiència que connecta els visitants amb la història i la cultura culinària de Barcelona. La seva presència al Mercat del Ninot és un reflex de la vitalitat i la diversitat gastronòmica de la ciutat , on la tradició i la innovació coexisteixen per oferir una experiència única als amants del bon menjar. I una última cosa gourmeters, si després de conèixer el Perelló 1898, teniu ganes de descobrir la història del Mercat del Ninot , no us perdeu el vídeo i el reportatge del Barcelona Exprés del Jordi Palmer ; el trobareu a la portada i a l'Instagram d'El Nacional! Bon profit i fins aviat! Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

El país on menjar amb la mà esquerra està mal vist

El país on menjar amb la mà esquerra està mal vist

En un món tan globalitzat com l'actual, és fàcil pensar que els gestos quotidians, com menjar, saludar o asseure's a la taula , tenen el mateix significat a tot arreu. Tanmateix, hi ha països on algunes d'aquestes accions poden resultar ofensives si no s'entenen bé les normes culturals locals . Un clar exemple d'això és Malàisia, un país en el qual menjar amb la mà esquerra es considera un gest de mala educació . Encara que per a molts occidentals aquesta pràctica pugui semblar una simple preferència personal o alguna cosa sense importància, en la cultura malàisia està profundament lligada a valors religiosos, tradicions ancestrals i codis socials molt arrelats . Ignorar aquest costum pot interpretar-se com una falta de respecte, especialment si es comparteix taula amb persones de la comunitat musulmana, que constitueix la majoria de la població del país. Per això, si tens pensat viatjar a Malàisia, és important que coneguis aquest tipus de normes i les tinguis en compte per no cometre errors involuntaris que podrien incomodar els teus amfitrions. El país on menjar amb la mà esquerra està mal vist La raó per la qual s'evita utilitzar la mà esquerra per menjar a Malàisia té un origen tan religiós com pràctic. En moltes cultures del sud-est asiàtic i, en particular, en les comunitats musulmanes, es considera que la mà esquerra és reservada per a accions que es relacionen amb la higiene personal. Per tant, fer servir-la per emportar-se aliments a la boca o per compartir plats amb d'altres es veu com un gest poc net i inadequat. En canvi, la mà dreta s'associa a la puresa, al respecte i a les activitats socials, com saludar, oferir alguna cosa o menjar en companyia . Aquest costum no només és present a Malàisia, sinó també en altres països com l'Índia, Indonèsia o diversos estats de l'Orient Mitjà. Tanmateix, a Malàisia es viu amb una naturalitat que no deixa espai per al dubte: el correcte és menjar amb la mà dreta, especialment si es tracta de plats tradicionals de què es gaudeixen sense coberts . La mà esquerra és reservada per a la higiene personal / Foto: Unsplash En moltes cultures, compartir menjar es veu com un gest poc net o inadequat Encara que als restaurants turístics o en entorns més cosmopolites es pot utilitzar ganivet i forquilla sense problema, els locals continuen respectant aquesta norma amb molta fermesa. Fins i tot quan s'usen ambdues mans per partir o servir alguna cosa, la dreta ha de ser la que pren el protagonisme . Si ets esquerrà, l'ideal és provar d'adaptar-te en la mesura possible, encara que també és cert que si expliques la teva situació amb amabilitat, la majoria dels malais ho entendran. En llocs més cosmopolites sí que s'utilitza el ganivet i la forquilla / Foto: Unsplash Així i tot, fer l'esforç per seguir aquests costums és una manera de mostrar respecte per la cultura local i enriquir la teva experiència de viatge , deixant clar que no només viatges per veure, sinó també per comprendre. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

El Ninot, una figura, un barri i, finalment, un mercat

El Ninot, una figura, un barri i, finalment, un mercat

Si un detall destaca del Mercat del Ninot és la figura que li dona nom, la imatge d’un nen amb gorra de mariner que dona la benvinguda als clients d’aquest mercat de l’Antiga Esquerra de l’Eixample . En aquest Barcelona Exprés repassem l’origen i la història d’un mercat on, a més s’hi pot menjar la mar de bé! L’origen del mercat es troba en un seguit de parades a l’aire lliure que se situaven al límit de l’aleshores municipi independent de les Corts amb Barcelona i que el 1893 va prendre el nom de Mercat de l’Avenir. La situació estratègica d’aquell mercat evitava passar pels burots, els agents que cobraven impostos per l’entrada de mercaderies a Barcelona per ser venudes. El paradís dels aperitius existeix (i s’amaga dins aquest mercat de Barcelona) No va ser fins al 1933 quan es va inaugurar l’actual edifici, situat al carrer Mallorca entre Casanova i Villarroel i restaurat el 2015. Amb el temps va acabar adoptant el nom popular de Mercat del Ninot, que ara ja és l’oficial, i que fa referència a la figura de l’entrada, un mascaró de proa que representa un noi amb una gorra de mariner en una mà i un títol de nàutica acabat d'aconseguir a l'altra i que provindria d’un vaixell italià desballestat a la Barceloneta. De fet, fins a principis del segle XX era habitual que els vaixells mercants estiguessin decorats amb un mascaró de proa, sovint amb figures femenines que representaven la filla o la dona de l’armador , així com figures mitològiques, escuts, aus, peixos o, en el cas que ens ocupa, un jove estudiant de nàutica. L'era dels mascarons de proa es va extingir amb la irrupció dels vaixells de vapor i la introducció del ferro a la construcció naval. En tot cas, rescatada del desballestament, la figura es va situar a una taverna propera, on es va fer tan popular que va aconseguir que aquest barri a cavall entre les Corts i Barcelona es conegués com el Ninot. Ja amb l’edifici del mercat construït, aquell mascaró de proa es va traslladar a la porta principal. La plaça de Ramon Berenguer el Gran, el gran espai monumental planificat a la Via Laietana ? Per combatre la calor, ens n'anem al parc de l’Espanya Industrial Ara bé, el que no tothom sap és que la figura del mercat és una rèplica en bronze, ja que l’original, de fusta, està preservat al Museu Marítim de Barcelona . Ah, i com ja hem dit al principi, en aquest mercat s’hi pot menjar la mar de bé, tal com ens explica des de La Gourmeteria la nostra companya Menja amb Gust . A la salut del Ninot! Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

Aquest és el recorregut en tren més màgic a Catalunya: el coneixes?

Aquest és el recorregut en tren més màgic a Catalunya: el coneixes?

Segur que algun cop has sentit dir que 'l’important no és el destí, sinó el camí'. Una frase cèlebre que, en moltes ocasions, és certa. Sense anar més lluny, un trajecte en tren et permet gaudir de  paisatges espectaculars que travessen muntanyes, ponts i valls, els quals no es poden veure d’una altra manera. En són exemple els recorreguts de les línies costaneres catalanes que ofereixen una postal del Mediterrani inigualable o la meravellosa pujada fins a Montserrat amb el tren cremallera, sense oblidar el que recorre la Vall de Núria. A banda d’aquestes, hi ha una ruta en tren a Catalunya que destaca pel seu recorregut entre muntanyes, llacs i ponts que deixa a tothom bocabadat. Es tracta de la ruta històrica amb el Tren dels Llacs , que s’endinsa fins als Prepirineus. La coneixes? A La Gandula d' ElNacional.cat t'expliquem tot el que has de saber! La preciosa piscina natural de Catalunya que has de visitar com a mínim un cop Tren dels Llacs: un recorregut entre muntanyes, llacs i ponts El Tren dels Llacs proposa un recorregut de gairebé 90 quilòmetres que s'inicia a l'estació Lleida-Pirineus a la capital del Segrià fins a arribar a la Pobla de Segur. Amb una duració d'unes dues hores, els passatgers passen per un total de 40 túnels i 75 ponts, en un trajecte que travessa la plana, però també muntanyes. Així mateix, al llarg del recorregut es passa per verdaders tresors naturals, amb vista a diferents embassaments , com és el cas del de Sant Llorenç de Montgai, el pantà de Camarasa, l’embassament de Terradets i el de Sant Antoni. Tren dels Llacs / Turistren Per oferir aquestes meravelloses vistes, el viatge, gestionat per Ferrocarrils de Catalunya, passa per la línia fèrria de Lleida-Balaguer, seguint el recorregut del riu Segre fins a la capital de la Noguera, on entra a la conca del riu Noguera Pallaresa. Un cop arriba al Prepirineu continua cap a la Pobla de Segur. D'aquesta manera, travessa les comarques del Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà, passant de la plana de Lleida a serralades com la del Montsec, acompanyades dels seus embassaments. Vistes des del Tren Històric / Turistren Si el recorregut en si ja és màgic, has de saber que hi ha dues formes diferents de fer-lo que encara li donen més encant. La més especial és escollir pujar a un tren històric, és a dir, un ferrocarril que té una estètica antiga . Aquest comboi incorpora quatre cotxes d'època de la sèrie 6000, construïdes el 1968, i popularment conegudes com a 'ye-yés'. A l'interior, hi ha un furgó postal i un cotxe cafeteria, amb seients i taules. L'altra opció és fer el trajecte amb un tren panoràmic , dissenyat per proporcionar als passatgers la millor visió des de les finestres. Tren històric / Wikimedia Commons (Willtron) Horaris i preus del Tren dels Llacs La temporada del Tren dels Llacs va començar el passat 6 d'abril i s'allargarà fins al 26 d'octubre . L’històric circula gairebé tots els dissabtes, a excepció dels festius, com és el cas del 12 d’octubre, amb una única sortida des de Lleida a les 10.40 hores. Per tornar, el tren inicia el recorregut des de la Pobla a les 17 hores per arribar a la capital del Segrià a les 19.00 hores. Pel que fa als preus , el tiquet per circular en un tren històric és de 37 euros (anada i tornada) per als majors de 14 anys. El bitllet infantil és de 20,35 euros i els menors de 3 anys tenen accés gratuït. El panoràmic és més econòmic, amb un cost de 27,5 euros per als adults (anada i tornada), 15,15 per als infants de 4 a 13 anys i els menors de 3 també gratuït. Pots trobar tota la informació aquí . Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

Veient passar la vida a Instagram

Veient passar la vida a Instagram

Quantes hores us esteu a les xarxes socials fent lliscar el dit amunt i avall? Quanta informació rebeu diàriament? Quanta n’assimileu? No esteu cansats de tanta informació i de tants estímuls? Jo estic esgotada. Estem sobrecarregats d’informació, la major part de la qual és molt atractiva visualment per captar la nostra atenció i atrapar-nos, però completament buida de contingut (del que ens aporta alguna cosa de profit, vull dir). Compra, compra, compra. Compra bellesa, compra felicitat, compra autoestima, compra admiració, compra pau interior, compra salut… amb només un clic. I vinga a lliscar amunt i avall per no pensar en les coses que hem d’afrontar i que ens aterreixen, o per simplement no veure-les. Molt millor sobrecarregar-nos d’informació completament innecessària per al nostre benestar mental i emocional. Vivim en un sistema social destructiu que només vol vendre, vendre i vendre, sense importar-li les conseqüències mentals i físiques que això té sobre la població que compra, compra i compra Què se n’ha fet de no fer absolutament res, de badar? Què n’hem fet, ens ho hem cruspit? No fer res fa pensar (massa), oi? La creativitat emergeix de l’avorriment, mai de l’estrès. L’estrès no és creatiu, és destructiu. Vivim en un sistema social destructiu que només vol vendre, vendre i vendre, sense importar-li les conseqüències mentals i físiques que això té sobre la població que compra, compra i compra . Un sistema que ens anul·la com a persones, que ens converteix en éssers dependents de substàncies, d’objectes que no serveixen per a res (i que fins i tot ens perjudiquen), de les cirurgies estètiques, de les xarxes socials, de teràpies, de persones, de perfums i de maquillatge (per amagar les nostres olors corporals i els nostres veritables rostres)… Ens hem convertit en una societat infantil i adormida que no sap on va, què vol ni per què fa el que fa. En una societat que té temps de lliscar el dit amunt i avall però no per dedicar-lo a fer companyia a una senyora gran que viu sola i no té família o a fer-la petar més de cinc minuts amb un veí (de fet hi ha gent que no sap ni qui són els seus veïns després de vint anys vivint al mateix lloc). Sembla que sigui un pecat quedar-se més de tres minuts mirant un paisatge o una planta o un ocell saltironejant pel carrer. Sembla que si no fas com a mínim tres viatges a la setmana no tinguis vida, que no l’estiguis aprofitant prou, que siguis una persona avorrida. I què si ets una persona avorrida (un concepte molt subjectiu, val a dir)? Per què hem de ser persones divertides (continuem amb la subjectivitat)? Amb qui hem de passar comptes de com som (a part d’amb nosaltres mateixos)? Es veu que ara és molt millor fer tres-centes activitats alhora sense assaborir-ne ni mitja i penjar-ho a les xarxes socials que observar la bellesa del teu entorn amb calma sense que ho sàpiga ningú. Quan observes un arbre, un paisatge, quan sents l’olor de la pluja sobre l’herba o el so de les onades del mar, et relaxes; quan llisques i llisques el dit amunt i avall de la pantalla l’únic que aconsegueixes és estressar-te, no poder dormir i perdre la facultat de ser creatiu. Ens surt a compte evadir-nos de la realitat? Li surt a compte, a la societat, evadir-se de la realitat? Quin futur li espera a una societat infantilitzada, sense criteri, estressada, narcisista, que té el cap sobrecarregat d’informació supèrflua i contradictòria i que prefereix continuar lliscant el dit amunt i avall? Penseu-hi entre viatge i viatge i mentre llisqueu el dit. La vida passa entre anunci i anunci d’Instagram, i llavors tot són laments.