Add source Login
El torero Rafael González 'Chiquilín', candidato a hermano mayor de la cofradía de Jesús Caído de Córdoba

El torero Rafael González 'Chiquilín', candidato a hermano mayor de la cofradía de Jesús Caído de Córdoba

Un torero hermano mayor de la cofradía de Jesús Caído . Se ha dado ya en varias ocasiones anteriores y puede repetirse pronto, o al menos esa es la intención de una de las dos candidaturas que concurrirán a las elecciones de la cofradía con sede en San Cayetano. El diestro Rafael González 'Chiquilín' acaba de anunciar su intención de encabezar una candidatura en los comicios que se celebran el próximo 18 de octubre. 'Un camino de fe y vida cristiana' es el título de un programa que hace hincapié en la fraternidad y en la formación. Chiquilín , nacido en 1968, tomó la alternativa como matador de toros en 1992, tras una prometedora carrera como novillero en que coincidió con Juan Serrano 'Finito de Córdoba' . Cosechó importantes triunfos en su carrera hasta retirarse definitivamente en 2004. En su programa, donde habla de su fe y de su vinculación a la hermandad, prevé la creación de dos aulas de formación, una con el nombre de Santa Teresa de Jesús y otra de San Juan de la Cruz , reciente cotitular de la cofradía del Jueves Santo. En lo patrimonial prevé mejorar los enseres del paso de palio, sobre todo aquellos de diseño y ejecución más sencilla, y también mejorar el pollero de Nuestra Señora del Mayor Dolor en su Soledad . Se hará acompañar por cofrades experimentados de la corporación. Las actividades infantiles, la caridad y la insistencia en la formación serán importantes, igual que la creación de una bandera carmelita , en consonancia con la vinculación de la hermandad con los frailes que rigen su templo. Chiquilín ha acompañado en los últimos años de paisano a Jesús Caído después de su paso, en línea con la tradición que vincula a la cofradía a los toreros. En el pasado, los diestros Lagartijo y Manolete fueron también hermanos mayores y Enrique Ponce acompañó también muchos años al Señor.

Salvador Illa, la vigília de la Diada: "Catalunya vol exercir el seu autogovern amb els recursos que li pertoquen"

Salvador Illa, la vigília de la Diada: "Catalunya vol exercir el seu autogovern amb els recursos que li pertoquen"

Superat el primer any de legislatura, Salvador Illa encara la seva segona Diada i el seu segon any com a president de la Generalitat amb diverses carpetes sobre la taula pendents de resoldre's. Sense anar més lluny, el nou finançament pactat amb Esquerra, que a hores d'ara està encallat. Dels avenços que hi hagi en aquesta qüestió en depenen els pròxims pressupostos de la Generalitat i, de retruc, la salut de la legislatura catalana (i estatal). Per això, no és innocu que Illa hagi volgut que un dels missatges del seu discurs institucional d'aquest Onze de Setembre hagi estat per reivindicar l'autogovern català, però també el "desplegament" de les competències que li "pertoquen" a Catalunya. "Catalunya vol exercir el seu autogovern amb els recursos que li pertoquen per millorar la vida dels catalans i les catalanes, per contribuir a la prosperitat compartida amb la resta d'Espanya i per ajudar a garantir l'autonomia estratègica d'Europa", ha defensat. Els socialistes catalans defensen, entre d'altres, aplicar el principi d'ordinalitat, una qüestió que el govern espanyol no ha assumit.

Illa reivindica una Cataluña «centrada» en objetivos sociales con la «participación plena de todos los actores políticos»

Illa reivindica una Cataluña «centrada» en objetivos sociales con la «participación plena de todos los actores políticos»

El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicado la «pluralidad de la sociedad catalana como una de sus fortalezas», algo que también incluye, ha asegurado, la «pluralidad política con la participación plena de todos los actores políticos escogidos por los catalanes», una alusión, sin mencionarlo, al expresidente fugado a Bélgica Carles Puigdemont, con quien se reunió en Bruselas la semana pasada y de quien estas semanas ha reclamado su rehabilitación y su capacidad para ejercer como político en Cataluña. Ha sido este el pasaje más político del mensaje institucional de Illa con motivo de la Diada del 11 de septiembre , un discurso en el que, tras reclamar de manera implícita el retorno de Puigdemont y la aplicación de la ley de Amnistía -también sin mencionarla-, ha señalado que «la inmensa mayoría de nosotros queremos mirar hacia adelante», añadiendo que la «nación catalana se construye con mimbres de futuro y con el consenso renovado de toda la ciudadanía». «Queremos una Cataluña de todos y con todos, dentro del marco legal e institucional que nos hemos otorgado», ha añadido Illa marcando la posición de su Ejecutivo en la Cataluña pos 'procés' y reivindicando su contribución a esta nueva etapa tras los sucesivos gobiernos independentistas. Ha aludido también Illa a la defensa del catalán, el mismo día en que se conocía la sentencia del TSJC que enmienda la inmersión y a la espera de la sentencia definitiva del TC sobre el 25% de castellano en las aulas, que se espera en breve. Sin mencionar en ningún momento el español, Illa ha llamado a «fortalecer nuestra cultura y nuestra lengua»: «El catalán tiene que continuar siendo la lengua inclusiva, propia y transversal del país. Porque en una sociedad global como la nuestra, el catalán enriquece y el catalán suma. El reto es grande, pero lo lograremos, estoy convencido, si compartimos la ilusión de las personas que este año se han decidido aprender catalán gracias a las 40.000 plazas de cursos que ofrecemos». El presidente catalán ha reivindicado también el fortalecimiento de las instituciones y el autogobierno, apelando a seguir « desplegando plenamente las competencias que nos corresponden». «Cataluña no rehúye ninguna responsabilidad. Cataluña quiere ejercer su autogobierno con los recursos que le corresponden para mejorar la vida de los catalanes y las catalanas, para contribuir a la prosperidad compartida con el resto de España y para ayudar a garantizar la autonomía estratégica de Europa», ha añadido en lo que se ha entendido también como una alusión velada al nuevo sistema de financiación. Casi como si tratase de dar por cerrada una etapa pasada , Illa ha concluido llamando a «centrar nuestras energías en aquello realmente importante. Es el momento de centrar Cataluña», apuntando una serie de anhelos, sobre todo en el campo social. El presidente ha vuelto a escoger el Palau de la Generalitat para trasladar el mensaje institucional de la Diada, concretamente, el Salón Virgen de Montserrat, antesala de su despacho. El nombre del Salón, se apunta desde el Govern, tiene su origen en la imagen de la Moreneta, que ha tomado protagonismo en el inicio del mensaje institucional coincidiendo con el Año del Milenario de Montserrat, «celebración de las raíces de Cataluña, del humanismo y de los valores universales de la humildad, la acogida y la solidaridad». «El símbolo de la Moreneta también ejemplifica el poder plural de la catalanidad», se añade.

Sílvia Orriols enceta la Diada 2025 amb un bany de masses al Fossar de les Moreres

Sílvia Orriols enceta la Diada 2025 amb un bany de masses al Fossar de les Moreres

Des de les sis de la tarda, diversos equips de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d'Esquadra i agents de paisà de la policia catalana blindaven les entrades al Fossar de les Moreres . Una convocatòria per xarxes socials cridava a protestar contra Sílvia Orriols i Aliança Catalana durant l'acte que, des de les set de la tarda, tenien previst fer en aquest punt neuràlgic de la vigília de la Diada Nacional que se celebra demà, 11 de setembre. Per la força policial o per la falta de poder de convocatòria, la concentració difosa per Arran contra Aliança Catalana ha punxat i la vintena de persones que han arribat al passeig del Born amb una pancarta s'han trobat una barrera de la Brimo que els ha fet recular i desconvocar. Els crits contra el partit nascut a Ripoll no han arribat al Fossar. Mentrestant, a quarts de vuit de la tarda, al centre de la plaça, i envoltada d'uns 500 militants, simpatitzants i curiosos, la batllessa de Ripoll i diputada d'Aliança Catalana al Parlament s'ha dirigit a una massa entregada que no ha deixat de cridar fent-la "presidenta" i clamant per una "Catalunya catalana". Els discursos de Jordi Amela, líder del partit nacionalista a Barcelona, i de Lluís Areny, secretari de comunicació d'Aliança, posant en relleu el llegat de 1714 i també contra el complex d'inferioritat dels polítics dels altres partits catalanistes, reclamant un control més dur de la immigració il·legal, han precedit el discurs de la cap de files del partit. Orriols ha iniciat el seu discurs preguntant "què hi posa al DNI" i l'ha acabat, després de repetir les seves habituals arengues, assegurant que encara no s'ha imprès el DNI de la república de Catalunya. “Com si un paper plastificat pogués definir mil anys d’història o recollir els afanys i lluites del nostre poble. Com si poguessin tapar què i qui som, enjuncant-nos per la força a una nacionalitat i a una bandera, imposant la cooficialitat d’un idioma o residualitzant-nos demogràfica i culturalment”, ha clamat Orriols. "No acabaran amb nosaltres ni a cops de porra ni a cops de pastera" , també ha assegurat. "Som aquí perquè per restituir l’Estat català lliure, pròsper, segur i occidental que ens mereixem" ha fet servir per acabar. Després de cridar a favor de Ripoll i de Catalunya, l'acte s'ha tancat amb el cant dels Segadors , el primer que s'ha sentit aquesta tarda al Fossar, i amb l'ofrena floral que ha fet Orriols acompanyada de la segona diputada d'Aliança, Rosa Maria Soberana . Entre el grup de militants i seguidors d'Aliança, que han enarborat senyeres, estelades i banderes del partit durant tot el discurs, hi havia també Oriol Ges , Jordi Aragonès i Aurora Fornós , alguns dels ideòlegs del partit ultranacionalista. Aquest primer acte al Fossar arrenca un vespre de mítings de partits i d'ofrenes florals que faran altres partits sobiranistes, com Junts i Esquerra, i també la marxa de torxes que cada 10 de setembre camina pels carrers del Born per acabar en aquest emblemàtic punt de la ciutat per recordar els caiguts durant el setge de 1714. Periodistes de TV3 increpats Tot i que l'acte d'Aliança Catalana s'ha desenvolupat sense incidents i amb un gran desplegament policial, s'han viscut dos moments puntuals de tensió: quan els militants del partit d'Orriols han increpat un periodista espanyolista, que els Mossos han acompanyat fins a l'exterior de la plaça, i també quan han xiulat i acusat de "manipuladors" un equip de Televisió de Catalunya. Com en el primer cas, equips de la Brimo dels Mossos han extret els periodistes de la televisió pública catalana del centre de la plaça per evitar mals majors. Més enllà d'aquesta nota negativa, que alguns integrants del partit han criticat els militants que han increpat els periodistes, el punt de partida d'aquesta Diada Nacional , on Orriols s'ha emportat un bany de masses, ha transcorregut sense incidents. Agents dels Mossos a l'acte d'Aliança Catalana, al Fossar / Lorena Sopéna Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

Illa crida a aprofitar la Diada per enfortir la convivència i aposta per una "Catalunya centrada"

Illa crida a aprofitar la Diada per enfortir la convivència i aposta per una "Catalunya centrada"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet una crida a la convivència i a fugir de la intolerància en un context de creixement de l'extrema dreta i els populismes en el que és el seu segon missatge institucional en motiu de la Diada nacional de Catalunya, després que l'any passat l'enxampés acabat d'aterrar al càrrec. En el discurs, el president ha fet una aposta també pel que ha definit com la "Catalunya centrada ", que, ha manifestat, ha de destinar els seus esforços a crear una prosperitat que arribi a tots els racons del país "per reduir desigualtats". Durant aquest primer any de legislatura, Illa s'ha anat referint constantment al seu model de "prosperitat compartida". En el breu discurs del president també hi ha hagut espai per a altres temes rellevants i d'actualitat, com són la crisi d'habitatge, l'autogovern, la situació del català, tot traient pit del Pacte Nacional per la Llengua però sense fer referència al cop del TSJC (ja ha anunciat que el Govern recorrerà contra la sentència ) o l'emergència climàtica. Tot i que Illa va arribar al Govern pocs mesos després que el Congrés aprovés la llei d'amnistia, enguany ha hagut de tornar a demanar la "participació plena de tots els actors escollits pels catalans i les catalanes", ja que alguns dels líders del procés, començant per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, encara no han estat amnistiats. El discurs ha estat enregistrat des del Palau de la Generalitat, concretament al Saló de la Verge de Montserrat, coincidint amb la celebració del mil·lenari del Monestir. La imatge de la Moreneta ha estat ben visible a l'inici de la transmissió. " Catalans i catalanes: és l'hora de centrar les nostres energies en allò que és realment important. És el moment de centrar Catalunya", ha afirmat a les acaballes del missatge, en línia amb la seva aposta per la normalització política després dels anys del procés . Així, ha demanat que el país posi el focus en generar prosperitat, garantir l'accés a l'habitatge "perquè esdevingui un dret real i protegit, no pas un negoci sense límits" i que en els últims mesos ha esdevingut el principal mal de cap dels catalans. També en la seguretat, "perquè gaudim amb tranquil·litat dels nostres carrers i places", o en potenciar els centres de recerca, universitat o el teixit empresarial. "Un país es fa diada a dia. Demà, durant la Diada, tenim una bona oportunitat de demostrar-ho un com més. Amb esperança, amb sentit cívic, amb solidaritat i honestedat", ha afegit en un discurs on no ha fet cap referència al model de finançament pel país , una qüestió que Esquerra Republicana els reclama dia a dia si volen continuar tenint el seu suport al Parlament. Catalunya, una "nació viva" que no es pot deixar endur per la intolerància En un context de pujada de l'extrema dreta i de discursos excloents, també al país i a la cambra catalana, el president de la Generalitat ha fet una crida a "enfortir la cohesió social i territorial". " Tota nació viva, com Catalunya, està feta d'arrels, de continuïtats i de novetats que ens enriqueixen", apunta el president en el seu discurs institucional, en què reclama no excloure ningú, cap persona que vingui des de fora de Catalunya a viure al país. "Catalunya mai s'ha deixat endur per la intolerància i tampoc permetrem que ho faci ara", ha avisat. Sovint, les úniques intervencions que comparteix Illa a les seves xarxes socials després d'una sessió de control inclouen aquest missatge, en resposta a les preguntes de l'extrema dreta. Pel que fa al català, Illa ha reconegut que la llengua s'enfronta a un desafiament important, sense fer referència a les males dades d'ús social i traslladant el focus al cantó positiu de la qüestió: "És un gran repte, però l'assolirem, n'estic convençut, si compartim la il·lusió de les persones que enguany s'han decidit aprendre català gràcies a les 40.000 places de cursos que oferim". Aquesta mateixa jornada, la llengua ha patit un cop per part de la justícia, ja que el TSJC ha anul·lat diversos articles clau del decret lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024 , amb el qual es pretenia blindar la llengua a les escoles. El president ja ha confirmat la intenció del Govern de recórrer a la sentència, com també han fet l'ANC i Plataforma per la Llengua. "La immensa majoria volem mirar endavant" La presidència d'Illa va suposar el punt final d'anys de majoria independentista a la cambra catalana, amb un moviment que arriba a la Diada ben dividit. Va començar la legislatura reclamant l'aplicació de la llei d'amnistia pactada pel govern espanyol amb Esquerra i Junts al Congrés i un any després ho ha tornat a fer, ja que els principals líders del procés, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, encara no han estat amnistiats. Sense fer referència a la llei en sí, ha reclamat la "participació plena de tots els actors polítics escollits pels catalans i les catalanes", ja que, ha assegurat, una majoria dels catalans vol deixar enrere els anys del procés i "mirar endavant". "La nació catalana es construeix amb vímets de futur i el consens renovat de tota la ciutadania", ha reiterat. Emergència climàtica i context global Illa, però, ha començat el seu discurs fent referència a uns canvis globals que mostren la vulnerabilitat dels seus actors, començant pels incendis, resultat d'un canvi climàtic que ha apostat per "afrontar de manera integral". Ha fet esment dels focs de principis d'estiu que es van produir a diversos punts del país deixant víctimes mortals, però també als treballadors d'emergència catalans, també per la seva solidaritat a l'hora de lluitar contra les flames en altres punts de l'Estat. El president de la Generalitat no s'ha oblidat de la situació a Gaza, que ha descrit com un "genocidi que pateix el poble palestí a mans del govern d'Israel" i subratllant el seu compromís amb "l'Europa dels valors democràtics". Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

Un incendio en una pinada quema 2,5 hectáreas en la Mina Blanca de El Llano del Beal

Un incendio en una pinada quema 2,5 hectáreas en la Mina Blanca de El Llano del Beal

La pedanía cartagenera de El Llano del Beal ha sufrido un incendio que, provisionalmente, ha arrasado una superficie de 2,5 hectáreas. Sobre las seis de la tarde se recibieron varias llamadas en el Centro de Coordinación de Emergencias 112 alertando de un incendio en dicha localidad, concetramente en la zona de la Mina Blanca. El fuego comenzó en las cercanías de una gran pinada y generó una rápida movilización de recursos para evitar su propagación.