Entorn d’un centre històric colonitzat per un turisme que rosega la identitat barcelonina amb el suport d’institucions permissives pel que fa al foment econòmic, però despreocupades respecte a la recessió del valor cultural metropolità , la gentrificació té aturador. Lluny d’agenollar-se a les exigències d’un sector terciari cada cop més cruel i, malgrat començar a patir-ne l’impacte, els barris adjacents al cordó central de Barcelona són encara ara el refugi de l’autenticitat . Una personalitat made in AMB (fet a l'àrea metropolitana de Barcelona) que preserven figures envalentides a l’hora de lliurar-se, en cos i ànima, a la creació. Parlo d’aquells individus que, en rebel·lió amb el recorregut professional estàndard , han desafiat la normativitat prioritzant la seva passió per damunt de tot. D’entre ells, però, en destaquem un en concret: LaBlackie . Només té coses a dir, no pas a escoltar Filla de l’underground urbà, un marc sonor objectivament fèrtil quant a la producció de nous artistes, catalogable d’immortal arran de la seva longevitat perpètua, LaBlackie és una rapera pluridimensional barcelonina que es donà a conèixer l’any 2022, quan la tornada de Costilla de Raxet es popularitzà a TikTok. Esdevenint un fenomen viral, la cançó va convertir-se en l’àudio principal d’una fornada mastodòntica de clips efímers que van despertar, en conseqüència, l’interès de la indústria. Fins aquell instant, poca gent, tan sols les productores visionàries —com AWWZ — que l’havien fitxada amb anterioritat, la coneixia per Marina sabent que temps enrere s’havia aventurat a treure el seu single de debut, Rodeo , després d’una llarga temporada intentant encaixar dins la pauta mitjançant la qual la societat dicta el que s’ha de fer. Això no obstant, les circumstàncies van capgirar-se el dia que una epifania, fruit de la buidor espiritual generada per la formació ordinària , com el grau superior de Màrqueting i Publicitat que va cursar, li revelà que havia estat negant el seu major somni de manera irracional: per pur temor . Entendre, doncs, que la música —la seva font particular de felicitat— calia ser una prioritat màxima fou l’acte que va ocasionar l’encontre amb l’alter ego que li ha permès explotar, a parts iguals, talent i constància. És així com, avui dia, LaBlackie s’ha acabat imposant sobre Marina havent-se ambdues, agafades de la mà, llançat a la piscina desitjoses de la carrera musical prolífica que actualment protagonitzen sota l’atenta mirada de veus reconegudes , entre les quals destaquen Cruz Cafuné , Villano Antillano o Ms Nina . Tots han col·laborat amb ella atrets per la seva habilitat mètrica , ignorant els prop de 200.000 oients que ostenta a Spotify . Enguany, a punt de complir una dècada d’ençà que començà a escalfar motors fent freestyle , pot presumir d’una discografia que llueix dos EP, un àlbum i més de quinze singles coronats per Bon Dia , darrera entrega publicada aquest mateix juliol. LaBlackie, ens dona el Bon dia LaBlackie et caurà en gràcia si ets d’aquelles persones que, només trepitjar l’estació del metro, s’entafora els auriculars creient que l’andana és una passarel·la Ara bé, en empassar-se tal tirallonga hi haurà a qui tot això que comento li estigui sonant a xinès. Dit ràpid i sense embuts, LaBlackie et caurà en gràcia si ets d’aquelles persones que, només trepitjar l’estació del metro, s’entafora els auriculars creient que l’andana és una passarel·la. Perquè escoltar LaBlackie és escoltar l’arquitecta de versos enginyosos forjats per l’eloqüència d’una llengua esmolada i obsessionada, d’una banda, en parlar d’allò que passa al carrer i, de l’altra, esquiva amb qualsevol mena de filtre. És clar que, una proposta on es poden identificar els esperits de Sexxy Red , City Girls i Nicki Minaj , tindrà aquests dos atributs. Sobretot si és hereva del panorama hip-hop estatunidenc en conjunció amb la present escena urbana estatal. En aquest sentit, la clau del seu èxit correspon a la projecció d’un caràcter atrevit , d’estil propi, destre a l’hora de surfejar onades dancehall, trap o drill des del prisma de la transversalitat sonora . Un do particularment infravalorat si tenim en compte que estem parlant d’un gènere tan desdibuixat com l’urbà. Així doncs, recordant el titular de l’entrevista que va concedir a Mixtape Vol. II d’RTVE Play, LaBlackie només té coses a dir, no pas a escoltar , perquè ja n’ha sentit prou. Ella i la resta d’artistes femenines que s’han vist relegades durant anys a l’ombra de l’home. Per tant, recomano vivament endinsar-se en La Favorita i reproduir Santería , G-SPOT o Maremoto , composicions amb què vaticino un recorregut més aviat internacional. O el seu senzill més recent, Bon dia . Tant de bo equivocar-me, però em fa l’efecte que a Catalunya li queda molta estona per a poder valorar com Déu mana aquest tipus de música, cent per cent generació Z. Val a dir, tanmateix, que una cosa està clara: el rap de LaBlackie no és quelcom arbitrari, sinó el discurs hiperdefinit d’una jove empoderada en relació amb el seu context que tant se li'n fot el que el món hagi d’opinar d’ella .

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

Encara que pugui semblar un detall sense importància, la manera de conservar els ous varia enormement d'un país a l'altre, i Espanya i els Estats Units són l'exemple perfecte d'aquesta diferència cultural i sanitària . Als supermercats espanyols, els ous s'emmagatzemen a temperatura ambient , mentre que als Estats Units es venen sempre refrigerats i es recomana mantenir-los en fred des del primer moment. Quina és la raó d'aquest contrast? La resposta està en el tractament que reben els ous abans d'arribar a la nostra cuina. Per què els ous a Espanya no es guarden a la nevera Als Estats Units, els ous són rentats amb aigua calenta i productes químics quan surten de la granja , un procés obligatori per llei. Aquesta neteja busca eliminar qualsevol rastre de brutícia o bacteris , especialment la temuda salmonel·la , que pot causar infeccions intestinals. Però aquest rentat agressiu elimina la cutícula natural de l'ou , una fina pel·lícula protectora que recobreix la closca i actua com a barrera contra els microorganismes. En quedar desprotegit, l'ou es torna molt més vulnerable i, per això, ha de conservar-se en fred des del primer moment per evitar qualsevol risc sanitari. Ous / Foto: Unsplash A Europa, i especialment a Espanya, la normativa és molt diferent. Aquí no està permès rentar els ous abans de la seva venda , precisament per preservar aquesta cutícula protectora. L'objectiu és que els ous es mantinguin protegits de forma natural i que el consumidor sigui qui els renti just abans d'utilitzar-los, si és necessari. Com a conseqüència, els ous poden conservar-se perfectament a temperatura ambient sense que això suposi un risc per a la salut , sempre que es respectin unes condicions bàsiques d'higiene i frescor. A més, el model europeu posa el focus en la prevenció des de l'origen : en lloc de rentar els ous després de la posta, es prioritza el control sanitari de les gallines , la seva alimentació i l'entorn on viuen. Això redueix les probabilitats de contaminació des de la base i permet mantenir intacta la protecció natural de l'ou. El model europeu posa el focus en la prevenció des de l'origen Això sí, una vegada que s'ha refrigerat un ou , és important no tornar a treure'l a temperatura ambient per evitar la condensació, que podria facilitar l'entrada de bacteris. Per això, a moltes cases espanyoles sí que es guarden a la nevera, encara que no sigui obligatori . Ous, una qüestió cultural / Foto: Unsplash Com veus, no és que una forma sigui millor que l'altra , sinó que responen a sistemes de seguretat alimentària diferents . El curiós és com una cosa tan simple com un ou pot reflectir dues filosofies completament diferents quant a la higiene, la prevenció i l'alimentació . Així que la pròxima vegada que compris ous, fixa't bé: no només estàs portant un ingredient bàsic, també una petita mostra de com el teu país entén la seguretat alimentària. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

Aquest article neix de dues idees: la primera és que fa nou anys que es va estrenar Fleabag . Fa uns quants dies que X va ple de mems i de talls dels moments més emblemàtics. La vaig descobrir tard, que jo arribo tard a les coses bones. Me la vaig mirar confinada i va entrar tan bé com els vins que vaig haver d’obrir aquella primavera del 2020 i de la vida aturada. La segona idea és això tan complicat i tan valuós: saber riure de la pròpia desgràcia , fer humor d’un mateix i del que et fa mal o vergonya o que et punxa encara que no sàpigues gaire per què (quan ho saps, potser és més fàcil començar la paròdia). Ara potser us pregunteu si en sabeu, de riure-us de vosaltres mateixos. Jo reconec que poc. Adoro qui ho sap fer i vaig adorar la Fleabag (que no té nom) trencant la quarta paret i preguntant, després del comentari d’un dels seus amants, si ella no deu tenir l’anus massa gros. Primer pots pensar que fent humor de tu ensenyaràs la pròpia vulnerabilitat . I és clar, però això, en contra del que potser pot semblar, et fa menys vulnerable. Si no em sé riure de mi, si no sé mirar-me i ensenyar també les esquerdes, és que em prenc molt seriosament . Tant, que vull fer creure que no les tinc. L’humor i la tragèdia. Riure’s del que és tràgic (i enteneu-me, parlo de tragèdies de les quals pots fer humor a una taula amb els amics) també és un mecanisme de supervivència . Perquè hi poses distància i cou menys. Al final, tot va a parar a l’ego . I l’humor és una manera de desarmar-lo. Per això quan unes línies més amunt deia que jo encara en sé poc, de riure’m de mi mateixa, hi anava a afegir que potser és timidesa. La timidesa és una gran escudera. Però no, en el fons, és ego. Mereixeria un article a part, l’ego. Sobretot per les seves múltiples i inaudites forme s (la necessitat, la sinceritat): “és que necessito dir-t’ho, per mi, per estar bé”. Mira, doncs jo no ho necessito, no sé què vols que et digui. Les ruïnes Hi ha aquell pòdcast famós, La Ruina , en què conviden la gent a explicar les anècdotes més incòmodes i ridícules. Ja ho diuen ells: la misèria té premi. A més, sempre conviden gent famosa a explicar les seves ruïnes. És clàssica la del pet republicà del Marc Giró , a l’Hotel Puerta America. Es va deixar anar a l’ascensor i quan va arribar a baix, entrava la reina Letizia amb dos segurates . Imagineu-vos la gràcia amb què explica el pet, l’alimentació madrilenya del moment, a base de callos i canyes, i com va aguantar el posat per no delatar que allò era seu. Saber riure’t de tu mateix també és, sobretot, una manera de protegir-te . Especialment d’allò que puguin pensar o dir. Si has fet broma del teu fracàs, mira, ja vas vacunat. Em sembla que era el Quim Monzó que deia que si no riem de nosaltres mateixos, ho faran els altres; i llavors no té tanta gràcia. És el que li passava a la Fleabag, que per amagar el patiment, feia broma. I de cara, com per a una amiga que saps que et riurà les gràcies de les desgràcies. Això sí, cínica i egoista com ella sola. I pensant-hi bé també he vist que podria donar una altra volta a l’assumpte. L’ humor, riure’t de tu mateix, és un símptoma d’ intel·ligència. Ensenyar les flaqueses per fer-les petites també és explicar que t’importen menys. Mostrar intel·ligència i demostrar que els infortunis no t’afecten què és, en el fons, també? Exacte: ego. Ja he dit que s’amaga com un lladre. Si has fet broma del teu fracàs, mira, ja vas vacunat. Em sembla que era el Quim Monzó que deia que si no riem de nosaltres mateixos, ho faran els altres; i llavors no té tanta gràcia He pensat moltes vegades quina seria la ruïna que explicaria. La més terrible, la més vergonyosa. Penseu-hi. La que tindria números d’endur-se premi. I a veure si la podeu treure al proper sopar amb amics. De la meva, fa més de deu anys. Mark Twain deia que la diferència entre la comèdia i la tragèdia és només el temps . I com més t’avances, més guanyes la segona, per entomar-la i mossegar-la com si fos pa calent. O ara que fa calor, com si fos un plat d’ ensaladilla russa.

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

El present és tèrbol i l’horitzó negreja. Corren mals temps per a la democràcia. Al món i al que tradicionalment s’anomenava Occident . Els sistemes basats en la democràcia liberal, l’economia de mercat i l’estat de benestar —amb diferents ponderacions— es troben amenaçats per un gran descrèdit , que ha portat al sorgiment d'alternatives extremes, sobretot d’ extrema dreta populista , i a la polarització de la societat . Aquesta polarització, propiciada per les xarxes socials, els xats i les plataformes digitals, ho amara tot, ho contamina tot. Els tradicionals dos poders "polítics", és a dir, el legislatiu i l’executiu, però també una part de la justícia —l’alta judicatura—, estan completament radicalitzats. No sols això, a Espanya, com en tants altres llocs, grans empresaris, estaments policials, intel·lectuals i artistes, periodistes i mitjans de comunicació, determinats bisbes, etcètera, tothom, sent l’impuls d’allistar-se per combatre fervorosament en un bàndol o l'altre. Així, s’imposa la derrota de l’adversari com a obsessiva meta , mentre es fa deixadesa del que hauria de ser el paper de cadascú i de l’ètica que hi està associada. El resultat és la destrucció d’allò que constitueix el nucli de la democràcia, o sigui, la capacitat d’un col·lectiu de dialogar amb si mateix. La paraula és rellevada per la força, per la capacitat de fer mal a un rival transmutat en enemic mortal. Des d’aquest punt de vista, l’arrenglerament de l’alta judicatura a favor o en contra del govern espanyol, és a dir, a favor de Pedro Sánchez i el PSOE o del PP i Vox, resulta especialment alarmant . La justícia té com a símbol la deessa Iustitia (en la versió romana) o Temis (en la grega). Com se sap, aquesta figura es representa amb una bena als ulls —que vol dir que la justícia ha de ser cega i, com a tal, imparcial—, sostenint una balança —el sentit comú, l’equilibri i l’adequada ponderació de les evidències—, una espasa —el poder per imposar-se— i una serp —el mal—, que la deessa sovint trepitja amb el peu. La justícia és el darrer baluard del sistema. L’àrbitre que garanteix, que hauria de garantir, que es respecten les regles fonamentals del joc. Quan la justícia falla, el sistema democràtic col·lapsa . Tant Rus com Ruiz han fet i estan fent una feina tècnicament molt solvent i mantenint la seva independència Una part majoritària de l’alta magistratura s’ha conjurat per contribuir a combatre l’actual govern de Pedro Sánchez. Fa exactament el que públicament va reclamar Aznar — “el que pueda hacer que haga” —, que fa poc va anar encara més enllà i va advertir, atenció, que el líder socialista acabarà empresonat. La reacció contra l’amnistia és un exemple palmari, i vergonyós, de la subversió judicial . Però n’hi ha molts més, com ara el cas de la filtració d’un email sobre la parella d’Ayuso o les investigacions contra la dona de Sánchez. Que les votacions al Tribunal Constitucional o al Consell General del Poder Judicial puguin predir-se tenint en compte el nombre de “conservadors” o “progressistes” és un altre element per al pessimisme. Però en aquest paisatge contemporani de severes línies de combat i fondes trinxeres, d’absoluta contaminació ambiental i d’abandó de les obligacions i deures fonamentals, hi ha també excepcions . Persones que s'obstinen tossudament a fer el que han de fer. Sense deixar-se arrossegar. Sense desviar-se’n. Voldria citar avui dos casos, justament de l’àmbit de la justícia. Parlo dels jutges Rubén Rus Vela i Nuria Ruiz Tobarra . Potser no els sonen els seus noms, tot i que han sortit i surten als mitjans. El primer és el jutge d’instrucció de Tarragona que s’ha ocupat del ‘cas Montoro’ , la segona, la jutgessa de Catarroja a qui li va tocar la instrucció de la causa de la DANA . Cap dels dos té a veure amb el prototip del que en el seu moment es va batejar com a “jutges estrella”. Ni són famosos ni ho volen ser . A tots dos els han tocat —mig per casualitat, sense buscar-ho— casos d’una gran transcendència. I tots dos han fet i estan fent una feina tècnicament molt solvent i mantenint la seva independència, el que, per cert, no ha de ser fàcil ( les pressions que han rebut i deuen rebre per terra, mar i aire no me les vull ni imaginar ). El sumari del ‘cas Montoro’ és immens, mentre que el que està construint Ruiz Tobarra serà tan detallat i, n’estic convençut, demolidor com el primer. Són jutges “de províncies”, situats, per tant, en la perifèria dels grans centres de poder, allunyats de la gran caldera en ebullició, de la gran piconadora d’ànimes que és Madrid , convertida en una mena de Triangle de les Bermudes de la ferocitat i la rancúnia. Rubén Rus Vela i Nuria Ruiz Tobarra. Recordin aquests dos noms. Persones com elles fan que puguem mantenir l’esperança.

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

L’ Institut de Medicina Legal i Ciències Forense de Catalunya (IMLCFC) té unitats pioneres en l’atenció de víctimes de delicte, derivades per jutjats i fiscalies. L’Institut també continua sent l’únic a l’Estat espanyol que és donant de teixits de cadàvers a centres hospitalaris públics , que es trasplanten a persones. A Catalunya, l’Institut fa unes 4.500 autòpsies anuals, la majoria per morts naturals. D’aquestes, uns 3.000 cadàvers s’avaluen per a donació i la validesa s’obté en uns 150 cadàvers anualment (136 a l'institut de Barcelona i 16 a Tarragona), i cada un d'ells pot beneficiar fins a un màxim de 75 persones amb diferents teixits , segons les dades   del 2024. Amb aquestes xifres, l’institut es manté en el quart lloc del rànquing de 42 centres donants de teixit que hi ha Catalunya, per darrere de l’Hospital de Bellvitge (367 donants), l’Hospital Vall d’Hebron (304) i l’Hospital Clínic (230).  L’any passat es van obtenir 2.863 teixits de 2.061 cadàvers de donants , segons l’ Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) , que també va anunciar un rècord en el nombre de trasplantaments: 1.344 casos. El director de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, Eneko Barberia , ha explicat que, tot i que hi hagi una declaració prèvia de voluntats de la persona morta, “sempre es demana el consentiment dels familiars” per analitzar si es poden extreure teixits del seu cadàver, perquè siguin tractats i trasplantats a altres persones. “Amb aquest servei aportem valor afegit en un moment que de la mort podem donar vida" , ha manifestat Barberia. En concret, l’IMLCFC és un dels centres principals de donació multiteixits : s’obtenen diversos teixits per cada donant de l’Institut i és el principal centre de Catalunya d’obtenció de teixit cutani i múscul-esquelètic, indica. Unitat de Mort Sobtada En aquesta vocació de servei obert al ciutadà, l’Institut també va crear la Unitat de Mort Sobtada el 2023. De les prop de 4.500 autòpsies anuals que realitza l’IMLCFC, unes 2.000 són morts sobtades. S'explica que en la majoria dels casos, la mateixa autòpsia permet fer el diagnòstic de la mort: origen cardiovascular, majoritàriament per cardiopatia isquèmica. Això no obstant, s'hi afegeix que en un percentatge molt baix (uns 200) de morts sobtades, sobretot en joves i nens, que queden sense resoldre. Per això, des de l’Institut es recomana a les famílies, que en casos de mort sobtada de menors de 30 anys, s'acullin als protocols forenses en els quals es recomana fer una autòpsia amb altres proves complementàries, per poder determinar si tenen una malaltia hereditària. S'han fet uns dos-cents estudis de genètica amb aquesta finalitat preventiva. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

Quan comences a fer plans a l’aire lliure —platja, rutes, escapades de cap de setmana— t’adones que no qualsevol calçat serveix. Necessites alguna cosa còmoda, que no et faci patir i que s’adapti al ritme de l’estiu. Aquestes sandàlies Crocs Swiftwater encaixen perfectament en aquest paper: són lleugeres, resistents i no pateixen amb l’aigua. Un model pensat per durar i que ara mateix té un 27% de descompte, amb un preu final de 29,15 €. Comprar a Amazon per 29,15€ Un 27% de descompte per a un model que s’adapta a tot sandàlies Crocs Swiftwater Aquestes sandàlies Crocs Swiftwater han estat dissenyades pensant en la mobilitat i la resistència . Amb una estructura lleugera i flexible , s’adapten a la forma del peu i proporcionen una trepitjada estable fins i tot en superfícies mullades. La sola , antilliscant i amb bon agafament, permet caminar amb seguretat tant a l’asfalt com a la sorra o sobre roques. A més, tenen un disseny obert que afavoreix la ventilació i impedeix que s’hi acumuli la calor. Un dels aspectes que les fa especialment pràctiques és que es poden mullar sense cap problema : estan fetes amb materials que s’assequen ràpidament i no es deterioren amb l’aigua . Per això són una opció ideal per a activitats d’estiu com anar al llac, fer caiac o simplement caminar per la platja. I, tot i aquesta resistència, són sorprenentment lleugeres : no pesen ni molesten, ni tan sols després de tot un dia en moviment. L’elecció ideal per a qui busca comoditat i resistència Aquestes sandàlies són ideals per a persones que necessiten un calçat fresc, còmode i que no doni problemes , especialment en entorns on és habitual que es mullin. Són perfectes per a vacances actives , però també per a usos quotidians: anar a comprar, sortir a passejar o estar per casa. Gràcies al seu tancament amb velcro , són molt fàcils de posar i treure , fins i tot amb els peus humits. El peu queda ben subjectat, però sense pressió. No provoquen rascades ni fregaments i es poden dur durant hores sense cap molèstia. També són una bona alternativa per a persones amb els peus amples o que no s’adapten bé a les sandàlies habituals, ja que aquest model ofereix espai i flexibilitat . Una altra virtut destacable és la facilitat per netejar-les . Si s’embruten amb fang, sorra o sal, només cal passar-les per aigua i tornen a quedar com noves. No acumulen olors ni es deformen amb el temps , cosa que les fa especialment útils per repetir estiu rere estiu . Una oportunitat amb una rebaixa poc habitual Tot i que és un model molt buscat durant els mesos de més calor, ara mateix es poden trobar amb una rebaixa gens habitual del 27% , que les deixa a 29,15 € . Tenint en compte la seva durabilitat i la polivalència , és un preu molt competitiu per a un calçat que et pot acompanyar durant anys . No és fàcil trobar sandàlies d’aquesta qualitat que combinin resistència , comoditat i un disseny funcional pensat per a entorns humits. Per això, si busques un calçat per fer vacances o simplement per gaudir de l’estiu sense preocupar-te pels peus , aquest model val molt la pena . Comprar a Amazon per 29,15€ Aquest article pot incloure enllaços d’afiliació. Si compres a través d’ells, a ElNacional.cat podríem rebre una petita comissió. Això no afecta el preu que pagues ni condiciona la nostra opinió.

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

Hi ha peces que mai no passen de moda , i aquest polo de màniga curta n’és un exemple clar. El disseny icònic de Tommy Hilfiger , amb el logotip discret al pit i un tall regular que afavoreix gairebé tothom , continua sent una aposta segura temporada rere temporada. És una peça pensada per a qui vol vestir còmode, amb estil i sense complicacions . Ara es pot trobar per 36,03 €, amb una rebaixa destacable del 64% sobre el preu original. Comprar a Amazon per 36,03€ Un clàssic amb una rebaixa del 64%: comoditat i estil assegurats Polo Tommy Hilfiger Aquest model de polo de màniga curta manté tots els trets que han fet populars les peces de Tommy Hilfiger : un teixit resistent , suau al tacte i molt fàcil de combinar . Té un disseny net i atemporal , amb el logotip brodat a l’alçada del pit esquerre i un coll de punt que manté la forma amb el pas del temps. El tall regular fit fa que s’adapti amb comoditat a diferents tipus de cos, sense ser ni massa ajustat ni massa ample . Aquest equilibri el converteix en una opció molt versàtil , tant per a looks informals com per a ocasions més cuidades . El pots portar amb texans, pantalons xinesos o bermudes , i sempre queda bé. És una d’aquelles peces que, un cop la tens, et preguntes per què no la vas comprar abans . Ideal per a tota mena de situacions El que fa que aquest polo sigui tan recurrent és la seva capacitat d’adaptació . És ideal per a persones que busquen comoditat sense renunciar a un toc d’elegància , perfecte per a dies en què no vols pensar gaire què posar-te però vols anar ben vestit . També funciona molt bé en viatges , perquè combina amb tot i és fàcil de plegar i mantenir . No falla quan necessites una peça polivalent , resistent al rentat i que es mantingui com nova després de molts usos. A més, el disseny minimalista el fa especialment pràctic per a homes de totes les edats . És el típic polo que pots repetir en diferents colors , i sempre troba el seu lloc al calaix . Per què val la pena ara? Aquest model, habitualment per sobre dels 90 € , es troba ara per només 36,03 € , amb una rebaixa del 64% . És una oportunitat gens habitual per tenir una peça de qualitat contrastada , d’una marca reconeguda i amb un disseny que no caduca . Aquest tipus de promocions solen durar poc o tenir estoc limitat segons la talla , així que val la pena tenir-ho present si ja en tens un i estàs pensant a repetir . Sigui com sigui, és una inversió segura per al teu armari : d’aquelles peces que et fan servei tot l’any i que no deixes de posar-te per la comoditat que ofereixen . Comprar a Amazon per 36,03€ Aquest article pot incloure enllaços d’afiliació. Si compres a través d’ells, a ElNacional.cat podríem rebre una petita comissió. Això no afecta el preu que pagues ni condiciona la nostra opinió.

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

Arriba l’estiu i amb ell, la calor . Les hores de sol s’allarguen, les temperatures pugen i la sensació de calor pot arribar a ser infernal. Els termòmetres s’enfilen i, durant aquestes setmanes, a molts indrets, les nits costen de passar. I aquest any sembla que no en serà cap excepció. Dutxes fredes, roba curta, piscines, platges i, per descomptat, converses i més converses, sovint amb multitud de queixes sobre la calor. Perquè l’estiu és una època de descans, però també de renecs i eternes discussions sobre el temps i, sobretot, les temperatures. Aquestes són les 10 millors platges d'Europa, segons el rànquing d'European Best Destinations Les frases fetes i les expressions són mostres de la riquesa lèxica de les llengües , i el català en té una llarga llista per a tota mena d’ocasions o situacions vitals. Fer-les servir ajuda a preservar-les i a fer conèixer les menys usades, al mateix temps que ens ajuda a enriquir el nostre lèxic i, fins i tot, a poder sorprendre els nostres amics o familiars amb expressions que mai havien sentit. I la calor, o les temperatures, no són diferents, la nostra llengua té multitud de formes amb les quals poder-nos queixar de la calor abrasadora d’aquesta estació. Entre les moltes frases fetes que trobem a la nostra llengua per referir-nos a la calor, però, n’hi ha una d'especialment curiosa i que se sent poc sovint : Fa un sol que bada les pedres o, fins i tot, que esquerda les pedres . El sentit figurat d’aquesta expressió catalana apunta al fet que la calor és tan intensa que fins i tot les pedres senten els efectes de l’exposició al sol, ja que a vegades, quan estem molt de temps sota un sol inclement , podem arribar a sentir marejos o mal de cap, entre altres símptomes. Fa un sol que bada les pedres , i més expressions Aquesta expressió catalana la pots fer servir per renegar de la calor d’una forma original . Però el paremiològic català inclou una enorme varietat de frases fetes per poder renegar de la calor a gust i amb una distintiva varietat lèxica. Per exemple, quan ens vulguem referir a les nits caloroses que han afectat gran part del país, sobretot a les zones costaneres, durant les últimes setmanes, podem fer servir El mes d'agost, calor, fins i tot de fosc . La varietat d'expressions i frases fetes en català és coneguda i ens dona múltiples opcions per poder deixar clar el nostre disgust amb la calor. A part de Fa un sol que bada les pedres , pots fer servir més expressions, com per exemple: A l'estiu, el ponent deixa caliu ( que fa referència al vent de ponent, que bufa càlid i sec a Catalunya després de creuar la península), així com Fa un sol que fa grinyolar els cans; L'agost ho eixuga tot, menys el most, o Sol d'estiu cou com caliu . Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

La coalición valencianista vería con buenos ojos que se respete a las marcas territoriales pero ve complicado que la propuesta cuaje

• La Vanguardia
• 1 gün, 24 dakika

La nostra xef Ada Parellada , especialista a reinterpretar els plats clàssics catalans al seu restaurant Semproniana a Barcelona, proposa un nou format per facilitar-te la vida als fogons i que no hagis de passar-te hores extra decidint què cuinar. És per això que aquesta setmana la cuinera catalana es concentra en les escopinyes i les 3 receptes boníssimes que es poden cuinar a partir d'aquest exquisit producte . Para atenció al vídeo i no et perdis cap detall —pas a pas, ingredients i molt més— per esbrinar com cuinar unes escopinyes al vermut , un guisat d'escopinyes amb cigrons i gambes i unes escopinyes amb suc verd . 3 plats amb escopinyes Abans de començar hem de drenar les escopinyes cobertes amb aigua i dues cullerades soperes de sal —per a 1 kg d’escopinyes— durant mitja hora a la nevera. 1. Escopinyes al vermut Ingredients : 500 g d’escopinyes 150 ml de vermut El suc de mitja llima Un manat petit de julivert Un manat petit de porradell Oli d’oliva Escopinyes al vermut / Foto: Martí Torres Elaboració : A una cassola posem les escopinyes, el vermut i el suc de la llima. Tapem la cassola i esperem 3 minuts que s’obrin. Passem al plat, acabem amb un raig d’oli, la pell de la llima ratllada, julivert i porradell picats. 2. Guisat d'escopinyes amb cigrons i gambes Ingredients : 500 g de cigrons cuits 300 g d’escopinyes 10 gambes Un raig generós de conyac 6 pebrots del piquillo en conserva 2 grans d’all 100 ml de vi blanc 150 g de salsa romesco Oli d’oliva Sal Grans de pebre Un manat petit de julivert fresc Guisat d'escopinyes amb cigrons i gambes / Foto: Martí Torres Elaboració : Pelem les gambes. Posem els caps i les pells a una olla amb un raig d’oli, sal i uns grans de pebre. Coem a foc alt fins que veiem que comencen a enganxar-se a la cassola. Desglacem amb un raig de conyac. Cobrim amb aigua i fem coure lentament durant 30 minuts. Traiem l’intestí de les gambes i les tallem menudes. A la paella on farem el guisat hi posem un raig d’oli i a foc alt hi coem lleugerament les gambes. Quan veiem que comencen a canviar de color, les enretirem. A la mateixa paella hi posem el líquid del pot de piquillos i els alls picats. Coem a foc lent i en un parell de minuts hi posem els pebrots del piquillo picats. Deixem coure ben lentament fins que els pebrots agafen un color daurat. Ara hi posem el vi blanc i coem fins a evaporar. Ara hi posem el romesco, el pebre vermell dolç, el pebre vermell picant i els cigrons cuits. Remenem. Colem el brou de caps de gamba directament sobre la cassola i premem amb una mà de morter per extreure’n tot el suc.  Sacsegem i fem coure un parell de minuts. Hi posem les escopinyes, tapem 3 minuts perquè s’obrin. Només quedarà posar-hi les gambes tallades i cuites. Sacsegem i passem al plat. Acabem amb julivert fresc. 3. Escopinyes amb suc verd Ingredients : 300 g d’escopinyes 100 ml de vi blanc Una fulla de llorer Un manat petit de julivert Un manat petit de porradell Una piparra Uns quants raves Mitja ceba morada Un grapat de pipes de carabassa Un grapat d’ametlla granillo 100 ml d’oli d’oliva Mitja culleradeta de gingebre en pols (o fresc, si en tens) Escopinyes amb suc verd / Foto: Martí Torres Elaboració : Posem les escopinyes a una cassola amb una fulla de llorer i el vi blanc. Tapem i coem a foc mitjà durant 3 minuts fins que s’obri. Les enretirem, però guardem part del seu suc. El passem al vas de la batedora i hi afegim el gingebre, el julivert i el porradell picats. Triturem i anem afegint oli d’oliva perquè emulsioni.  Tallem la ceba morada, els raves i la piparra a làmines fines. Disposem el suc verd a la base del plat, les escopinyes sense closca, els raves, la piparra, la ceba morada i acabem amb pipes de carabassa i ametlla en gra. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

Hi ha peces que no criden gaire l’atenció, però que poden fer un gir complet a qualsevol conjunt. Aquest cinturó reversible de Guess n’és un bon exemple : discret, elegant i funcional, s’ha convertit en un dels trucs més útils de moltes dones per donar un toc més polit i sofisticat a la roba de cada dia. Amb un 60% de descompte, ara es pot aconseguir per 26,10 €, una rebaixa gens habitual per a un accessori d’aquesta qualitat. Comprar a Amazon per 26,10€ Un cinturó amb dues cares i molt d’estil ( amb un 60% de descompte ) cinturó Guess Aquest model de Guess, anomenat Noelle , destaca per la seva funcionalitat : és reversible , cosa que permet combinar-lo amb més roba sense necessitat de tenir-ne més d’un. D’un costat és de color negre , elegant i fàcil de portar amb roba formal o de tonalitats fosques; de l’altre, ofereix un to marró càlid que combina molt bé amb texans, teixits naturals o conjunts més informals. El detall del logotip metàl·lic de Guess a la sivella hi afegeix un toc modern sense ser estrident , i el disseny prim fa que sigui còmode de portar , tant a la cintura com als malucs, segons el tipus de peça. Ideal per al dia a dia i per a ocasions especials Aquest tipus de cinturó és especialment útil per a qui busca un complement versàtil que serveixi tant per a looks de feina com per a sortides informals . És ideal per a persones que volen portar poc equipatge quan viatgen , ja que fa la funció de dos accessoris en un . També és perfecte per a situacions en què cal passar d’un estil més relaxat a un de més sofisticat en poc temps : per exemple, després de la feina o en una trobada improvisada. El fet de poder girar-lo i canviar-ne l’estètica en segons el fa molt pràctic. A més, no falla quan es porta amb texans, pantalons de vestir o fins i tot un vestit de punt . El seu disseny neutre encaixa amb gairebé tot el que tenim a l’armari , i per això tantes dones el consideren un bàsic imprescindible . Una oportunitat poc habitual per tenir-lo a aquest preu Tot i que els complements de marca sovint mantenen el preu durant tot l’any , aquest cinturó reversible de Guess es pot trobar ara amb una rebaixa del 60% , i això el deixa a només 26,10 € . És una d’aquelles peces que es poden utilitzar pràcticament cada setmana , i que aguanten bé el pas del temps si se’n fa un ús habitual. Per això, tenir-lo a aquest preu és una oportunitat interessant per renovar els bàsics sense fer una despesa gran. La promoció pot ser puntual i limitada a estoc disponible , així que no és gaire habitual trobar aquest model per sota dels 30 € . Comprar a Amazon per 26,10€ Aquest article pot incloure enllaços d’afiliació. Si compres a través d’ells, a ElNacional.cat podríem rebre una petita comissió. Això no afecta el preu que pagues ni condiciona la nostra opinió.

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

No saps què veure aquest cap de setmana ? Les principals plataformes de streaming, com són Netflix, HBO Max, Prime Vídeo i Movistar Plus+ , renoven el seu catàleg amb estrenes que prometen maratons. Des de thrillers d'alt voltatge fins a comèdies lleugeres o documentals, aquest cap de setmana del 18 al 21 de juliol de 2025 arriba carregat de novetats. A continuació, t'expliquem el contingut més destacat que aterra a cada plataforma perquè no perdis temps buscant! Estrenes de Netflix aquest cap de setmana Pel·lícules noves a Netflix Happy Gilmore (1h 54min): Netflix estrena la seqüela de Happy Gilmore (1996), després de 30 anys. D'aquesta manera, Adam Sandler protagonitzarà una nova comèdia, interpretant el paper d'un excèntric jugador d'hoquei que ara s'ha aficionat al golf. Data d'estrena: 25 de juliol. Sèries noves a Netflix Gatillo : Netflix estrena un thriller ideal pels amants de les sèries d'acció. A Corea del Sud apareixen de manera massiva armes de foc, un fet inèdit, tenint en compte que són il·legals al país. En aquest context, un policia i un narcotraficant busquen aturar el caos creat, donant peu a un tens duel. Data d'estrena: 25 de juliol. Los crímenes del mandala. .Una inspectora i un expolicia han d'investigar una sèrie d'assassinats rituals commocionen un petit poble. Un misteri vinculat amb el seu passat. Data d'estrena: 25 de juliol. La jugada ganadora. Un exjugador de rugbi comença a entrenar l'equip del seu antic institut, buscant una nova oportunitat després de tocar fons. Data d'estrena: 25 de juliol. Què veure a HBO Max aquest cap de setmana? Estrenes a HBO Max El Pacificador . La gran novetat de la setmana a HBO Max és l'estrena de la primera temporada d' El Pacificador. Amb 8 episodis, continua la història de John Cena, després de El escuadrón suicida de James Gunn de 2021. Una narrativa que seguirà amb una segona temporada, que arribarà a la plataforma el 22 d'agost. Data d'estrena: 25 de juliol. Quines novetats hi ha a Movistar Plus? Pel·lícules per veure a Movistar Wolfgang (Extraordinari). (110 min.) Arriba a Movistar la pel·lícula catalana que ha arrasat a les sales de cinema aquest any. Wolfgang explica la història d'un nen de 10 anys que té un coeficient intel·lectual de 152 i un trastorn de l'espectre autista que, després de la mort de la seva mare, es muda amb el pare ( Miki Esparbé ), a qui no coneix. Puntuació: 6,7/10 a IMDB. Mi vida como Roger Moore. (78 min.) . Documental que pretén aportar una mirada diferent del carismàtic actor que va redefinir el paper de James Bond. Sèrie d'estrena a Movistar Escandalosas. Minisèrie de 6 episodis ambientada al 1930, que narra la vida de les germanes Mitford. Nancy, Pamela, Diana, Unity, Jessica i Deborah, de caràcter rebel. Una història de llaços familiars, tradicions, escàndols públics, amor i desamor que t'enganxarà. Puntuació: 7,2/10 a IMDB. Estrenes a Prime Vídeo aquest cap de setmana Quina pel·lícula mirar aquest cap de setmana? Un funeral de locos. (97 min.). Quim Gutiérrez és un dels actors d'aquesta comèdia que s'estrena a Prime Video , que gira al voltant d'un enterrament que, lluny de la idea que ens evoca l'escenari, el velatori es converteix en una reunió boja. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

El kiwi és una d'aquestes fruites que ha conquerit cuines i esmorzars pel seu sabor fresc , la seva aparença exòtica i les seves múltiples propietats nutricionals. Ric en vitamina C , amb un toc àcid i una polpa verda inconfusible, el kiwi s'ha convertit en un habitual d'amanides, sucs i pastissos. Tanmateix, molt poques persones saben com es diu l'arbre del qual prové . I és que, en realitat, el kiwi no neix d'un arbre com podríem imaginar per la seva mida o textura. El curiós és que aquesta fruita tan apreciada a Europa i Amèrica creix en una planta enfiladissa que pertany a la família de les actinidiàcies , i el seu nom científic és Actinidia deliciosa . Sí, has llegit bé: Actinidia . Un nom poc comú que molt pocs consumidors relacionen amb aquesta fruita que porten menjant tota la vida. El curiós nom de l'arbre del kiwi A diferència d'altres fruits com la poma o la pera, que creixen en arbres robustos i d'aspecte tradicional, el kiwi es desenvolupa en una planta que s'assembla més a una vinya que a una pomera . És una planta enfiladissa llenyosa , de tija flexible, que pot assolir diversos metres de longitud si se li dona el suport adequat. Requereix tutors o estructures per créixer verticalment i necessita certes cures específiques , sobretot respecte al clima i la humitat. Originària de la Xina , aquesta planta es coneixia com el "préssec del mico", i no va ser fins a principis del segle XX quan va arribar a Nova Zelanda , país que la va adoptar i va transformar en símbol nacional , al punt que el fruit va acabar prenent el nom del famós ocell kiwi. És més una planta enfiladissa llenyosa que un arbre / Foto: Unsplash Aquesta planta es va començar a conèixer com el préssec del mico a la Xina L'Actinidia deliciosa no només dona els kiwis més coneguts, sinó que també té variants menys populars, com el kiwi vermell o el kiwi groc , tots igualment conreats en plantes de la mateixa família. El fascinant és que aquesta planta, a més del seu valor ornamental, és dioica, la qual cosa significa que existeixen exemplars masculins i femenins , i ambdós són necessaris perquè hi hagi pol·linització i, per tant, fruita. Sense aquesta particularitat reproductiva, el deliciós fruit verd simplement no apareixeria. També existeix kiwi groc i vermell / Foto: Unsplash Un altre detall que pocs coneixen és que la planta del kiwi pot viure dècades si es cuida adequadament, i amb el temps produeix cada vegada més fruita. És resistent al fred , però no tant a les gelades prolongades, i per això el seu cultiu està especialment estès en zones temperades . Així que la pròxima vegada que pelis un kiwi per berenar, recorda que prové de l'Actinidia deliciosa , una planta enfiladissa que, malgrat no semblar-ho, és l'autèntica responsable d'aquesta explosió de frescor de què tant gaudim. Un nom tan curiós com poc conegut, que bé mereix sortir de l'anonimat. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

Arriba l'estiu i amb ell els dies llargs i les vacances. És en aquest moment que molts pacients descuiden les seves rutines mèdiques i tractaments. Els canvis d'horaris, els viatges, les activitats de lleure, el consum d'alcohol o les alteracions de les dietes ens poden portar a distraccions i oblits a la presa de medicaments. A més, és just durant aquestes setmanes o mesos que la falsa sensació de sentir-nos bé ens pot generar la concepció que el tractament per a la nostra salut ja no és necessari. Això és especialment perillós amb els tractaments amb anticoagulants , fonamentals per prevenir la formació de coàguls sanguinis en pacients amb malalties cardíaques i vasculars com la fibril·lació auricular o la trombosi venosa profunda. Sense aquest tractament, es pot elevar el risc de tenir accidents cerebrovasculars o embòlies pulmonars. Per saber més sobre aquest tema, hem parlat amb la doctora Maricel Subira Casellas , especialista en Hematologia i Hemoteràpia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor. Doctora Maricel Subira Casellas, especialista en Hematologia i Hemoteràpia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor. La importància de l'adherència als tractaments mèdics L'eficàcia d'aquests anticoagulants depèn únicament de la seva correcta i contínua administració . Saltar-se algunes dosis pot reduir la protecció contra la formació de coàguls i prendre dosis incorrectes pot augmentar el risc de sagnia. Per això, tal com expressa la doctora Subira, és essencial mantenir una adherència rigorosa per poder garantir la seguretat i efectivitat del tractament. Saltar-se algunes dosis pot reduir la protecció contra la formació de coàguls i prendre dosis incorrectes pot augmentar el risc de sagnia Conseqüències de la falta d'adherència en vacances Si en temporada vacacional s'interromp o modifica el tractament, es poden produir tromboembolismes greus, que moltes vegades requereixen hospitalització i poden arribar a ser mortals. Així mateix, el tractament de manera incorrecta també pot augmentar el risc d'hemorràgies. "És fonamental que els pacients mantinguin una comunicació constant amb els seus professionals de la salut i segueixin les seves indicacions", ha expressat la doctora. Aquests són alguns dels consells per poder seguir amb el tractament en vacances Tenir constància i adherència en aquest tipus de tractaments és de vital importància per poder prevenir complicacions greus durant les vacances, especialment riscos innecessaris i que no ens permeten viure i gaudir al 100% del relax de l'estiu . Com assegura la doctora Subira, la recepta de l'èxit és combinar la responsabilitat dels pacients amb el suport mèdic . Només així es pot gaudir d'aquesta època de l'any amb tranquil·litat i salut.

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika

Als afores de Vilafranca del Penedès , en un discret carreró proper a la sortida de l’AP-7, hi trobem el restaurant Vilagut , un establiment que enlluerna pel contrast entre la seva ubicació urbana i la delicadesa amb què defensa una cuina arrelada al territori . A la capital d'una comarca farcida de postals de vinyes i masies bucòliques , aquest restaurant recomanat a la guia Michelin el condueix el propietari i cuiner Julià Bernet , qui es desplega en un espai sobri, net, petit i molt acollidor pensat per deixar parlar el plat . I ho fa amb veu pròpia: una harmonia que ressona amb la tradició culinària catalana, però que s’expressa a partir de la novelle cuisine amb llenguatge contemporani, tècnica refinada i una sensibilitat artesana. Vilagut: la tradició catalana reinterpretada amb mestria i emoció Bernet va néixer a Olesa de Bonesvalls , a l'Alt Penedès, i amb només 17 anys ja fregia, tallava i emplatava en un petit restaurant del seu poble. Aquell primer contacte amb els fogons va ser també el primer pas d’un camí que l’ha dut a explorar cuines diverses, aprendre tècniques, ampliar sabors i, sobretot, a descobrir quina mena de cuiner vol ser. I de ben jove ho ha tingut clar quan amb només 27 anys va donar forma a Vilagut, un espai gastronòmic que homenatja els seus avis , amb el cognom de l'avi matern, i la petjada creativa del seu avi patern, Joan Bernet Toledana, pintor i ninotaire. D’aquí, en surt una proposta que uneix la precisió de l’ofici amb la llibertat de la creació . El paté de pularda i porc i el panipuri farcit de parmentier de patata i rovell d'ou / Foto: Jordi Tubella La cuina de Vilagut es mou entre dos pols: el respecte pel producte —amb una mirada clara cap a la nouvelle cuisine , “on tot s’afina, es depura i s’eleva sense disfresses”, explica Bernet— i l’emoció personal que s’hi amaga darrere de cada plat. En el menú degustació que tasto , aquesta dualitat es fa evident des del primer mos. Cruixent de llamàntol blau amb carpaccio de gamba vermella de Palamós / Foto: Jordi Tubella Els entrants són una porta d’entrada suggerent, pensada per despertar els sentits i obrir l’apetit sense caure en efectismes gratuïts. El panipuri farcit de parmentier de patata i rovell d’ou és una peça delicada que es desmunta a la boca amb una combinació perfecta de textures i temperatures. L’exterior, fi i cruixent, cedeix el protagonisme a la suavitat de la parmentier, que embolcalla un rovell escalfat amb precisió, oferint una sensació untuosa i reconfortant, amb un punt d’elegància humil. Vieira de l'Atlàntic amb salsa cafè de París i una base de mantega, espècies i espinacs / Foto: Jordi Tubella Segueix un paté de pularda i porc amb tomàquet i piparra , que connecta directament amb les receptes tradicionals de fonda, però executat amb la meticulositat pròpia d’una cuina de categoria. El contrast entre la cremositat del paté i l’acidesa fresca del tomàquet, junt amb el toc agredolç i lleugerament picant de la piparra, ofereix un equilibri que neteja i refresca el paladar. Morro de bacallà al vapor amb coliflor, ruca i samfaina / Foto: Jordi Tubella El tercer entrant, anxoves de l’Escala suades una a una amb Xerès , és un exercici de precisió. Aquí, la senzillesa és virtut: les anxoves, curades amb cura, mantenen la textura carnosa i es deixen seduir per la dolçor envellida del Xerès, que aporta una capa de complexitat sense distreure de la intensitat salina del peix. En Julià Bernet treballant a la cuina del Vilagut / Foto: Jordi Tubella El quart entrant és un dels plats més memorables: el cruixent de llamàntol blau amb carpaccio de gamba vermella de Palamós, crema de ceba caramel·litzada i el seu bisqué . És un plat que juga amb l’opulència i el refinament. El llamàntol, cuit amb exactitud, es presenta en forma de cruixent que es trenca amb un “crac” subtil i dona pas a la dolçor natural de la gamba, lligada per una crema de ceba que aporta profunditat. El bisqué, intens i perfumat, actua com a fil conductor: tot es relliga en una sola cullerada, d’aquelles que voldries repetir. Caneló de rostit amb beixamel de tòfona i salsa Perigord / Foto: Jordi Tubella Els plats principals no fan sinó confirmar la solidesa del projecte. La vieira de l’Atlàntic amb salsa cafè de París arriba sobre un llit d’espinacs tendres i mantega especiada que aporta calidesa i una profunditat aromàtica sorprenent. El toc penedesenc s’intueix —fins i tot més que no pas s’explica— a través de les aromes i les subtileses d’una cocció que no emmascara el sabor natural del marisc. Colomí de sang rostit amb vi ranci, crema de remolatxa i royal dels seus menuts / Foto: Jordi Tubella El caneló de rostit amb beixamel de tòfona i salsa Perigord és una oda a l’hivern i a la cuina de diumenge. El farcit és intens, untuós, ple de records de rostits llargs, i s’acompanya d’una beixamel suau on la tòfona no domina, sinó que perfuma. La salsa Perigord, elaborada amb la carcassa del mateix rostit, aporta cos i fa de lligam. És un plat d’equilibri, nostàlgia i elegància. El segueix un morro de bacallà al vapor , dessalat durant una setmana, que es presenta amb coliflor, oli de ruca i samfaina. Aquí, la tradició catalana es vesteix de modernitat: el bacallà manté la textura gelatinosa, ferma i sucosa, mentre que la samfaina, més afinada del que és habitual, fa d’acompanyament lleuger i refrescant. Tres textures del préssec de l'Ordal / Foto: Jordi Tubella El colomí de sang rostit amb vi ranci, crema de remolatxa i royal dels seus menuts és un plat valent. El rostit, amb la pell cruixent i l’interior tendre, s’enriqueix amb un royal que concentra el sabor intens dels menuts. El vi ranci hi aporta una nota oxidativa i profunda que casa perfectament amb la dolçor terrosa de la remolatxa. Suflé de xocolata i gelat d'avellana casolà / Foto: Jordi Tubella I per tancar, dues postres que parlen de territori i memòria. Les tres textures de préssec de l’Ordal —en daus, en gelat i en liquat— són un exercici de frescor, netedat i homenatge a un producte local que aquí brilla amb naturalitat. El suflé de xocolata amb gelat d’avellana és l’única concessió més clàssica del menú: intens, càlid, esponjós, contrastat amb un gelat casolà que tanca l’experiència amb calidesa i suavitat. Vilagut és, sens dubte, una de les propostes més interessants del panorama gastronòmic del Penedès . No només pel seu nivell Michelin que els inspectors han sabut apreciar, sinó per la seva coherència, autenticitat i capacitat de transmetre emoció a través de la cuina. Un lloc on la memòria i la creativitat es donen la mà. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 24 dakika