Desemmascarar mentides
Una de les estrenes teatrals més esperades de la temporada és Phèdre!, de François Gremaud. Serà a finals d’octubre al Teatre de la Biblioteca. Queden poques entrades i, francament, no sé si és un dels espectacles, com deia, més esperats (això és difícil de calibrar), però sí una de les sorpreses més insòlites del "Flaix de Tardor-Barcelona" amb què el festival Temporada Alta es presenta a la capital amb una programació contundent, internacional, irrebatible. En aquesta Phèdre! (signe d’admiració) un actor, que és el mateix autor de l’obra, amb una samarreta blanca i uns texans, sol, s’enfronta a la tragèdia de Racine i l’explica com un conte. De fet, moltes de les representacions de l’obra s’han fet a França, en instituts. És com una conferència sobre la força poètica dels versos alexandrins de Racine i també una manera divertida (sí, divertida, fenomenal paradoxa) d’enfrontar-se als desamors i les desventures de Fedra i d’Hipòlit. Gremaud afirma que la tragèdia tracta de la passió, el que és evident, però també "de la invenció d’una llengua", perquè és gràcies "a la respiració dels alexandrins, ancorats a terra" que vessem llàgrimes d’emoció. És a causa de la contenció que l’obra s’assembla a les variacions de Bach, "una manera de modelar la matèria que ens permeti l’accés a una sensació pura, que fa vibrar el sentit". Potser no hi ha cap autor en la història de la literatura dramàtica que hagi sigut capaç de dir tantes coses, d’una forma tan diferent, amb tan poques paraules. George Steiner deia que Racine utilitza uns dos mil vocables, mentre que Shakespeare se serveix de més de vint-i-dos mil. Refrenar els sentits gràcies a les regnes de la llengua. Així que ja ho saben. Seguir leyendo... .
El Periódico 
