La Comunidad de Labradores y Ganaderos de Almendralejo ha puesto cifras a lo que ya se intuía en el sector: la presente vendimia en Tierra de Barros está siendo una de las más difíciles de los últimos años y podría cerrar con una caída de producción de hasta el 50% en el caso de la uva tinta y en torno al 30% en la uva blanca.
El FBI sigue buscando al responsable de disparar a Kirk e insiste en la colaboración ciudadana.
Su pareja ni trató de acabar con su vida ni le ha pegado «nunca». Es lo que declaró ante el tribunal la mujer de un acusado de intentar matarla en Badajoz golpeándola con el mango de una pala de obra y un rastrillo y de maltratarla desde los inicios de su relación, hace 23 años. El juicio por estos hechos se celebró este jueves a puerta cerrada en la Audiencia Provincial y quedó visto para sentencia.
Mantente informado de todas las noticias de la provincia de Alicante, en directo.
El sospechoso dejó un arma y munición en una zona boscosa cerca de la universidad. Trump pide a sus simpatizantes que no reaccionen de manera violenta.
El expresidente brasileño Jair Bolsonaro fue condenado por el Tribunal Supremo a 27 años de cárcel por intento de golpe de Estado.
El torero Bruno Aloi ha recibido este jueves el alta hospitalaria en el Hospital Fremap de Majadahonda, donde permanecía ingresado desde la grave cornada sufrida en El Álamo (Madrid). El parte médico confirma una notable mejoría en su estado de salud, aunque deberá iniciar de inmediato un programa de rehabilitación con su fisioterapeuta para recuperar la movilidad, especialmente en la pierna derecha, la más afectada por la lesión. “Aún siento algunos mareos y tengo un poco de anemia por la sangre que perdí, pero me hicieron otros estudios y los doctores me dicen que esto se va a corregir pronto. También me hicieron un par de ecografías y voy bien porque el nivel de hemoglobina ha ido subiendo”, declaró el novillero, quien explicó que los facultativos han reducido la medicación y que mantiene curas periódicas en las dos heridas. El propio torero señaló que los doctores ya trabajan con su fisioterapeuta en un plan específico de rehabilitación: “Todo avanza y me siento motivado y agradecido con la gente que ha estado al pendiente de mi salud”. Por el momento, Aloi desconoce la fecha de su reaparición. La lesión le ha obligado a perder la novillada del pasado martes en Arganda del Rey, la de este jueves en Villa del Prado y la prevista el próximo 16 de septiembre en Juriquilla (México), que será aplazada a una fecha aún por determinar.
La ultraderecha pide al presidente mano dura tras la muerte del influencer trumpista, mientras republicanos y demócratas intentan apelar a la calma
Juan Magán es uno de los artistas más exitosos de nuestro país. Rey del 'pachangueo', está detrás de grandes éxitos como Bailando por ahí o Por fin te encontré y en Spotify cuenta con casi 10 millones de reproducciones mensuales. Se trata de unos de los productores más importantes de España y en el erario público ha encontrado a la gallina de los huevos de oro. Concretamente en lugares donde gobierna el PP. Este viernes le veremos en Pozuelo, epicentro de la trama Gürtel y lugar donde la hija del juez Peinado ocupa una concejalía. Curiosamente, Magán ha sido noticia este verano por haber tildado el cántico "Pedro Sánchez, hijo de puta" como "canción del verano". El Ayuntamiento de Pozuelo de Alarcón, gobernado por la alcaldesa del Partido Popular, Paloma Tejero Toledo, ha adjudicado a Juan Magán un contrato de 95.590 euros (IVA incluido) para actuar en las fiestas de Nuestra Señora de la Consolación 2025 en un concierto programado para este viernes 12 de septiembre. La contratación se resolvió mediante un procedimiento negociado sin publicidad, alegando "razones artísticas" y recurriendo a una sola empresa invitada, Plazacable S.L., que fue la encargada de presentar la única oferta y obtener la adjudicación. El expediente administrativo refleja que la tramitación se inició el 28 de julio de 2025, con la aprobación de los pliegos y la autorización del gasto. Tres días después, el 31 de julio, la Intervención municipal dio luz verde a la operación, introduciendo una modificación en el precio de las entradas: de los 25 euros inicialmente previstos se rebajaron a 15 euros, según consta en el propio anuncio oficial. Finalmente, el 6 de agosto la Junta de Gobierno Local aprobó la adjudicación, que se publicó en la Plataforma de Contratación del Sector Público el 12 de agosto de 2025. El contrato sitúa a Magán como uno de los principales reclamos de las fiestas patronales, con un caché cercano a los 80.000 euros netos, que se suman a otros conciertos de alto perfil programados en el mismo municipio. Las polémicas sobre el escenario El contrato llega en un momento especialmente delicado para el artista. En cuestión de semanas, Magán ha sido protagonista de dos ejercicios de odio político y deshumanizadores para el presidente del Gobierno. El primero ocurrió en el Festival Puro Latino de Arganda del Rey, celebrado el 28 de junio. Durante su actuación, parte del público comenzó a corear insultos contra el presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, gritando "¡Pedro Sánchez, hijo de p…!". En lugar de desmarcarse, Magán acercó el micrófono al público y añadió: "Yo no puedo decir esas cosas, pero…". El segundo episodio se produjo un mes después, el 29 de julio, en la discoteca Fitz de Marbella. Allí, el público repitió los cánticos contra Sánchez y la reacción del cantante fue reírse abiertamente y compartir sonrisas cómplices con algunos asistentes. En vídeos difundidos en redes, se aprecia cómo un espectador se acerca a hablarle al oído provocando carcajadas en el artista, que incluso llegó a...
La empresa Ariete Seguridad S.A., cuya propietaria es Silvia Cruz, exconcejala del PP en Alcorcón y antigua alumna de la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, en un curso que ésta impartió y que sirvió para que varios cargos del partido engordaran sus currículums, tal y como reveló este verano ElPlural.com. En la presenta ocasión, Ariete se encuentra en entredicho por haberse llevado el enésimo contrato de la Comunidad de Madrid a través de Metro. Más allá de eso, a la adjudicación la rodea una sombra de oscurantismo que la Autonomía justifica a este periódico amparándose en cuestiones legales. No pasa desapercibido, además de estas cuestiones, que la empresa se dedica principalmente a temas relacionados con la seguridad mientras en el suburbano las pantallas de seguridad permanecen apagadas y los índices de vandalismo aumentan, según denuncia la oposición. Además, cabe destacar en este sentido que el Gobierno de la región y la firma de trenes ha permitido estos meses la colocación de carteles insultando al presidente del Ejecutivo español, Pedro Sánchez, o en contra de la educación sexual o el colectivo LGTBIQ+, cuestiones todas ellas condenadas desde la oposición madrileña. La presenta adjudicación, lamentan desde el PSOE de Madrid (PSOE-M) "debería servir para garantizar la seguridad y proteger el patrimonio público" y, sin embargo, desde Sol y la histórica firma de transporte público, "asistimos a una dejación de funciones". "Metro de Madrid permitió la colocación de carteles que imitaban su señalética oficial para insultar al Gobierno y fomentar el dio, mientras las pantallas de seguridad se encuentran apagadas y el vandalismo aumenta", lamentan voces del partido que capitanea Óscar López. Cartelería contra Sánchez Metro de Madrid obedece a un servicio público que usa la ciudadanía madrileña y cualquier persona que acude a la capital, dando así pie a miles de traslados cada día. El espacio debería estar lejos de toda propaganda política y debería estar prohibido que en sus paredes se esparciera odio contra cualquier dirigente político. Sin embargo, en los últimos meses y años se han sucedido varios episodios en la línea contraria. Uno de los ejemplos más recientes, sino el que más, ocurrió cerca de las navidades pasadas, cuando el nombre de diferentes estaciones recibió un troquelado para cargar contra el PSOE y el Ejecutivo español. De esta manera, en la parada de Tribunal se pudo leer antes un "Sánchez al" o en la de Begoña "la Fundraiser" después, en referencia a Begoña Gómez. Otras estaciones icónicas como Nuevos Ministerios aparecieron con un "imputados" o "piso Jéssica" en el caso de Plaza España, haciendo así alusión al piso que el exministro socialista José Luis Ábalos compró presuntamente a su supuesta amiga con ese nombre. Metro explicó que los vigilantes fueron a retirarlos pero que solo se encontraron con restos de pegamento, mientras que les fue imposible identificar a los autores. No ha sido la única cartelería que ha aparecido contra el líder del Ejecutivo, y es que un año anterior los andenes se llenaban de otros 'anuncios' directamente única...
A la primera escena d' Alias Charlie Sheen, una maquilladora es concentra en el cap pelat de Jon Cryer, el coprotagonista d'aquell fenomen seriòfil anomenat Dos hombres y medio. Immediatament després, parla l'actor: “Vaig treballar durant vuit anys amb ell. I quan em pregunten per la meva experiència sempre dic que, quan vam començar, jo tenia cabell” . Interromput per les clàssiques riallades enllaunades característiques de les comèdies de situació de tota la vida, Cryer continua: “Dubtava en participar en aquest documental, en part perquè amb en Charlie tot és cíclic: la caga enormement, toca fons, i després es recupera i hi ha molta positivitat a la seva vida. I llavors torna a caure, i no pot evitar cremar la casa sencera. I jo no volia formar part d'aquest cicle. No vull ni deïficar-lo ni tampoc destrossar-lo”. El tortuós camí que ha fet conviure l'enorme èxit d'una superestrella de Hollywood amb la foscor més absoluta Dirigit per Andrew Renzi, aquest documental de dos episodis, ja disponible a Netflix, repassa el tortuós camí que ha fet conviure l'enorme èxit d'una superestrella de Hollywood amb la foscor més absoluta. El cas de Charlie Sheen és el d'algú que ha sobreviscut a experiències que molts altres no han pogut explicar perquè els van dur directament a la tomba. Un infern d'addiccions a l'alcohol, al sexe, a la cocaïna i al crac. Es fa difícil esbrinar si Alias Charlie Sheen és una operació de reparació o una neteja de cara. Probablement, ambdues voluntats conviuen, perquè és evident que qui fora protagonista de clàssics com Platoon o Wall Street s'obre en canal. I confessa sense embuts alguns episodis de violència i de nul·la professionalitat, també aspectes menys coneguts, com les seves experiències homosexuals i la seva condició de seropositiu. Es fa difícil esbrinar si Alias Charlie Sheen és una operació de reparació o una neteja de cara. Probablement, ambdues voluntats conviuen Farcida d' imatges enregistrades en plena col·locada, demacrat i passadíssim de voltes, i amb una narrativa il·lustrada per noticiaris de l'època que mostraven l'imparable descens a l'abisme de l'actor, o d'entrevistes televisives que ara el fan avergonyir profundament, aquesta pel·lícula de dues parts compta amb els testimonis de família (el seu germà Ramon Estevez, la seva filla Lola, el seu fill Bob), exparelles (Denise Richards i Brooke Mueller) i amics propers (els actors Sean Penn i Chris Tucker, el company d'infantesa Tony Todd o fins i tot Marco, el seu camell de confiança). I sap jugar molt bé amb fragments de pel·lícules casolanes d'infantesa que rodava en súper-8 amb el seu germà Emilio Estevez, i també amb alguns moments de ficció, films i sèries, que va compartir amb el seu pare, el gran Martin Sheen. Cap dels dos últims va voler participar en el documental. Però la seva presència, sobretot la del patriarca i el seu suport incondicional envaït de dolor, és constant. Tres esglaons en el descens a l'infern “El que explicaré aquí vaig jurar verbalitzar-ho només en les meves sessions de teràpia” , adverteix un Charlie Sheen decidit a passar comptes amb ell mateix. I no defuig cap pregunta de Renzi. És possible que alguna de les respostes no resulti gaire convincent, però som davant d'un innegable exercici d'agraïment a tots aquells que van evitar que el protagonista del documental sigui ara mateix un cadàver, i d'una voluntat de demanar perdó. I això només pot arribar si s'accepten els pecats i la penitència. Alias Charlie Sheen està estructurada en tres parts definides per ell mateix: les festes, les festes problemàtiques i els problemes (ja quan la festa ha perdut tota raó de ser, si és que en algun moment l'ha tinguda) Alias Charlie Sheen està estructurada en tres parts definides per ell mateix: les festes, les festes problemàtiques i els problemes (ja quan la festa ha perdut tota raó de ser, si és que en algun moment l'ha tinguda). I l'espectador és testimoni de dos camins paral·lels: l'ascens de l'actor a l'estrellat i el d'una creixent pèrdua de papers fins a esdevenir absoluta. Sabrem que les drogues van aparèixer en la seva adolescència, amb còmplices com el seu germà Emilio i els seus amics Chris i Sean Penn. Coneixerem com va poder protagonitzar Karate Kid (1984), com amb 20 anys ja era pare de la seva primera filla, com li va canviar la vida apareixent en una única escena de la magistral Todo en un día (1986), com va “robar-li” el rol protagonista de Platoon (1986) al seu germà Emilio, com va signar el contracte per fer Wall Street (1987) en un tovalló com si fos Leo Messi, l'oportunitat que va suposar protagonitzar Hot Shots! (1991), la col·lecció de produccions lamentables que va acceptar fer per pagar-se tot allò que consumia (compte amb l'episodi del glaçó de gel ficat al cul durant el rodatge d' Asalta como puedas, al 1998), i la nova salvació que va suposar substituir Michael J. Fox a la sèrie Spin City: Loca alcaldía (2000), preludi del seu aterratge a Dos hombres y medio, tres anys després. Alias Charlie Sheen , el documental redemptor de l'estrella esgarriada de Hollywood També ens explicaran amb detall les seves peripècies amb Nicolas Cage, col·locats fins a límits insospitats (una d'elles, a bord d'un avió, és tan sensacional com esfereïdora). Sheen ho explica així: “La nostra amistat és el trampolí simbòlic cap al següent capítol de caos total. Ens vam fer amics per les festes, per les emocions, però també perquè ens respectàvem mútuament. Però sobretot per les festes. Preníem cocaïna i bevíem molt. Popper, èxtasis, el menú estava ple d'opcions. Anàvem a mil per hora. Érem un tren descarrilat”. Flipareu amb episodis com aquella pistola que es va disparar, ferint Kelly Preston, la seva nòvia l'any 1990. Clint Eastwood, el nen ploramiques i les prostitutes de luxe O amb la intervenció que va organitzar la seva família i que, després d'una trucada de Clint Eastwood, el va dur a ingressar en un centre de desintoxicació. La primera vegada d'unes quantes, símbol d'una recuperació que inevitablement venia acompanyada d'una recaiguda, que cada cop el feia descendir un esglaó més en el camí cap a l'infern. També resulta fonamental la seva participació en el mediàtic judici a Heidi Fleiss, la cèlebre madame del Hollywood de finals del segle passat (la seva aparició al documental és ben reveladora), que gestionava les trobades sexuals de Sheen amb prostitutes, una afició que el va fer gastar centenars de milers de dòlars: l'actor va declarar contra ell per salvar el cul. “A Robert Mitchum el van arrestar per possessió de marihuana, i quan li van preguntar pel seu camell no va obrir boca. Però en Charlie no va fer el mateix, és un nen ric ploramiques. No li haurien fet res, era famós i estava en el seu moment més àlgid”, raona Fleiss. Serem testimonis d'un grapat d'intervencions dels serveis d'urgències per salvar-li la vida, dels constants esforços d'un Martin Sheen cada vegada més exhaust per treure'l del pou , i, a partir d'un moment donat, de les seves tempestuoses relacions amb la seva segona esposa, l'actriu Denise Richards (coneguda per films com Starship Troopers), i amb la tercera, Brooke Mueller. Totes dues van tenir fills amb Sheen (la primera dues nenes, i la segon dos nens), i totes dues donen detalls tan sucosos com tristos de les seves relacions molt més que tòxiques. Charlie és una icona de la decadència. Sents el seu nom i tothom sap el que significa I en tot aquest pastís resulten cabdals els vuit anys en els quals Sheen es converteix en l'actor favorit dels Estats Units gràcies a la sèrie Dos hombres y medio. El seu company, Jon Cryer, explica: “Charlie és una icona de la decadència. Sents el seu nom i tothom sap el que significa. T'esperes un faldiller, algú ocurrent, que es passa la nit de festa i arriba tard, però és el paio més cool allà a on va. Però t'adones de seguida que amaga moltes coses, que és un niu de pors. Quan vaig entendre això, vaig entendre en Charlie. Però va i ve a l'hora de ser capaç de portar-ho de manera sana i després d'una manera increïblement destructiva, amb les drogues i les festes”. Creada per Chuck Lorre, rei Mides de la sitcom nord-americana gràcies a aquest fenomen però també al de Big Bang Theory, el productor i guionista va donar-li el paper de la seva vida, el que va fer-lo l'intèrpret més ben pagat de la història de la televisió, i va ser protagonista involuntari d'un dels episodis més desagradables de l'època més decadent de Sheen. El documental ho explica amb detall, i tot plegat va acabar amb l'acomiadament de l'actor i amb l'enèsim descens dos pisos més avall en el desastre. La recta final d' Alias Charlie Sheen es reserva algunes sorpreses, i manté l'esgarrifosa sensació de joguina trencada de l'actor, de víctima d'una personalitat tremendament autodestructiva, d'algú addicte a substàncies de tot tipus però sobretot a boicotejar-se a sí mateix. Però deixa marge a l'esperança en un epíleg que aposta pel perdó, la catarsi i el reneixement. I que es remata, de nou, amb la menció que Charlie fa cap a algú fonamental en la seva supervivència: “Hi ha personatges secundaris molt més importants que jo en aquesta història. No puc imaginar-me sent el meu pare. Hem discutit molt durant tots aquests anys, però ja fa molt de temps que no passa. Hem arribat a un punt bonic, enriquidor. Ho resumiré en una paraula: agraïment”.
Las autoridades solicitaron la ayuda de la población para encontrar a la persona que disparó mortalmente al activista político conservador en un acto celebrado en un campus universitario de Utah.
El Periódico Extremadura 
Antena 3 Noticias 
INFORMACION 
La Voz de Galicia 
La Vanguardia 
Libertad Digital 
Naiz: 
Cope Zaragoza 
LAS PROVINCIAS 
El Plural 
ElNacional.cat 
Euronews español